Innovar és una actitud i els pares poden ajudar als fills a adquirir-la. No cal fer coses especials sinó aprofitar totes les activitats casolanes, doncs el dia a dia d’una família ofereix una gran quantitat d’oportunitats per educar als fills en la innovació.
Us proposo tres suggeriments:
1. Fer participar als fills de totes les activitats que es fan a casa.
Això que sembla tan obvi, crec que en els moments actuals no es dona gaire. En una societat estressant, en què es viu de manera molt ràpida i es volen resultats immediats, els pares arriben a casa esgotats, amb poques forces per compartir les activitats de casa amb els fills. Cada vegada es dona més amb els pares que mentre un es queda amb els fills l’altre va a comprar, o s’aprofita quan els fills estan mirant la televisió o es distreuen amb alguna maquineta, per fer la neteja o l’endreça de la casa.
Netejar i ordenar la casa, fer la llista de la compra i anar a comprar, organitzar el cap de setmana, rentar i endreçar la roba, cuidar una planta o una mascota són algunes de les activitats casolanes que els fills poden participar. Fent-ho junts s’obre un ventall molt gran de possibilitats per enraonar, planejar, prendre desicions, resoldre dubtes i problemes.
2. Deixar que els fills s’equivoquin.
Quan una persona s’equivoca i no li surt una cosa busca altres maneres de fer-la i aquest és un principi bàsic per ser un innovador. Però deixar que els fills s’equivoquin costa, doncs els pares volen protegir al seu fill i no el volen veure patir, per això molt pares s’avancen davant qualsevol incertesa, passen per davant dels fills i ho acaben fent tot ells. Cal seleccionar aquelles situacions que no són perilloses i deixar-los fer, que vagin provant i busquin alternatives a l’hora de prendre decisions i resoldre problemes i conflictes.
3. Fomentar el que es facin preguntes.
Fer-se preguntes, és un pas cap a la innovació doncs vol dir que no ets una persona passiva davant el món. Els pares poden potenciar aquesta actitud en els seus fills fent ells també moltes preguntes, preguntes obertes, és a dir preguntes que admeten moltes respostes. I cal no escandalitzar-se de les respostes, crear un diàleg respectuós, interessant i obert.
M’ha agradat molt aquest post. Estic d’acord amb tu que, per fer-nos les coses més fàcils, podem caure en l’error de no incloure els fills i filles en les responsabilitats d’allò comú. Si no ho fem per les coses comuns de la família, com esperem que ho facin més endavant pensant que allò comú és la comunitat local i global en la que vivim?
En la relació amb els fills en les activitats quotidianes del dia a dia sorgeixen un munt d’oportunitats per desenvolupar això que en els entorns pedagògics n’hi diuen les “competències”: planificar, treballar en equip, col·laborar, innovar, orientar-se als resultats, gestionar el temps, gestionar els recursos amb eficiència, organitzar, gestionar les emocions, conèixer-se un mateix/a, empatitzar, …. no acabaria!!!
Aquesta experiència és una delícia!!