Last week we visited the art university in Barcelona. When we entered I saw a fresco on the wall and Miquel told me that it was a difficult artwork because in fresco you don’t have to do a mistake when you paint.

Then we went with Salvador, and we started the visit. As we went up the stairs I recognized the big painting on the wall; it was “Guernica” from Picasso. In the building there was a shop with drawing materials, showrooms and a lot of classes (for example we saw a photography class).

In another building (older than the first) we saw a room where students make molds with special machines. Salvador and Miquel told us that before they had been here to had classes when they were students. We went out to a free space where students modelled their sculptures, I saw some sculptures of the parts of the body , like lips, hands, a face…etc

After that, we met the students that Salvador teaches in the UB and we entered a spacious room. A student exposed a work with two videos. The title of the work was “Shoes” and it was about the isolation and privacy of people.

Finally, Salvador explained our project to his students with a power point presentation.

In my opinion the visit was exciting because it was the first time that I visited the university.

Maria Goretti Aparicio Oller

26/3/10

Last Wednesday, 9th of March, my partners of art class and me went to the UB, to the arts University in Barcelona.

We went there by subway and we arrived there at 11 o’clock, more or less. In the hall, I watched a big TV in the wall that showed some spots. We were waiting instructions while some students stared at us. “Had they never seen some children before?”, I thought. But well, I suppose it’s not usual to see children at the Universtity.

Then, we went to the garden next to the bar. Some of us went there and bought breakfast. In the garden where we were waiting to Salvador, there were a lot of people.

When Salvador arrived at the garden, he showed us some of the classes, pictures, a shop where the students can buy the material, some of the students’ sculptures and works, and an annex with a lot of tools. There was also a class that was in the street. The students cut some rocks and they were making forms and sculptures. There was one with an armadillo shape that was so cute! In another room, a student was working in a sculpture for a place of Bilbao, too. And in the stairs there was a BIG picture of Picasso’s Guernica.

It’s curious that there weren’t the typical classes where the students are sitting and writing what the teacher is explaining. People work in their projects in freedom, wherever and whenever they want.

After that, we assisted to a class where Salvador explained our project about the stairs to his students. One of them, a girl, showed us two videos that she had filmed. The first, showed an iron chair that drew a circle in the floor by the light reflected on the metal. The other one, showed her life in the London’s residence, where she had lived with other girls. With this video, she pretended to show the tension in a place where you’re living but it’s not your home.

Finally, the class finished and we left the University. We should stay at the high school at one o’clock, but we arrived there at two o’clock!

Realitzat per Beatriz Nieto i Dani Linares

L’autocad és un programa molt complex, però a la vegada molt i molt útil.

Amb aquest programa em aconseguit fer l’escala desitjada, amb diferents vistes, amb totes les peçes que la componen i amb les mides pertinent.

Encara que perque fos menys complex, vam tenir que modificar suaument, la nostra escala.

Al principi de la seva utilització ens va costar bastant agafar el ritme, pero finalment ens vam adonar que alló que feiem que fos tan complicat era molt sencill.

En Miquel i en Salvador ens van demanar que passéssim la nostra escala a l’Autocad, un programa informàtic que serveix per fer dibuix técnic.

Al Luis i a mi ens va costar molt, al principi, ja que era un programa que no l’havíem fet servir mai. Amb ajuda del professor, el Salvador i una mica de la nostra manya, al final ho vam fer.

Luis Morote i Jemma Khach

Per poder construir l’escala de casa nostra amb fusta, hem utilitzat un programa per representar-la anomenat AUTOCAD. Amb aquest programa hem aconseguit que les mesures de l’escala siguin exactes. Els resultats finals del plànol de l’escala les fem arribar a un industrial , que amb les dades que nosaltres els enviem, tallen en una taula de fusta les peces que hem dibuixat i per aquesta raó necessitem que les dades siguin precises.

L’AUTOCAD és un programa que ens ha semblat molt complex ja que te moltes eines i opcions. Ens va ser difícil treballar amb el programa al començament, però amb la pràctica de les classes dedicades varem aconseguir dominar les eines bàsiques del programa.

Elena Sánchez i Goretti Aparicio

Bé, doncs aquest és el resultat de dibuixar la meva escala amb l’AutoCAD. Aquest és un programa especialitzat en dibuix tècnic i és molt precís, manejable… quan el saps utilitzar.

Vaig trigar, com a mínim, només per fer això, unes cinc hores. Entre les coordenades, que si l’eina de simetria, la de gir i la de tall no feien el que jo volia; que si vaig esborrar l’escala de la Isabel per accident… (Ho sento Isa!). És veritat que he après, si fa o no fa, a manejar-lo, però m’ha costat suor i llàgrimes!

Després de tot, però, com a mínim ha quedat bé, i quan t’ha costat tant, el resultat et sembla encara millor.

Ara només queda enviar-la al taller perquè tallin les peces i puguem muntar l’escala definitiva!

Miriam Rivera

Per fer aquest plànol sobre la meva escala, el Miquel va dedicar dues classes per explicar el funcionament de Autocad. Aquest progama és per fer els plànols de forma exacte i precisa.

Per fer aquest plànols el Miquel i en Salvador van fer grups de dos persones, la meva parella de treball va ser la Miriam.

A l’hora de fer la meva escala amb aquest programa ens va resultat una mica complex i una

mica difícil d’utilitzar, les primeres classes que vam dedicar a fer l’escala ens va resultar molt difícil i molt estrany ja que no teníem prou coneixement per entendre aquest programa.

Durant el procés de la elaboració del plànol vam tenir algunes dificultat, una d’aquestes dificultats és la eliminació del plànol per equivocació, però gràcies això ens va servir per entre millor el programa ja que era la segona vegada que fèiem l’escala.

Finalment vam acabar el plànol que ens va costar tants esforços i alguns mals de cap.

.

Isabel Montoya

El projecte de l’escala està fet per Montse Garcia i Marc Lloret.

Ha sigut un treball fàcil però a la vegada llarg, ja que pensar l’idea, i alhora dibuixar-la i passar-la al ordinador amb un programa especialitzat en les tasques del disseny, com és l’Autocad, ha sigut el que més treball i temps ens a portat. Però amb paciència i molt de treball ens hem sortit. I tot això gràcies al treball en equip, hi ha la superació del cada día.

En aquests moments tenim els plànols del disseny de la nostre escala, més el disseny a l’ordinador, a més tot el material que necessitem en apunts i anotacions a les nostres llibretes o dietàris de plàstica.

Montse Garcia i Marc Lloret.