Vaig conèixer a en Joan Valls i Julià a la dècada dels 80. Pioner del aprenentatge primerenc a Espanya i autor del llibre “El desarrollo total del niño”, es dedicava en aquesta dècada a assessorar equips de professors/es sobre l’estimulació primerenca i a ensenyar a aplicar aquests coneixements al parvulari. Ell em va ensenyar a valorar la importància dels primers anys i a endinsar-me en el món dels processos neurològics que es desenvolupen en aquestes edats i la seva repercussió sobre posteriors aprenentatges. Va ser una etapa molt important per a mi i per això li estic molt agraïda!
Fa un parell d’anys ens vam tornar a comunicar a través del correu electrònic i ens hem posat al dia dels nostres projectes. Els seus e-mails, a més d’expressar una extraordinària sensibilitat per a escoltar i compartir, invitaven a reflexionar. L’últim correu el vaig rebre la setmana passada -havia llegit el meu llibre “Receptes d’aula”- i em donava la seva opinió, fent una critica constructiva que motivava i encoratjava. A més, en el correu, també m’hi va adjuntar una pintura i em va proposar un repte: -Saps qui és?
“Educadora”
Després de buscar una estona pel Google, sorpresa! Descobreixo una INNOVADORA del segle XIX: Santa Bartolomea Capitanio, virgen y fundadora. Us deixo aquí una adreça per saber més d’ella:
Santa Bartolomea, al llarg de la seva curta vida -va morir a l’edat de 26 anys- va ser creativa buscant nous camins i alternatives per la joventut dins el món educatiu, però també va ser una emprenedora, tenia una idea, va passar a l’acció amb perseverança i va acabar fundant amb Catalina Gerosa la congregación de las «Hermanas de la Caridad». Tot un exemple a seguir!
Gràcies Joan!
