Sandro Botticelli, La primavera
Avui hem parlat de l’arribada de la primavera, i ho hem celebrat amb una cançó molt bonica de la Maria del Mar Bonet. La podeu escoltar, veure la lletra i una proposta per treballar-la
Aquest quadre es diu “Discutint la Divina Comèdia amb en Dante”. L’han fet 3 pintors taiwanesos i té un gran èxit a Internet. En ell hi ha 103 personatges que es consideren figures claus de la història de la humanitat. M’ha agradat descobrir entre ells el nostre “amic” Charles Chaplin. A veure si sou capaços de trobar-lo!
Si cliques aniràs al quadre gran i podràs veure el nom de tots els personatges si passes la mà per damunt de les cares.
Fa uns quants dies que els alumnes de 5è de l’escola van anar d’excursió a Girona per visitar l’exposició “Chaplin en imatges” i fer un taller de com es roda una pel-lícula al Museu del Cinema. A l’aula d’EE hem aprofitat aquesta sortida per conèixer un dels millors actors de la història: en Charles Chaplin. Hem conegut coses de la seva vida i de les seves pel-lícules.
També hem mirat i ens hem emocionat amb una pel-lícula molt bonica de l’any 1921 que es diu El nen (The Kid). Ens va agradar moltíssim. Aquí en teniu un trosset que ens va fer molta gràcia.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/nTlUxNzt5Kw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
En Chaplin fou el gran mestre del cinema mut i quan va arribar el cinema sonor ell va continuar fent les seves pel-lícules sense parlar. Al final de “Temps Moderns” (1935), va parlar per primera vegada en una pel-lícula, però ho va fer cantant una cançó en un idioma inventat que no entenia ningú. Es una escena molt bonica i divertida.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/_du8fjUN0Kg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Us deixem un petit video que hem realitzat per recordar aquest gran actor. També podeu veure el material que hem utilitzat.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/uh87qT1d8es" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Ara, si voleu, podeu intentar de fer aquest puzzle clicant a la imatge. Sabeu de quina pel-lícula és?
Si voleu veure unes imatges del treball fet…
El cinema és un recurs molt interessant i que motiva molt als alumnes. Hi ha molta informació a internet sobre el cinema i diferents pel-lícules amb idees per treballar-les a l’escola. Podeu mirar les següents adreces on hi trobareu exemples i informació.
http://phobos.xtec.net/audiovisuals/cinema/
http://www.uhu.es/cine.educacion/
També podeu veure la programació amb els objectius, continguts i les competències bàsiques que s’han treballat en aquest projecte a:
Aquests dies celebrem el carnaval. A la xarxa hi ha molts recursos per treballar amb els alumnes. Podeu fer una ullada al web http://www.edu365.cat/carnaval/index.htm
o a la pàgina de la xtec http://www.xtec.es/escola/festes/carnaval09/index.htm
Si voleu també podeu modificar les vostres fotografies o les d’algun personatge famós a la següent adreça www.pizap.com
A veure si endevineu qui s’amaga darrera d’aquestes ulleres. Aviat ho descobrirem… de moment una pista: la seva disfressa més famosa és coneix a tot el món.
I aquí teniu la sol-lució:
BubbleShare: Share photos – Easy Photo Sharing
Qui no espera les rebaixes per comprar-se alguna cosa més bé de preu?. A tots ens agrada estalviar-nos uns diners i més ara que la crisi apreta. Però com ho fem per saber el que ens estalviem?, o què vol dir això del 50%?, o quantes coses podia comprar amb els mateixos diners abans de rebaixes i durant les rebaixes?. Val la pena anar de rebaixes?
Aquests dies hem aprofitat per aprendre una mica de matemàtiques amb les rebaixes que surten a les revistes. Ara ja sabem calcular un descompte del 50% i entenem que això és la meitat de preu, per tant vol dir “dividir per 2”. Si vull aprofitar i comprar-me 3 pantalons, doncs “multiplicar per 3”. També sabem que la diferència de preu vol dir restar i que comprar diferents coses, d
oncs haig de sumar. I com que a més a més ho haig de pagar i el botiguer m’ha de tornar el canvi… doncs encara podem practicar una mica més de matemàtiques.
Aquesta és una mostra del treball funcional que ajuda als alumnes amb més dificultats a moure’s per l’entorn i a aplicar els continguts de la matèria curricular a la seva vida diària. La calculadora ens ajuda en els càlculs més complicats o a aquells alumnes a qui costa més fer les operacions mentalment.
El nostre bloc de l’aula d’EE fou un dels que es van presentar en un seminari TAC sobre recursos i propostes per l’Atenció a la Diversitat. També hi havia altres exemples de blocs d’aules d’acollida i aules obertes de secundària. Esperem que algunes de les activitats fetes amb els alumnes de l’escola serveixin d’idees a altres mestres d’EE.
Podeu fer un cop d’ull als altres blocs proposats, i a la pàgina del seminari TAC on hi trobareu material i idees molt interessants.
Aquests dies hem estat treballant les notícies. Sempre hi ha alguna cosa a comentar del que diuen els diaris, però sobretot hem parlat d’alguns esdeveniments que hem viscut directament a Santa Coloma de Farners o bé que han tingut molta repercussió a tot el món.
Una d’elles fou l’arribada, com cada any, del Pelegrí de Tossa. Un fet que al poble es viu amb expectació i que els alumnes coneixen de molt a prop. L’altra, el nomenament d’en Barack Obama com a nou president dels Estats Units, i també una notícia que va afectar a tot Catalunya, la de les fortes ventades de fa unes setmanes que van malmetre arbres i tanques del pati.
A més de treballar com s’estructura el contingut d’una notícia: què, quan i a on ha passat?, i d’analitzar com apareix en els diaris (títols, fotos, text…); hem pogut veure reportatges del K-3 (Info K) i hem après una mica a fer entrevistes. Podeu veure el material que hem fet servir i si voleu podeu escoltar les nostres entrevistes. No us ho perdeu que fins i tot hem entrevistat al senyor Obama!.
obama2.mp3 pelegri2.mp3 pages.mp3
Avui celebrem el dia de la no violència i la pau enmig d’un món ple de conflictes i guerres.
Aquests dies hem estat reflexionant amb els alumnes sobre els conflictes i la manera de resoldre’ls. En el nostre dia a dia, tots plegat, a l’escola, a casa, amb la família i amics també hem de fer front a un munt de situacions on hem d’aprendre a parlar i entendre’ns si les volem resoldre.
Fa uns quants anys (1973) que en Lluís Llach cantava una cançó, la Cançó sense nom que ara ens ha servit per treballar la guerra a l’aula d’EE i reflexionar una miqueta. La podeu escoltar i veure el material que hem utilitzat per treballar-la.
“Ull per ull, i el món acabarà cec”. Mahatma Ghandi (2-10-1869 /30-1-1948)
El paper de les noves tecnologies i dels MAV (mitjans audiovisuals) en els darrers anys ha estat molt significatiu i ha representat una transformació de la societat a molt nivells. També ha ajudat, en molts casos, a una més gran integració de les persones amb alguna discapacitat (pel-lícules subtitulades, plafons comunicatius, ordinadors adaptats, impressores Braille, conmutadors, sintetitzadors de veu…).
La integració d’aquests mitjans a l’escola també ha obert una porta a noves possibilitats de treball, formes diferents i més engrescadores. Els Mitjans Audiovisuals són un recurs molt interessant i motivador per treballar amb els alumnes, sobretot pels que presenten més dificultats. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i els MAV són elements que permeten ampliar el context comunicatiu, les habilitats i accedir al currículum d’una forma diferent.
Quan introduim recursos audiovisuals (aquí al bloc en trobareu alguns exemples), el treball es converteix en molt més motivador, intercurricular i acosta als alumnes a uns mitjans que ja formen part de la seva vida quotidiana i que han de conèixer i saber utilitzar. També hem de tenir en compte que en el decret 143/2007 del 26 de juny, el nou currículum fa esment especialment a la competència comunicativa, lingüística i audiovisual així com al tractament de la informació i la competència digital com a eixos transversals que caldrà introduir en el treball diari a l’escola.
Després d’uns quants anys utilitzant aquest recurs, aquí podeu veure, una mica més estructurat, les finalitats bàsiques d’aquesta proposta i el perquè pot ser una bona eina de treball.
[slideshare id=949730&doc=mavnee-1232824922476801-1&w=425]
També podeu trobar informació i propostes sobre els audiovisuals i els alumnes amb NEE en la documentació que es va presentar en un SAIP el maig del 2005. És un document interessant i que val la pena de fer-hi una ullada. Podeu clicar aquí
Un dia de gener de l’any 1800, van trobar als boscos de l’Aveyron a França, a un nen d’uns 12 anys que havia estat vivint en estat salvatge. L’educació d’aquest jove, a qui van anomenar Victor, fou tot un repte pels metges i psiquiatres de l’època. Eren uns anys en els que es creia poc, per no dir gens, en l’educació dels nens amb retard mental i no arribaven ni a la categoria de persones.
Després de la intervenció d’alguns especialistes reconeguts com Pinel, el jove metge Jean Itard començà a treballar amb el nen confiant plenament en que en Víctor no era tant retardat ni incurable com deien els seus col-legues de feina. Itard creia fermament en l’educació, en els aprenentatges i en el paper determinant de la societat en el desenvolupament de les capacitats humanes. Aquest pensament s’oposava a les teories de l’època basades en l’herència i el determinisme natural i en la creença que els anormals, per tant, no eren educables. Itard trencava el pensament imperant en aquells anys al considerar que la intel-ligència no és quelcom definitiu sinó que pot ser modificada, igual com la conducta.
El treball amb en Víctor va durar 6 anys intensos i fou registrat en dues Memories que va redactar Itard. El repte principal d’ensenyar-lo a parlar no fou assolit del tot i la idea inicial de convertir en Víctor en un adolescent normal tampoc. Per això Itard es va sentir realment frustrat i va creure que el seu treball, malgrat molts avenços importants, havia estat un fracàs.
La realitat però fou ben diferent. El treball portat a terme amb en Víctor va posar les bases de l’Educació Especial i en Jean Itard n’és considerat el precursor. S’entrava a l’època moderna començant a creure que l’educació, la societat, l’entorn…són peces claus per modificar les conductes i les capacitats dels nens. S’entrava al s.XIX començant a pensar que tots els nens són educables, tots tenen capacitats, també aquells amb més dificultats i que pateixen alguna discapacitat. El camí que va començar Itard fou seguit per Seguin i Montessori i molts altres fins al nostres dies. Avui ja ningú dubta del paper importantíssim de l’educació, de l’entorn, de les relacions afectives, de l’estimulació multisensorial, del joc… pel desenvolupament humà. Els mestres en general i els mestres d’Educació Especial en particular seguim ,200 anys més tard, per aquest camí.
Les Memòries d’Itard les va utilitzar François Truffaut per fer la pel-lícula L’enfant sauvage (El nen salvatge). El mateix director feia el paper principal del metge-pedagog Jean Gaspad Itard. La pel-lícula és de l’any 1960, dura 85 minuts i fou filmada en blanc i negre.
