Arxiu de l'autor: M. Teresa Abellan Pérez

M. Teresa Abellan Pérez

Quant a M. Teresa Abellan Pérez

Sóc mare, mestra d'educació especial, psicopedagoga i formadora en educació emocional; per mestres, infants i famílies. Des de fa molt de temps m'entusiasma, investigo i aprenc sobre temes socioemocionals. Crec imprescindible treballar l'educació emocional per a formar persones humanes, íntegres i amb habilitats socials suficients per afrontar els reptes socials i viure una vida plena. La meva altra gran afició: córrer i caminar per la muntanya.

LA CULTURA DE L’ESFORÇ

  L’esforç és necessari i bo per als infants perquè cada situació conflictiva és una possibilitat per aprendre, créixer personalment i fer-se’n responsables. Tenen el dret de sentir-se responsables dels seus actes i decisions i han de poder equivocar-se per … Continua llegint

Publicat dins de 2. GENERAL | Etiquetat com a | 2 comentaris

LA DANSA DE LA VIDA

Bon dia amics, amigues i lectors/es d’aquest bloc. Avui he rebut un missatge d’una persona especial, en Carlos González. M’ha enviat per e-mail el llibre que ha editat i un escrit on m’explica la seva trajectoria professional com a professor … Continua llegint

Publicat dins de 2. GENERAL, La dansa de la vida | Deixa un comentari

“EL TEMPS TOT HO CURA”

A la cuina de casa meva tinc una pissarra de mida mitjana on apunto coses que em passen pel cap, propòsits que em vaig fent, missatges per als meus dos fills, etc. Fa pocs dies vaig fer un curs amb la … Continua llegint

Publicat dins de 2. GENERAL, El temps tot ho cura | 1 comentari

SENTIR I EXPRESSANT LES EMOCIONS

Divendres passat els mestres de l’escola vam programar una activitat especial i lúdica per iniciar el nou trimestre. Després del pati es van formar tallers diversos amb la participació d’alumnes de tots els cursos (des de 6è fins a P-3) … Continua llegint

Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, Sentint i expressant les emocions | 1 comentari

L’ESFORÇ NECESSARI

FACILITÒNIA, EL PAÍS DE LES COSES FÀCILS Explicava la llegenda que existia un país anomenat Facilitònia on tot era extremadament fàcil i senzill. eN Robert i Laura, una parella d’aventurers, va dedicar molt temps a investigar sobre aquell lloc, i … Continua llegint

Publicat dins de 2. GENERAL, L'esfoç necessari | Etiquetat com a | Deixa un comentari

EL BANC DE LA TORTUGA

Seguint fidels a la història de la tortuga que introdueix l’estratègia d’autocontrol als infants, hem pintat a l’escola un banc del pati amb ella. Dissabte passat, unes mares, algun infant i jo mateixa vam pintar el banc. Va ser una … Continua llegint

Publicat dins de 3. CICLE INFANTIL, El banc de la tortuga | Deixa un comentari

L’ALUMNAT DE 6È PUBLICA UN ARTICLE

 Els nois i noies de 6è van fer un article que ha sortit publicat a la revista Protagonistes. En ell, cadascun/a dels i les alumnes expliquen un espai del treball que fem a educació emocional, des dels orígens del projecte … Continua llegint

Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, L'alumnat de 6è publica un article | Deixa un comentari

ENUIG, RÀBIA, ODI, EMOCIONS GRADUADES

  Els grup de 2n ja fa molt de temps que treballa les emocions a l’aula. Mireu la capacitat de poder diferenciar algunes emocions. Fins i tot van ser capaços d’imaginar quan pot durar en dies cadascuna de les emocions; … Continua llegint

Publicat dins de 2. GENERAL, emocions graduables, Enuig, odi, ràbia | Etiquetat com a , , | 4 comentaris

PLÀSTICA I EMOCIONS

Una lectora del bloc em demanava li enviés alguna programació sobre la plàstica i les emocions per treballar-ho amb els seus alumnes de primària. Li he enviat una unitat de programació que teníem feta al cicle inicial del nostre centre, … Continua llegint

Publicat dins de 2. GENERAL, Plàstica i emocions | Etiquetat com a , | 1 comentari

NINGÚ POT POSSEIR NINGÚ

La Mercè Conangla, la meva, cada vegada més amiga, m’ha enviat un relat curt preciós que vull compartir amb tots vosaltres. Diu així: Un dia un noi de tretze anys passejava per la platja amb la seva mare. De cop … Continua llegint

Publicat dins de 2. GENERAL, Ningú pot posseir ningú | Deixa un comentari