Ja ens ho han dit de totes maneres:
I ara… “Hem de tenir en compte el pensament creatiu”
I sorgeixen les eternes preguntes:
– La creativitat és innata o es pot educar?
– Què puc fer jo, mestre, a l’aula amb un currículum atapeït i amb més de 25 alumnes?
L ’estrés està servit!!
Però… no patiu! Per poder gestionar aquesta allau de canvis i noves metodologies educatives, he fet el que n’he anomenat receptes d’aula.
Les receptes d’aula són estructures metodològiques buides de contingut, de manera que es poden aplicar en qualsevol curs i treballar els diferents processos de pensament en una única activitat.
Amb elles treballem diversos estils d’aprenentatge, les diferents intel·ligències, les eines de pensament, el pensament creatiu, els sis barrets per pensar i l’aprentatge cooperatiu, sempre basant-se en la interacció, la cooperació, la motivació i la participació activa dels alumnes.
En el pròxim post us presentaré una primera recepta d’aula titulada “Tots els camins porten a Roma”. Aquesta ens permetrà treballar la pràctica del càlcul de manera creativa.
En el pròxim post la trobareu!
