L’ou ferrat de l’educació

Per fer un ou ferrat agafem un ou, trenquem una mica la closca amb uns copets i l’aboquem a la paella. El primer que observem és el rovell amb un color i una forma ben definida, és un rovell compacte i atapeït. Al cap d’uns segons, la clara que en principi era d’un color i una forma indefinida, es va coent, no de cop, sinó de mica en mica, per acabar essent ben blanca al voltant del rovell.

En educació passa el mateix quan parlem de projectes. Tota escola té programat algun projecte, a vegades en forma de setmana cultural, a vegades dedicant un temps a la setmana per fer-ho o bé adequant alguna unitat didàctica com a un projecte. Molts d’aquests projectes estan plantejats amb noves metodologies, com l’aprenentatge basat en problemes, atenent les diferents intel·ligències o seguint les pautes de l’emprenedoria. Són projectes programats, des de l’inici, amb la intenció d’assolir competències bàsiques i de fomentar la creativitat.

Però aquests projectes sorgeixen al voltant d’unes assignatures compactes, rígides, molt definides, que treballen un gruix important del currículum. Són com dos móns diferents: assignatures per un costat i projectes per l’altre, cada un amb el seu espai, amb el seu temps, amb el seu color i la seva textura, i no es coneixen, no es barregen.

Les assignatures són el rovell, els projectes són la clara.

Penso que ha arribat l’hora de fer una truita, i amb això no vull dir fer-ho tot mitjançant projectes, però potser sí que convindria qüestionar-se el protagonisme absolut de les assignatures i fer una mirada intencionada, seriosa i compromesa cap als projectes i  les competències bàsiques.

 

Aquest article s'ha publicat dins de General i etiquetat amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’ou ferrat de l’educació

  1. Eli Gómez diu:

    Perfecte Cecília!!
    Quan comencem???
    Eli

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *