Pensament creatiu, pensament innovador

El passat dia 3 de desembre vaig participar al cicle de conferències Education Talks, promogudes per la Universitat Abat Oliva de Barcelona. Education Talks és un espai de trobades dinàmiques i innovadores concebudes per a propiciar una reflexió de caràcter global sobre noves formes i mètodes d’ensenyament, amb ponents locals i internacionals que uneixen xerrades inspiradores amb networking de qualitat.

Aquí us deixo amb el vídeo de la meva intervenció, esperant que us sigui d’utilitat.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Davant el futur incert, creativitat!

Alumnes i mestres ens ha tocat viure en una realitat que canvia constantment i de forma accelerada. El que avui és nou, demà ja és vell!

Aquests canvis accelerants els he viscuts al llarg dels 35 anys que porto fent de mestra.

Recordo encara perfectament el dia en que a l’escola vam tenir per primera vegada el fax, era pels anys 80. Ens va sembla quasi un número de màgia que una persona que enviava un document a kilòmetres de distància ens arribes en paper al cap d’uns minuts. Pels 90, ens van posar ordinadors a les aules i fèiem servir uns disquets amb jocs per treballar algun contingut curricular, ho miràvem expectants! A l’ any 2000 vam tenir internet, ens van explicar que ens podríem comunicar amb la directora a través de correus electrònics, això no ho enteníem gaire! Doncs el seu despatx era allà mateix i quan necessitàvem alguna cosa picàvem a la porta i ja està! Al 2010, per una avaria important, vam estar 2 dies sense internet. El comentari generalitzat va ser: Així no es pot treballar!

Actualment moltes persones utilitzen el WhatsApp, sembla que és una bona eina per comunicar-nos!

Podríem assegurar que els alumnes que ara tenen 10 anys, dintre de 20 anys, és a dir, quan tinguin 30 anys, seguiran comunicant-se a través del WhatsApp? Ho podríem assegurar?

Sembla ser que no!  Ells faran servir altres coses.

Quines? No ho sabem. Algunes encara s’han d’inventar!

Ens trobem, doncs, davant d’ un futur incert!

Però hi ha una cosa que si sabem: sabem que hauran de resoldre problemes i que hauran de prendre decisions. No sabem quins problemes, ni quines decisions, doncs estem immersos en aquesta societat tan canviant que ens costa preveure-ho, fins i tot, preveure el futur més immediat.

Davant d’aquesta perspectiva d’incertesa, hem d’educar als infants, però els hem d’educar amb un tipus de pensament obert, flexible, adaptatiu i exploratori, per fer front als diferents reptes que es puguin trobar. Tal com han comentat els diferents ponent d’avui,

Un pensament educat per buscar alternatives i possibilitats davant la presa de decisions, més enllà de lo evident i obvi. Necessitem educar als nostres alumnes amb un pensament creatiu.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Projectes d’emprenovació (PE)

Seguint amb aquest repte personal de desenvolupar el pensament creatiu dins l’aula, el programa                     educar per innovar va agafant forma i un dels seus trets principals és programar, aplicar i avaluar un tipus de projectes que els he anomenat:

                              “PROJECTES D’EMPRENOVACIÓ”

Aquests projectes estan pensats per desenvolupar:

1. el pensament creatiu: “Genero moltes idees per escollir la que té més valor” i

2.  l’actitud emprenedora: “Tinc una idea i la porto a la pràctica”.

Es realitzen dins el currículum, parteixen de les competències bàsiques i es concreten els objectius i  criteris d’avaluació per cada competència a través de rúbriques. Els alumnes s’organitzen amb grups reduïts i heterogenis per fomentar l’aprenentatge cooperatiu. Són projectes oberts i flexibles per potenciar les diferents intel·ligències i es treballen  habilitats de pensament amb les seves rutines corresponents.

La tècnica dels “Sis barrets per pensar” està present en tots els projectes per ordenar i fer visible els procés de pensament.

Us deixo una infografia dels passos que cal seguir per portar a terme els projectes!

INFOGRAFIA PASSOS EMPRENOVACIÓ

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Una innovadora parella: creativitat i emprenedoria

Quantes vegades hem estat pensant en coses que ens agradaria fer? També pensem en  com resoldríem problemes que ens trobem en la nostra vida o en quina solució trobaríem per resoldre conflictes propers. En aquests moments el nostre pensament vola, imaginem diferents camins, els visualitzem. I en aquest llenguatge intern, ens fem preguntes, trobem solucions i ens diem: -És una bona idea, funcionarà i serà fantàstic poder fer-ho! A vegades ho compartim amb altres persones i els ulls ens brillen per haver trobat una idea tan bona. Són moments CREATIUS!

Perquè la creativitat és l’habilitat d’inventar i desenvolupar idees noves. Significa posseir la capacitat de trobar solucions a problemes de forma original i creativa. La creativitat no només s’expressa en la resolució de problemes, sinó també en la seva localització. És una habilitat que tots podem ensenyar, aprendre, practicar i utilitzar. És un concepte ampli que acull una gran quantitat de processos. Està relacionat amb la presa de decisions, amb la resolució de conflictes i amb el disseny de nous productes.

Però, també és cert, que moltes d’aquestes idees que hem imaginat queden només en el nostre pensament i no es materialitzen en res concret. Després ens preguntem: -Què ha passat amb allò tant fantàstic que volia fer? I busquem mil excuses: -No funcionaria, és massa difícil, m’ho he pensat millor… Ens falta l’actitud EMPRENEDORA!

Perquè l’emprenedoria és l’habilitat de les persones per transformar les idees en actes, de formar i conduir plans i projectes personals i d’afirmar drets, interessos, límits i necessitats. L’emprenedor passa a l’acció per tal que la idea es concreti en un producte que pot ser alguna cosa material, un servei, una col·laboració o una investigació. És un camí ple de dificultats i requereix esforç i perseverança. No sempre un emprenedor és creatiu perquè pot copiar una idea existent.

A vegades només som creatius, a vegades només som emprenedors, però quan s’ajunta creativitat i emprenedoria ens convertim amb uns INNOVADORS!

Presentación1

 

 

 

.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

“Educadora”

Vaig conèixer a en Joan Valls i Julià a la dècada dels 80. Pioner del aprenentatge primerenc a Espanya i autor del llibre “El desarrollo total del niño”, es dedicava en aquesta dècada a  assessorar equips de professors/es sobre  l’estimulació primerenca i a ensenyar a aplicar aquests coneixements al parvulari. Ell em va ensenyar a valorar la importància dels primers anys i a endinsar-me en el món dels processos neurològics que es desenvolupen en aquestes edats i la seva repercussió sobre posteriors aprenentatges. Va ser una etapa molt important per a mi i per això li estic molt agraïda!

Fa un parell d’anys ens vam tornar a comunicar a través del correu electrònic i ens hem posat al dia dels nostres projectes. Els seus e-mails, a més d’expressar una extraordinària sensibilitat  per a escoltar i compartir, invitaven a reflexionar.  L’últim correu el vaig rebre la setmana passada -havia llegit el meu llibre “Receptes d’aula”- i em donava la seva opinió, fent una critica constructiva que motivava i encoratjava. A més, en el correu, també m’hi va adjuntar una pintura i em va proposar un repte: -Saps qui és?

"Educadora"

“Educadora”

Després de buscar una estona pel Google, sorpresa! Descobreixo una INNOVADORA del segle XIX: Santa Bartolomea Capitanio, virgen y fundadora. Us deixo aquí una adreça per saber més d’ella:

http://www.evangeliodeldia.org/main.php?language=SP&module=saintfeast&localdate=20140726&id=17193&fd=0

Santa Bartolomea, al llarg de la seva curta vida -va morir a l’edat de 26 anys- va ser creativa buscant nous camins i alternatives  per la joventut dins el món educatiu, però també va ser una emprenedora, tenia una idea, va passar a l’acció amb perseverança i va acabar fundant amb Catalina  Gerosa la  congregación de las «Hermanas de la Caridad». Tot un exemple a seguir!

Gràcies Joan!

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Què és una recepta d’aula?

Us deixo aquí l’explicació que trobareu en el meu llibre “Receptes d’aula”:

La recepta d’aula és una estratègia metodològica amb l’objectiu d’involucrar en una mateixa activitat les intel·ligències múltiples, les competències bàsiques, l’aprenentatge cooperatiu i les diferents habilitats de pensament i, a través dels «Sis barrets per pensar», ofereix una guia en el procés de realització de la recepta amb la finalitat de conscienciar els alumnes quant als processos mentals que s’hi generen.

La base de la recepta d’aula és una estructura, entenent com a estructura unes instruccions clares i detallades sobre com fer una activitat. És una seqüència repetible de passos, lliure de contingut —que és introduïda pel mestre depenent del nivell en què es farà servir— i que es pot utilitzar en diferents cursos de Primària. Per exemple, a la recepta «Tots els camins porten a Roma» es poden utilitzar números d’una, dues, tres o més xifres; això dependrà del nivell al qual s’apliqui.

La majoria de les receptes també es poden utilitzar en qualsevol àrea. Per exemple, «A quina hora quedem» és una recepta que ens serveix per fer un repàs del contingut treballat, i la podem utilitzar tant si fem matemàtiques o llengua com medi. En canvi, hi ha alguna recepta, com «Segueixo les pistes», que és específica de llengua.

L’eficàcia de les estructures cooperatives dissenyades pel Dr. Spencer Kagan m’ha motivat a utilitzar aquesta idea per dissenyar les diferents receptes.

Amb les receptes no es proposa als mestres que canviïn «què» s’ha d’ensenyar sinó «com» s’ensenya.

Es poden utilitzar en diferents moments de cada unitat didàctica.

A cada recepta hi trobem sis apartats:

  1. Explicació: és la seqüència de passos que cal seguir per fer l’activitat.
  2. Finalitat: és l’objectiu que ens proposem assolir.
  3. Aplicació: són els cursos i les àrees on és més aconsellable aplicar-la.
  4. Etiqueta: són els aspectes que es treballen en cada recepta. Hi trobem sempre quatre etiquetes: intel·ligències, competències, habilitats de pensament i agrupament.

Intel·ligències: a cada recepta sempre hi trobem escrites les vuit intel·ligències que segons Gardner tota persona té —lingüística, matemàtica, naturalista, musical, intrapersonal, interpersonal, visoespacial i cinestèsica— i, subratllades, apareixen les que es treballen en la recepta.

Competències: fa referència a totes aquelles capacitats bàsiques que necessiten adquirir els alumnes per poder actuar adequadament i amb eficàcia. El Decret 142/2007 del currículum d’Educació Primària fa referència a vuit competències bàsiques: lingüística, matemàtica, artística cultural, tractament de la informació i digital, aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal, coneixement i interacció amb el món físic i competència social i ciutadana. En la recepta trobem ressaltades les competències que es treballen.

Habilitats de pensament: indica quines habilitats de pensament es treballen per dur a terme l’activitat. Basades en la taxonomia de Bloom, apareixen sempre les següents habilitats: recordar, comprendre, analitzar, aplicar, avaluar i crear, i estan ressaltades aquelles habilitats que es treballen en la recepta.

Agrupament: en aquesta etiqueta es concreta si es realitzarà de forma individual, en parella, en petits grups o en el grup classe. En el cas que ho fem en parella o en petits grups, podrem utilitzar estructures simples de cooperació. Vegeu l’explicació a l’apartat «Aprenentatge cooperatiu».

  1. Procés: és el pensament que hauria de seguir l’alumne per realitzar la recepta. És el procés de pensament que guia la nostra actuació, aquell llenguatge intern que tots tenim quan fem alguna cosa i que guia les nostres accions. Aquí apareixen els «Sis barrets de pensar» —tècnica inventada per Edward de Bono— amb la finalitat d’ordenar i fer visible el pensament a l’hora de fer l’activitat.
  2. Exemple: és una mostra d’una recepta realitzada en un curs.

«Sóc el professor», «La cadena», «Segueix les pistes» i «El tennis» són alguns dels noms de les receptes. Són noms divertits i originals per afavorir la seva recordança, tant per part dels mestres com dels alumnes.

Prenent com a model els llibres de cuina, he organitzat cada recepta de manera que no ocupi més de dues pàgines. D’aquesta manera, és més fàcil fer la consulta. Per altra banda, estan redactades en un llenguatge senzill i d’una forma clara i simple per facilitar la comprensió només fent-hi un cop d’ull.

La recepta es pot modificar, adaptar, inventar i adequar a allò que el mestre necessita en cada moment.

 copia visual

copia visual

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Llibre “Receptes d’aula”

El passat dijous 10 d’abril, va ser un dia especial per mi: vaig presentar el meu llibre “Receptes d’aula” a l’auditori Josep Irla de la Generalitat de Catalunya a Girona.

receptes aula

Moltes gràcies familiars, amics i amigues, companyes i coneguts per acompanyar-me!

Van presidir l’acte:

Albert Bayot: Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona

Donna Pace: Directora de DP& ASSOCIATES i Master Trainer de Edward de Bono

Josep Lagares: Director General Metalquimia i President Fundació Creativació

 Esther Latre: Directora del Col·Legi Les Alzines

Marina Palmés, Editorial Pedra de Toc

A tots ells també moltes gràcies!

presentació llibre receptes d'aula

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Feliç aniversari!

La Fundació per a la Creativació compleix un any d’activitat!

La Fundació per a la Creativació és una entitat privada sense ànim de lucre que té com a missió actuar en l’àmbit educatiu per tal de desenvolupar i difondre la Creativitat i convertir-la en Innovació.

                                         fundacio6

Per celebrar-ho, el dimecres 9 d’abril del 2014 es va organitzar un acte obert a tot el públic interessat. El president de la Fundació, Josep Lagares, i el seu director, Miquel Àngel Oliva, van parlar sobre els reptes que ens depara l’educació de la Creativació i sobre la seva notable incidència en les necessitats presents i futures de la nostra societat i de les nostres empreses.

En aquest esdeveniment, vaig tenir l’honor i el privilegi de presentar a Donna Pace, deixebla predilecta d’Edward de Bono i una de les millor expertes europees en implantar la Creativació a les empreses i organitzacions.

Apunto en aquesta entrada la presentació que vaig fer:

Segurament que tots estaríem d’acord que una de les coses més importants que fem és pensar. Però, paradoxalment, sobre el pensament  sabem ben poques coses.

Els mestres, pares, els adults en general, diguem moltes vegades als infants: “pensa” .

Però què vol dir això?

Soms conscients dels processos que es posen en acció quan pensem? Sabem quin tipus de pensament hem d’aplicar en un moment determinat perquè el nostre pensament sigui efectiu? Sabem quines habilitats de pensament cal potenciar i de quines eines disposem i com podem aplicar-les? Convindria tenir una assignatura de pensament de la mateixa manera que tenim una assignatura de matemàtiques? La creativitat és un tipus de pensament que es pot educar?

Contestar aquestes preguntes no és fàcil, però si ens acostem a la figura d’Edward de Bono podem trobar un camí, una guia que ens ajudi a reflexionar. Conèixer la seva obra és clau per avançar en el coneixement del pensament.

“La qualitat del nostre pensament determinarà la qualitat del nostre futur” diu De Bono”

La reputació del Dr. De Bono en el camp de la creativitat, la innovació i l’ensenyança del pensament l’ha convertit en una autoritat mundial en aquest terreny. És el creador del concepte “Pensament lateral” i de la tècnica “Els sis barrets per pensar”, entre altres.

En aquest primer aniversari de la Fundació per a la Creativació vam poder comptar amb la presència de Donna Pace, una de les persones que coneix millor Edward de Bono.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Fills innovadors

Innovar és una actitud i els pares poden ajudar als fills a adquirir-la. No cal fer coses especials sinó aprofitar totes les activitats casolanes, doncs el dia a dia d’una família ofereix una gran quantitat d’oportunitats per educar als fills en la innovació.

Us proposo tres suggeriments:

1. Fer participar als fills de totes les activitats que es fan a casa.

Això que sembla tan obvi, crec que en els moments actuals no es dona gaire. En una societat estressant, en què es viu de manera molt ràpida i es volen resultats immediats, els pares arriben a casa esgotats, amb poques forces per compartir  les activitats de casa amb els fills. Cada vegada es dona més amb els pares que mentre un es queda amb els fills l’altre va a comprar, o s’aprofita quan els fills estan mirant la televisió o es distreuen amb alguna maquineta, per fer la neteja o l’endreça de la casa.

Netejar i ordenar la casa, fer la llista de la compra i anar a comprar, organitzar el cap de setmana, rentar i endreçar la roba, cuidar una planta o una mascota són algunes de les activitats casolanes que els fills poden participar. Fent-ho junts s’obre un ventall molt gran de possibilitats per enraonar, planejar, prendre desicions, resoldre dubtes i problemes.

2. Deixar que els fills s’equivoquin.

Quan una persona s’equivoca i no li surt una cosa busca altres maneres de fer-la i aquest és un principi bàsic per ser un innovador. Però deixar que els fills s’equivoquin costa, doncs els pares volen protegir al seu fill i  no el volen veure patir, per això molt pares s’avancen davant qualsevol incertesa, passen per davant dels fills i ho acaben fent tot ells. Cal seleccionar  aquelles situacions que no són perilloses i deixar-los fer, que vagin provant i busquin alternatives a l’hora de prendre decisions i resoldre problemes i conflictes.

3. Fomentar el que es facin preguntes.

Fer-se preguntes, és un pas cap a la innovació doncs vol dir que no ets una persona passiva davant el món. Els pares poden potenciar aquesta actitud en els seus fills fent ells també moltes preguntes, preguntes obertes, és a dir preguntes que admeten moltes respostes. I cal no escandalitzar-se de les respostes, crear un diàleg respectuós, interessant i obert.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | 1 comentari

L’ou ferrat de l’educació

Per fer un ou ferrat agafem un ou, trenquem una mica la closca amb uns copets i l’aboquem a la paella. El primer que observem és el rovell amb un color i una forma ben definida, és un rovell compacte i atapeït. Al cap d’uns segons, la clara que en principi era d’un color i una forma indefinida, es va coent, no de cop, sinó de mica en mica, per acabar essent ben blanca al voltant del rovell.

En educació passa el mateix quan parlem de projectes. Tota escola té programat algun projecte, a vegades en forma de setmana cultural, a vegades dedicant un temps a la setmana per fer-ho o bé adequant alguna unitat didàctica com a un projecte. Molts d’aquests projectes estan plantejats amb noves metodologies, com l’aprenentatge basat en problemes, atenent les diferents intel·ligències o seguint les pautes de l’emprenedoria. Són projectes programats, des de l’inici, amb la intenció d’assolir competències bàsiques i de fomentar la creativitat.

Però aquests projectes sorgeixen al voltant d’unes assignatures compactes, rígides, molt definides, que treballen un gruix important del currículum. Són com dos móns diferents: assignatures per un costat i projectes per l’altre, cada un amb el seu espai, amb el seu temps, amb el seu color i la seva textura, i no es coneixen, no es barregen.

Les assignatures són el rovell, els projectes són la clara.

Penso que ha arribat l’hora de fer una truita, i amb això no vull dir fer-ho tot mitjançant projectes, però potser sí que convindria qüestionar-se el protagonisme absolut de les assignatures i fer una mirada intencionada, seriosa i compromesa cap als projectes i  les competències bàsiques.

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | 2 comentaris