castell-leramprunyaLA HISTÒRIA

En època medieval que va arribar a controlar els actuals territoris de Gavà, Begues, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat, Viladecans i una part de Sant Boi de Llobregat.

Construït com a part del sistema defensiu de la frontera entre i Al-Andalua l’imperi Carolingi com a seu de control polític i econòmic i militar en la zona entre el Garraf i el Llobregat, va ser propietat dels comtes de Brcelona . Al segle XIV va ser adquirit pels Marc, família de cavallers i poetes. Durant les guerres remences del segle XV el castell queda molt malmès. Tot i així, se succeeixen diferents famílies en la possessió del castell i la baronia d’Eramprunyà, fins que a finals del segle XIX és adquirit per Manel Girona.

Les primeres notícies que ens han arribat del castell daten de l’any 957, moment en que el castell era propietat dels comtes de Barcelona. Posteriorment ho van cedir a Gombau de Besora. Al segle XIII el va comprar el rei Jaume I. Anys més tard, concretament en 1323, Jaume II es va vendre per recaptar diners per a la conquesta de Còrsega i Sardenya El 1897 el va adquirir el banquer Manuel Girona.

Malgrat l’estat d’abandonament i de ruïna, es poden distingir clarament els dos recintes en què estava dividit el castell. El superior, o sobirà, és on es trobaven les edificacions nobles. En l’inferior o jussà trobem el cementiri, l’església de Sant Miquel i la cisterna. Els dos recintes estan comunicats per una passarel.la de fusta, que substitueix el pont de pedra que hi havia.
Recinte superiorMuro de la fossa.
S’accedeix al recinte superior per una porta de mig punt.
Porta d’accés al recinte superior.
A l’interior d’aquest recinte trobem diverses dependències ben delimitades. La més interessant és la que trobem just després de creuar la porta d’accés. És una sala rectangular on es conserven dos dels tres grans arcs de mig punt que suportaven el pis superior. El mur sud formava part de la pròpia muralla del castell.
Sala dels arcos Sala dels arcs.
En el sector que hi ha més a l’oest trobem un arc de mig punt i l’arrencada d’un altre que dividien un gran sala en dues naus.
Arc former Arc former.
Prop d’aquí trobem una petita cisterna i dues habitacions més, que encara conserven els arcs de les portes.
Cisterna del recinte superiorPavimento.
Dependències del castilloDependencias del castell.
En el recinte inferior trobem l’església de Sant Miquel. És un petit edifici de planta rectangular, en molt mal estat de conservació. Té una única nau coberta amb volta de canó apuntada. La porta d’accés romànica s’obre al mur sud. És una senzilla porta de mig punt amb l’arc adovellat. En aquest mur també trobem un gran campanar d’espadanya de dos ulls. En el mur est s’obre una porta de factura moderna, en l’espai on abans estava l’absis, que es va enfonsar. Aquest tenia planta quadrada. L’edifici va ser construït al segle XI, però es va reformar i ampliar en els segles XII, XVI i XVIII.
Església de Sant MiquelMuro aquest i antic absis.
Interior del temploInterior del temple.
Al seu voltant trobem excavades algunes tombes antropomorfes del segle X.
Tomba antropomorfaTumba antropomorfa.
Tomba antropomorfa.
Enfront de la capçalera del temple trobem una gran cisterna excavada a la roca.
Pujar al castell és una bonica excursió i tota una experiència. El camí s’inicia al costat del temple de Santa Maria de Bruguers i ens porta per llocs tan pintorescs com aquest arc eòlic.


Esther i Judith