Els alumnes de cicle mitjà hem visitat aquesta setmana el museu de l’Antic Molí paperer de Capellades. Ha estat una visita molt interessant, doncs hem pogut observar com, anys enrere, el paper es confeccionava de forma artesanal i, per tant, la producció era molt més lenta que avui en dia. De fet, per a que us pogueu fer una idea, antigament des de que s’iniciava el procés de confecció del paper fins que finalment s’obtenia un full passava un mes sencer, mentre que avui en dia una fàbrica de paper n’elabora 50.000 unitats cada minut. Al·lucinant, oi? Al molí hi treballaven unes 30 persones, entre les quals hi havia nens de 9 i 10 anys que feien d’aprenents de l’ofici. Sabeu què significa això? Efectivament, tots nosaltres, els nens de tercer i quart, si viatgéssim fins al S.XVIII, no seríem pas a l’escola aprenent a llegir i escriure, sinó que hauríem d’anar treballar, i a més a més, sense cobrar! Vist així, val més que ens quedem al S.XXI!

Tot seguit, us expliquem breument el procés que es seguia per fabricar el paper:

• El drapaire recollia roba vella.
• La roba s’esquinçava en petits bocins i es posava al torn espolsador per treure-li la pols.
• Després, es deixava reposar en una mena de pou anomenat “la podridora”. Ja us podeu imaginar quina funció tenia, la roba s’anava podrint fins convertir-se en una mena de pasteta.
• Aquesta pasta, es xafava amb unes grans peces de fusta. Aquestes peces es movien gràcies a l’energia hidràulica, és a dir, la força de l’aigua gràcies a la qual giraven els molins de la fàbrica.
• Després, es col·locava las pasta obtinguda dins d’un marc per donar-li forma rectangular. El marc solia portar una filigrana, una espècie de marca que permetia saber posteriorment quin molí paperer havia produït els fulls.
• Finalment, es deixaven assecar els fulls a la secadora. No, no! No té res a veure amb les que tenim avui dia a casa, la secadora era una gran sala plena de finestres, les quals s’obrien de bat a bat per aconseguir corrent d’aire que eixugués els fulls.

Què us sembla, un procés llarg, oi? Finalment, només dir-vos que avui en dia, el molí paperer de Capellades segueix funcionant, però a un ritme molt més lent. En Jordi és l’artesà que encara confecciona a l’antiga manera fulls de paper per encàrrecs especials i que, si mai us hi voleu acostar, us ensenyarà l’ofici de primera mà.

Fins la propera!

Sabíeu que un grup de 28 alumnes pedalant durant 4 hores només seria capaç de generar energia suficient per encendre un llum fluorescent durant una estona? Així doncs, quanta energia necessitem per fer funcionar tots els aparells elèctrics casa nostra? Efectivament, molta.

Avui dimarts, els alumnes de cicle mitjà hem assistit a una sessió pràctica i molt interessant sobre l’energia. El taller ha consisitit en realitzar una sèrie d’activitats en petit grup gràcies a les quals hem descobert una de les claus per obter energia: EL MOVIMENT. Hem pogut observar com el moviment del vent (energia eòlica), de l’aigua (energia hidràulica), del vapor (energia tèrmica), o l’urani (energia nuclear) permeten que es moguin unes rodes anomenades turbines, les quals produeixen l’electricitat que després arriba a les nostres llars i, sense la qual, ens seria molt difícil viure tal i com ho fem avui en dia.

Gràcies al taller, no només hem pogut comprovar que necessitem grans quantitats d’energia a casa nostra o a l’escola, sinó també quins són els aparells quotidians que utilitzem que més en consumeixen i que, per tant, cal fer-ne un ús més moderat per tal d’estalviar energia i diners. Hem descobert que aparells que requereixen escalfar o refredar aire o aigua són els que més energia necessiten, com per exemple el forn o la nevera. Mentre que, si mica en mica anem substituint les bombetes tradicionals per les de baix consum, aconseguirem reduir la despesa elèctrica de casa nostra.

Ja no tenim excusa per estalviar energia, doncs! Aquí us deixem algunes imatges del taller.

Fins aviat!