Més experiments per gaudir…

Si us ha agradat l’article anterior aquest és simplement la seva continuació!

UN EXTINTOR CASOLÀ

  • Amb aquest experiment aprendràs a fabricar-te el teu propi extintor. Tot el que et cal ho trobaràs a la cuina de casa teva, només cal que hi posis imaginació i cura a l’hora de fer aquest experiment. El teu extintor funcionarà de la mateixa manera que els que has vist a les botigues! És el mateix procediment, els dos alliberen aigua i diòxid de carboni per apagar la flama, però el teu serà a petita escala. Prova-ho!

MATERIAL

  • Una ampolla de plàstic de 20 cm d’alçada (neta).
  • Un tap de suro.
  • Una palleta de refresc o un tubet de plàstic.
  • Bicarbonat sòdic.
  • Un tovalló de paper (de cuina o paper higiènic).
  • Un tros de fil d’uns 25 cm de longitud.
  • Tres cullerades de vinagre (àcid acètic).
  • Una espelma amb un plat o una palmatoria.

PROCEDIMENT

  • Agafa una ampolla de plàstic neta d’uns 20 cm d’alçada. Busca un tap de suro que encaixi bé a l’ampolla.
  • Fes un forat al suro i passa-hi a travès una palleta de les dels refrescs.
  • Posa una culleradeta de bicarbonat sòdic a un tovalló de paper (de cuina o paper higiènic). Embolica el bicarbonat i tanca’l amb un tros de fil d’uns 25 cm de longitud.
  • Amb el fil que sobra, penja del coll de l’ampolla l’envoltori i deixa’l a l’interior de l’ampolla.
  • Afegeix tres cullerades de vinagre. Has de mantenir l’ampolla vertical i baixar una mica el tovalló que conté el bicarbonat sòdic per l’interior de l’ampolla.
  • Tanca l’ampolla amb el suro, de forma que el tap subjecti el fil i el mantingui al seu lloc.
  • Encèn una espelma col·locada a un plat o a una palmatoria.
  • Inclina l’ampolla. El vinagre reaccionarà amb el bicarbonat sòdic i es despendrà diòxid de carboni, que sortirà de l’ampolla a través de la palleta que atravessa el suro.
  • Apropa l’extrem de la palleta a la flama de l’espelma. La flama s’apagarà!!

LA PEDRA FILOSOFAL: TRANSFORMA-HO EN PLATA I OR!!!

  • Per fer-ho abans que res ens cal tenir a mà el que nosaltres tinguem de coure que vulguem transformar. Monedes? Tubs de coure? Fils?… el més difícil és trobar un recipient adequat on poder posar segons què… per tant, no sigueu massa agosarats, una canyeria de coure seria difícil transformar-la en or, eh? És doncs aconsellable fer-ho amb monedes de coure, les de 1 cèntim, 2 cèntims, 5 cèntims… veureu que transformant-les primer en “plata” i després en “or” us sortiran amics per tot arreu…

MATERIAL

  • Peces de coure per transformar-les a plata i a or.
  • Algun producte per netejar les peces (bicarbonat,  Cillit Bang, …).
  • Guants i ulleres de seguretat.
  • Un recipient.
  • Una dissolució concentrada d’aigua i sosa (NaOH 2M, per exemple)
  • 0,5 g de zinc en pols (o una maquineta de fer punta!)
  • Unes pinces
  • Aigua

PROCEDIMENT

  • Primer, si les monedes no estan prou netes o no són prou noves (com més noves siguin millor), proveu de netejar-les amb algun producte que tingueu per casa… normalment fregar-les amb bicarbonat pot anar bé, també hi ha alguns productes de neteja que ho aconsegueixen (una dilució de salfumant… o menys perillós potser el Cillit Bang, per exemple, que precisament fa la demostració de la seva eficàcia amb una moneda de coure. Jo no ho he comprovat), però alguns cops fins i tot amb una goma d’esborrar pot anar bé. Si no ho feu tampoc passa res, l’únic que el resultat final potser no serà tan brillant.
  • Atenció: ara call treballar amb guants i ulleres de seguretat. Convertir alguna cosa en or no podia ser tan fàcil! I millor amb la supervisió d’un adult.

  • Pel segon pas, per transformar el coure en “plata”, posarem en un recipient (al laboratori normalment un vas de precipitats), una dissolució concentrada d’aigua i sosa (NaOH 2M pot anar bé). Hi hem d’afegir també un polsim de Zinc en pols (uns 0.5g)(algunes maquinetes de fer punxa als llapisos són fetes de Zn!). Ho posarem a escalfar i posarem les monedes dins, durant uns minuts. Observarem estupefactes com les nostres moneda de coure ara són “autèntiques moneda de plata”. També ho podem fer sense escalfar, però llavors el procés serà més lent. Si les traiem amb cura del recipient amb unes pinces, guants i ulleres (recordeu que el vas conté hidròxid sòdic concentrat, i a més ara és calent!) i les refredem dins un vas en aigua, podeu conservar-les platejades durant un parell o tres de dies (sempre que no les toqueu massa).

  • El tercer i definitiu pas per transformar el coure en “or”, consisteix ara en agafar una de les monedes “platejades” i, també amb l’ajuda d’unes pinces, posar-la directament sobre la placa calefactora que utilitzavem per escalfar la dissolució anterior durant uns trenta segons. Observeu amb atenció què és el que va passant… la “plata” es torna “or”!!. Un cop fet ja podeu apagar la placa, deixeu refredar les monedes… per ajudar-vos i aconseguir el millor resultat, si traieu la moneda de sobre la placa i la passeu per un got amb aigua a temperatura ambient, observareu també amb sorpresa que la vostra moneda sembla realment haver tocat la pedra filosofal. Aquestes monedes es conservaran així durant molt més temps que si fossin de “plata”!

AQUEST OU NO ES MENJA

  • Un ou de gallina consta de dues parts: la clara i el rovell (part nutritiva). A més la seva closca està formada per carbonat de calci en un 94%.

MATERIAL

  • Ous crus de gallina
  • Vinagre
  • Pot o vas de vidre
  • Mel

PROCEDIMENT

  • S’agafa un ou de gallina i es submergeix en un pot que contè vinagre. Es tapa aquest pot per evitar que l’olor desagradable, tant de l’àcid acètic que forma el vinagre com de l’acetat de calci format, surti a l’exterior.
  • Després d’un breu període de temps s’observa l’aparició de petites bombolles que es deuen a la generació d’un gas; el diòxid de carboni.
  • Vinagre + closca d’ou = GAS
    Àcid acètic + Carbonat de calci = Diòxid de carboni + Aigua + Acetat de calci.
  • Poc a poc es va veien com la closca es fa més fina fins a desaparèixer en un temps aproximat de dos dies; en algunes ocasions haurem d’anar canviant el vinagre. Aquests canvis es deuen a que l’àcid acètic que forma el vinagre, en reaccionar amb el carbonat de calci va desapareixent; sent necessari més reactiu (vinagre) perquè el procès continuï.
  • A més de perdre la closca, la membrana semipermeable que envolta la cèl·lula i està situada immediatament a sota d’ella, adquireix consistència gomosa. Això permet que es puguin arribar a realitzar petits bots amb l’ou sense que es trenqui.
  • S’observa que l’ou introduït en vinagre no només perd la seva closca i la consistència gomosa; sinó que augmenta el seu tamany degut a que part del líquid atravessa la membrana semiimpermeable.
  • Si s’introdueix en mel aquest líquid seguirà el sentit invers; és a dir, sortirà de l’ou, el que provoca una disminució de tamany.

COM DESVIAR UN RAIG D’AIGUA SENSE TOCAR-LO

  • En aquesta experiència veurem com és possible desviar un raig d’aigua sense arribar a tocar-lo.

MATERIAL

PROCEDIMENT

El primer que necessitem aconseguir és un raix d’aigua fi i regural. Per aconseguir-ho s’ha d’obrir i tancar l’aixeta lentament fins que el raig tingui les característiques que busquem.

També hem de carregar un objecte elèctricament (electricitat estàtica). Per això n’hi ha prou amb fregar, amb energia, un objecte amb un drap de llana.

Atansa amb molt de compte l’objecte al raig d’aigua però sense arribar a tocar-lo. Observa com es desvia.

  • Aixeta amb aigua
  • Un objecte que és carregi elèctricament amb facilitat: pinta, tub de plàstic, vareta de vidre, got, globus..
  • Drap de llana o mitges de lycra.
  • Material i informació obtinguda de la pàgina web http://www.quimica.urv.es/~w3siiq/DALUMNES/06/siiq6/.
    –                   Redactors:                                                                                                                                                         Adrià, Gisela, Mario i Raquel.