General
ESPORTS: Gerard Piquè Bernabeu
0LA VIDA D’UN BON FUTBOLISTA
Gerard Piqué va néixer a Barcelona el 2 de febrer del 1987 i des d’aquell mateix dia és soci del club. De ben petit va ingressar en el torneig social del FC Barcelona i amb 10 anys (l’any 1997) va iniciar-se en el futbol base en la primera de les categories que existien en aquell moment, l’Aleví B.
A partir d’aquí va anar passant pels diferents esglaons del planter aconseguint títols i fent força mèrits tant a l’Aleví A, com a l’Infantil B i l’A, el Cadet B i A i el Juvenil B i A. En el Cadet B, precisament, va tenir com a tècnic Tito Vilanova, amb qui es troba ara al primer equip. En tot aquest procés de creixement i aprenentatge, Gerard Piqué va demostrar una gran adaptació a diferents posicions en el camp i una notable capacitat golejadora per dedicar-se un jugador de caràcter defensiu.
En acabar la temporada 2003/04, Gerard Piqué va fer un parèntesi en la seva vida com a blaugrana i va marxar al Manchester United. Amb l’equip anglès va debutar en partit oficial el 26 d’octubre, tres setmanes després d’arribar, en un matx de la Carling Cup davant el Crewe Alexandra. Amb l’equip d’Alex Ferguson s’hi va estar també durant la temporada 2005/06 abans d’anar cedit durant la 2006/07 al Reial Saragossa.
En la seva única temporada a l’equip aragonès, Piqué va tenir força participació jugant tant de central com de pivot per davant de la defensa. El jugador català va prendre part en 22 partits de Lliga, divuit d’aquests com a titular, i va marcar dos gols. En aquesta etapa va coincidir amb Gabriel Milito amb qui ara es retroba en el Barça.
En la temporada 2007/08 Gerard Piqué va tornar al Manchester United i va poder col·laborar en un gran doblet amb els títols de Premier i Lliga de Campions. En la màxima competició europea va tenir una participació destacada, sobretot en la lligueta inicial, en la qual va fer dos gols.
En la seva primera temporada com a blaugrana, Piqué demostra el perquè del seu fitxatge. Es converteix en un fix a l’eix de la defensa i anota fins a tres gols –un a cada competició- en els 45 partits en què participa. Demostra una gran capacitat per treure la pilota des del darrere i la seva facilitat per sumar-se a l’atac. El gol del 2-6 al Bernabéu n’és el millor exemple.
En el segon any es consolida com un dels millors centrals del món, fent parella habitual amb Puyol, i guanya la seva segona Lliga amb el club.
Pel que fa a l’experiència amb seleccions, Piqué és un habitual en les convocatòries de l’espanyola sub-21 i prèviament ho ha estat dels equips inferiors. Això ha fet que participés en competicions com el Mundial sub-20 del 2007 al Canadà, l’Europeu sub-19 del 2006 a Polònia (en què va ser campió) i l’Europeu sub-17 de França al 2004 (en què va ser subcampió). El dia 11 de febrer del 2009 debuta en un amistós contra Anglaterra amb l’absoluta, amb què es va estrenar en competició oficial a la Copa de les Confederacions a Sudàfrica, al 2009.
Des de llavors és un fix en l’eix de la defensa. Ho va demostrar en el Mundial de Sud-àfrica. Piqué es va proclamar campió del món disputant tots els minuts de la cita. Va ser clau en l’elaboració de joc d’Espanya.
PALMARÈS
FC Barcelona
2010/11 Supercopa d’Espanya
2009/10 Lliga
2009/10 Mundial de Clubs
2009/10 Supercopa d’Europa
2009/10 Supercopa d’Espanya
2008/09 Lliga de Campions
2008/09 Lliga
2008/09 Copa del Rei
Manchester United
2007/08 Premier League
2007/08 Lliga de Campions
2005/06 Carling Cup
Selecció espanyola
2010 Mundial
2005/06 Campió d’Europa sub-19
2003/04 Sotscampió d’Europa sub-17
En conclusió, Piquè és un grandíssim jugador.
Adri, Mario, Raquel i Gisela
EL CASTELL DE L’ERAMPRUNYÀ
0
LA HISTÒRIA
En època medieval que va arribar a controlar els actuals territoris de Gavà, Begues, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat, Viladecans i una part de Sant Boi de Llobregat.
Construït com a part del sistema defensiu de la frontera entre i Al-Andalua l’imperi Carolingi com a seu de control polític i econòmic i militar en la zona entre el Garraf i el Llobregat, va ser propietat dels comtes de Brcelona . Al segle XIV va ser adquirit pels Marc, família de cavallers i poetes. Durant les guerres remences del segle XV el castell queda molt malmès. Tot i així, se succeeixen diferents famílies en la possessió del castell i la baronia d’Eramprunyà, fins que a finals del segle XIX és adquirit per Manel Girona.
Les primeres notícies que ens han arribat del castell daten de l’any 957, moment en que el castell era propietat dels comtes de Barcelona. Posteriorment ho van cedir a Gombau de Besora. Al segle XIII el va comprar el rei Jaume I. Anys més tard, concretament en 1323, Jaume II es va vendre per recaptar diners per a la conquesta de Còrsega i Sardenya El 1897 el va adquirir el banquer Manuel Girona.
Malgrat l’estat d’abandonament i de ruïna, es poden distingir clarament els dos recintes en què estava dividit el castell. El superior, o sobirà, és on es trobaven les edificacions nobles. En l’inferior o jussà trobem el cementiri, l’església de Sant Miquel i la cisterna. Els dos recintes estan comunicats per una passarel.la de fusta, que substitueix el pont de pedra que hi havia.
Recinte superiorMuro de la fossa.
S’accedeix al recinte superior per una porta de mig punt.
Porta d’accés al recinte superior.
A l’interior d’aquest recinte trobem diverses dependències ben delimitades. La més interessant és la que trobem just després de creuar la porta d’accés. És una sala rectangular on es conserven dos dels tres grans arcs de mig punt que suportaven el pis superior. El mur sud formava part de la pròpia muralla del castell.
Sala dels arcos Sala dels arcs.
En el sector que hi ha més a l’oest trobem un arc de mig punt i l’arrencada d’un altre que dividien un gran sala en dues naus.
Arc former Arc former.
Prop d’aquí trobem una petita cisterna i dues habitacions més, que encara conserven els arcs de les portes.
Cisterna del recinte superiorPavimento.
Dependències del castilloDependencias del castell.
En el recinte inferior trobem l’església de Sant Miquel. És un petit edifici de planta rectangular, en molt mal estat de conservació. Té una única nau coberta amb volta de canó apuntada. La porta d’accés romànica s’obre al mur sud. És una senzilla porta de mig punt amb l’arc adovellat. En aquest mur també trobem un gran campanar d’espadanya de dos ulls. En el mur est s’obre una porta de factura moderna, en l’espai on abans estava l’absis, que es va enfonsar. Aquest tenia planta quadrada. L’edifici va ser construït al segle XI, però es va reformar i ampliar en els segles XII, XVI i XVIII.
Església de Sant MiquelMuro aquest i antic absis.
Interior del temploInterior del temple.
Al seu voltant trobem excavades algunes tombes antropomorfes del segle X.
Tomba antropomorfaTumba antropomorfa.
Tomba antropomorfa.
Enfront de la capçalera del temple trobem una gran cisterna excavada a la roca.
Pujar al castell és una bonica excursió i tota una experiència. El camí s’inicia al costat del temple de Santa Maria de Bruguers i ens porta per llocs tan pintorescs com aquest arc eòlic.
Esther i Judith
LIONEL MESSI
LIONEL MESSI
Leo Messi és un jugador argentí que va nèixer a Rosario, el 24 de juny del 1987. Actualment juga al F.C. Barcelona i a la selecció argentina.
Quan tenia cinc anys, Messi va començar a jugar al futbol. Al 1995 va canviar d’equip. Quan tenia 11 anys, li van diagnosticar una deficiència de l’ hormona del creixement. També va començar a jugar al equip juvenil del Barça. L’estrena no oficial de Messi en el primer equip del Barça va ser el 16de novembre del 2003 contra el FC porto (quan tenia 16 anys i 145 dies). Ha guanyat dues pilotes d’or.
Lionel Messi és molt bo per la seva tàctica, i a més a més bon company. La meva opinió sobre ell és un bon jugador de fútbol i és un argentí molt bo.
Andrea Murillo, Irene Jiménez, Josep Martorell i Marc Mena.
EL CYRANO DE BERGERAC A CLASSE
ES REVIU L’ ÉPOCA DEL CYRANO DE BERGERAC:
A la classe de 6è estem representant petites obres de teatre relacionades amb la història de Cyrano de Bergerac. En Cyrano es un home que te un nas molt gran, ell està enamorat d’una noia anomenada Rosaura , però no podia estar amb ella perquè ell era lleig i volia que la Rosaura tingués a la seva vida un home millor, ella era molt bella, preciosa i estimava a un amic d’en Cyrano que es deia Cristià, ell era un noi molt maco, també estimava a Rosaura. En Cyrano li portava cartes a Rosaura que ell escrivia però que signava Crystià.
A la primera obra que vam fer era de comèdia anava de que després de molts anys sense veure’s ni Cyrano ni Rosaura, es van trobar, pero mentres que ell estava explicant les seves histories tots es van començar a riure.
A la segona obra que vam fer d’aquest tema, era de tragèdia anava de que Rosaura descobria que li estimava Cyrano, però en canvi en Cyrano estava mitg mort, Rosaura li va demanar a Cyrano que li lleguís l’última carta qu eli va escriure Cristià, però no va lleguir-la la va recitar, també es va adonar de que no podia estar llegint perquè era fosc i la Rosaura descobreix que l’estima. l finalment Cyrano mor.
Ha sigut molt divertit fer aquestes obres de teatre, malgrat que la de comèdia no va sortir bé… Si es pot dir així, doncs això és tot.
DISSECIÓ DE PULMONS DE XAI : UNA EXPERIENCIA A CLASSE!
0Fa uns dies vam disseccionar els pulmons d’un xai a la classe de Ciències a sisè per estudiar les parts. Per disseccionar-lo hem de tenir preparat els seguents materials:
- Tissores.
- Guants de làtex.
- Cuter.
- Una palleta de refresc.
- Una bata.
- Una safata.
- Tenir una bona capacitat d’aire als pulmons.
Per poder fer la disseció ens haurem de posar els guants de làtex i la bata per no tacar-nos de sang. Posteriorment, haurem de posar els pulmons a la safata. Després comprovarem com és la respiració: haurem d’agafar la palleta de refresc per bufar per la tràquea, i veurem com s’inflen els pulmons. Més tard agafarem les tissores i retallarem la tràquea amb cura per arribar fins als bronquis. Al arribar als bronquis agafarem el cúter perquè els bronquis es ramifiquen en bronquis secundaris i llavors són més petits i necessitarem el cúter. Si tenim una mica de sort podrem arribar als bronquiols i d’allà als alveols pulmonars, on es fa l’intercanvi de gasos, però és realment difícil arribar als alveols.
Aquí s’acaba la nostra instrucció per fer la dissecció de pulmons, esperem que us agradi!!
JOSE I NIL!
Millors o pitjors cantans: Nach VS Justin Bieber
0Nach VS Justin Bieber
Ignacio Fornés Olmo, inicialment conegut com Nach Scratch i actualment conegut com a Nach, és el nom d’un MC alacantí. Va néixer a Albacete el dia 1 d’octubre de 1976 encara que va créixer a Alacant. Actualment és un dels rapers més veterans de l’escena espanyola.
Justin Bieber (1 de març de 1994, Stratford (Ontàrio, Canadà) ) és un cantant pop que toca la trompeta, la guitarra, el piano i la bateria. Començà la seva carrera professional a YouTube, on el seu futur mànager, Scooter Braun, descobrí el seu talent. Braun Bieber volà a Atlanta, Geòrgia per a consultar amb Usher i prompte signà un contracte amb Island Records.[3]
Al juliol de 2009, el debut de Bieber amb el senzill One Time. El senzill està actualment en augment i ha arribat al més alt dels rànquings (s’ha posicionat en el lloc número 12 del Canadian Hot 100 i en el 29 del Billboard Hot 100). Actualment està treballant en el seu àlbum debut My World, que serà llançat el 17 de novembre de 2009.[4] Les seves cançons més conegudes són: One less lonely girl, One time, Baby i Common Denominator.
El 6 d’abril de 2011 va oferir el seu primer concert als Països Catalans, concretament al Palau Sant Jordi de Barcelona, davant més de 18.000 admiradors.
Però està clar Justin Bieber no és el millor, és la meva opinió.
Roger
UNA ALIMENTACIÓ SANA.
UNA ALIMENTACIÓ SANA PER UNA
VIDA MILLOR.
En la meva classe estem fent un treball de la piràmide d’alimentció i tambè estem estudiant l’aparell digestiu, la respiració, l’alimentació… estem fen preguntes, dibuixos… I ha sigut molt divertit però en conclusió és per passarnos-lo bé però també per al control de naturals de la piràmide , el tub digestiu…poder treue bona nota.
L’alimentació consisteix en l’obtenció, preparació i ingestió dels aliments. La nutrició és el próces mitjançant el quals els aliments ingerits es transformen i s’assimilen, és a dir, s’incorporen a l’organisme dels éssers vius. Per extensió. es diu alimentació al subministrament d’energia o matèria primera necessaris per al funcionament de certes màquines. Si ens cuidem i mantenim la nostra alimentació sana el nostre cos estarà adequadament per això ho principal que hem de menjar són: pasta com per exemle macarrons, espaquetis, àrros…, veure molta aigua al dia, veure llet i menjar formatge i tambè 2-3 vegades al dia menjar fruites i de vegades tambè verdures. El que no tenim que menjar molt són els productes ensucrats com per exemple pastissos , i llaminadures menjar molt poques vegades.
L’Obesitat és l’excessiva acumulació de greix corporal a conseqüència d’un desequilibri entre la ingesta i la despesa de calories.
ARA US MOSTRAREM UNES FOTOS DE LA PIRÀMIDE D’ALIMENTACIÓ.
Lidia, Rafa, Nerea, Claudia.
ACTUALITAT:CRÍTICA. Harry Potter i les Relíquies de la Mort 1a part
HARRY POTTER AL CINEMA.
En la 1ª part de la película Harry Potter i les relíquies de la mort en Harry, en Ron i l’Hermione ja no van a l’escola de màgia Hogwarts, ja que s’ha apoderat d’ella els cavallers de la mort i també s’han apoderat del ministeri de màgia matant al conseller. Però aquesta no és l’única per la que han deixat l’escola, també per a trobar horricreus (part de l’ànima d’un bruixot o bruixa, en aquest cas d’en Voldemort) ja n’havien trobat un en la peli passada però era fals i en aquesta descobreixen que qui l’havia agafat (R.A.B) era el germà d’en Sirius Black i que abans de morir li havia ordenat al seu elf domèstic Kreacher (ara al servei d’en Harry) que destruís el horricreu auténtic però no ho va poder fer ja qu només ho pot fer una espasa la de Goldric Griffindor que en Harry va fer servir per matar el bassilisc en la segona película part de que en Mandangus el a robar i el va vendre pero en Harry, en Ron i l’Hermione el recuperaren i el destruiran.
La nostra opinió es que a nosaltren ens ha agradat molt i els actors ho han fert super bé!
Estem impacients per que facin la segona part!
Raquel i Esther.
EXPERIMENTS CASOLANS (II)
0Més experiments per gaudir…
Si us ha agradat l’article anterior aquest és simplement la seva continuació!
UN EXTINTOR CASOLÀ
- Amb aquest experiment aprendràs a fabricar-te el teu propi extintor. Tot el que et cal ho trobaràs a la cuina de casa teva, només cal que hi posis imaginació i cura a l’hora de fer aquest experiment. El teu extintor funcionarà de la mateixa manera que els que has vist a les botigues! És el mateix procediment, els dos alliberen aigua i diòxid de carboni per apagar la flama, però el teu serà a petita escala. Prova-ho!
MATERIAL
- Una ampolla de plàstic de 20 cm d’alçada (neta).
- Un tap de suro.
- Una palleta de refresc o un tubet de plàstic.
- Bicarbonat sòdic.
- Un tovalló de paper (de cuina o paper higiènic).
- Un tros de fil d’uns 25 cm de longitud.
- Tres cullerades de vinagre (àcid acètic).
- Una espelma amb un plat o una palmatoria.
PROCEDIMENT
- Agafa una ampolla de plàstic neta d’uns 20 cm d’alçada. Busca un tap de suro que encaixi bé a l’ampolla.
- Fes un forat al suro i passa-hi a travès una palleta de les dels refrescs.
- Posa una culleradeta de bicarbonat sòdic a un tovalló de paper (de cuina o paper higiènic). Embolica el bicarbonat i tanca’l amb un tros de fil d’uns 25 cm de longitud.
- Amb el fil que sobra, penja del coll de l’ampolla l’envoltori i deixa’l a l’interior de l’ampolla.
- Afegeix tres cullerades de vinagre. Has de mantenir l’ampolla vertical i baixar una mica el tovalló que conté el bicarbonat sòdic per l’interior de l’ampolla.
- Tanca l’ampolla amb el suro, de forma que el tap subjecti el fil i el mantingui al seu lloc.
- Encèn una espelma col·locada a un plat o a una palmatoria.
- Inclina l’ampolla. El vinagre reaccionarà amb el bicarbonat sòdic i es despendrà diòxid de carboni, que sortirà de l’ampolla a través de la palleta que atravessa el suro.
- Apropa l’extrem de la palleta a la flama de l’espelma. La flama s’apagarà!!
LA PEDRA FILOSOFAL: TRANSFORMA-HO EN PLATA I OR!!!
-
Per fer-ho abans que res ens cal tenir a mà el que nosaltres tinguem de coure que vulguem transformar. Monedes? Tubs de coure? Fils?… el més difícil és trobar un recipient adequat on poder posar segons què… per tant, no sigueu massa agosarats, una canyeria de coure seria difícil transformar-la en or, eh? És doncs aconsellable fer-ho amb monedes de coure, les de 1 cèntim, 2 cèntims, 5 cèntims… veureu que transformant-les primer en “plata” i després en “or” us sortiran amics per tot arreu…
MATERIAL
- Peces de coure per transformar-les a plata i a or.
- Algun producte per netejar les peces (bicarbonat, Cillit Bang, …).
- Guants i ulleres de seguretat.
- Un recipient.
- Una dissolució concentrada d’aigua i sosa (NaOH 2M, per exemple)
- 0,5 g de zinc en pols (o una maquineta de fer punta!)
- Unes pinces
- Aigua
PROCEDIMENT
- Primer, si les monedes no estan prou netes o no són prou noves (com més noves siguin millor), proveu de netejar-les amb algun producte que tingueu per casa… normalment fregar-les amb bicarbonat pot anar bé, també hi ha alguns productes de neteja que ho aconsegueixen (una dilució de salfumant… o menys perillós potser el Cillit Bang, per exemple, que precisament fa la demostració de la seva eficàcia amb una moneda de coure. Jo no ho he comprovat), però alguns cops fins i tot amb una goma d’esborrar pot anar bé. Si no ho feu tampoc passa res, l’únic que el resultat final potser no serà tan brillant.
-
Atenció: ara call treballar amb guants i ulleres de seguretat. Convertir alguna cosa en or no podia ser tan fàcil! I millor amb la supervisió d’un adult.
-
Pel segon pas, per transformar el coure en “plata”, posarem en un recipient (al laboratori normalment un vas de precipitats), una dissolució concentrada d’aigua i sosa (NaOH 2M pot anar bé). Hi hem d’afegir també un polsim de Zinc en pols (uns 0.5g)(algunes maquinetes de fer punxa als llapisos són fetes de Zn!). Ho posarem a escalfar i posarem les monedes dins, durant uns minuts. Observarem estupefactes com les nostres moneda de coure ara són “autèntiques moneda de plata”. També ho podem fer sense escalfar, però llavors el procés serà més lent. Si les traiem amb cura del recipient amb unes pinces, guants i ulleres (recordeu que el vas conté hidròxid sòdic concentrat, i a més ara és calent!) i les refredem dins un vas en aigua, podeu conservar-les platejades durant un parell o tres de dies (sempre que no les toqueu massa).
-
El tercer i definitiu pas per transformar el coure en “or”, consisteix ara en agafar una de les monedes “platejades” i, també amb l’ajuda d’unes pinces, posar-la directament sobre la placa calefactora que utilitzavem per escalfar la dissolució anterior durant uns trenta segons. Observeu amb atenció què és el que va passant… la “plata” es torna “or”!!. Un cop fet ja podeu apagar la placa, deixeu refredar les monedes… per ajudar-vos i aconseguir el millor resultat, si traieu la moneda de sobre la placa i la passeu per un got amb aigua a temperatura ambient, observareu també amb sorpresa que la vostra moneda sembla realment haver tocat la pedra filosofal. Aquestes monedes es conservaran així durant molt més temps que si fossin de “plata”!
AQUEST OU NO ES MENJA
- Un ou de gallina consta de dues parts: la clara i el rovell (part nutritiva). A més la seva closca està formada per carbonat de calci en un 94%.
MATERIAL
- Ous crus de gallina
- Vinagre
- Pot o vas de vidre
- Mel
PROCEDIMENT
- S’agafa un ou de gallina i es submergeix en un pot que contè vinagre. Es tapa aquest pot per evitar que l’olor desagradable, tant de l’àcid acètic que forma el vinagre com de l’acetat de calci format, surti a l’exterior.
- Després d’un breu període de temps s’observa l’aparició de petites bombolles que es deuen a la generació d’un gas; el diòxid de carboni.
- Vinagre + closca d’ou = GAS
Àcid acètic + Carbonat de calci = Diòxid de carboni + Aigua + Acetat de calci. - Poc a poc es va veien com la closca es fa més fina fins a desaparèixer en un temps aproximat de dos dies; en algunes ocasions haurem d’anar canviant el vinagre. Aquests canvis es deuen a que l’àcid acètic que forma el vinagre, en reaccionar amb el carbonat de calci va desapareixent; sent necessari més reactiu (vinagre) perquè el procès continuï.
- A més de perdre la closca, la membrana semipermeable que envolta la cèl·lula i està situada immediatament a sota d’ella, adquireix consistència gomosa. Això permet que es puguin arribar a realitzar petits bots amb l’ou sense que es trenqui.
- S’observa que l’ou introduït en vinagre no només perd la seva closca i la consistència gomosa; sinó que augmenta el seu tamany degut a que part del líquid atravessa la membrana semiimpermeable.
- Si s’introdueix en mel aquest líquid seguirà el sentit invers; és a dir, sortirà de l’ou, el que provoca una disminució de tamany.
COM DESVIAR UN RAIG D’AIGUA SENSE TOCAR-LO
- En aquesta experiència veurem com és possible desviar un raig d’aigua sense arribar a tocar-lo.
MATERIAL
PROCEDIMENT
El primer que necessitem aconseguir és un raix d’aigua fi i regural. Per aconseguir-ho s’ha d’obrir i tancar l’aixeta lentament fins que el raig tingui les característiques que busquem.
També hem de carregar un objecte elèctricament (electricitat estàtica). Per això n’hi ha prou amb fregar, amb energia, un objecte amb un drap de llana.
Atansa amb molt de compte l’objecte al raig d’aigua però sense arribar a tocar-lo. Observa com es desvia.
ACTUALITAT. La parella més famosa: Piqué i Shakira !!!!
0La parella més famosa: Piqué i Shakira !!!!
La famosissima nova parella de l’any ” SHAKIRA I GERARD PIQUÉ” s’ha anat fent populars poc a poc, es van conéixer en l’ enregistrament de la cançó ” WAKA WAKA ” en Sud-Àfrica. Totes les revistes parlen de la parella feliç. Actualment hi ha molts llocs on els han vist junts: a Eivissa, a Blanes, etc. surtíen de sopar en un restaurant del “BORNE” a altes hores de la nit. Actualment, les fotos de Shakira y Piqué que confirmen la seva relacio segueixen estan visibles al públic en el Facebook del futbolista, i són les úniques que mostren que la relació que tots sabiem, però de la que ningú parlava , existeix realment i que, per el que sembla, va vent en popa.
Irene Jiménez , Andrea Murillo i Josep Martorell.
Comentaris recents