Dissabte dia 2 fou el dia mundial de l’autisme.
Cercant alguna cosa per treballar-ho a l’escola, m’he trobat amb aquesta història; la de l’Iris, una nena autista que gràcies a la pintura i la seva gata Thula, està aconseguint millorar en molts aspectes on tenia grans dificultats. Els animals, una vegada més, ens ensenyen que poden ser la millor teràpia.
Aquests últims anys hem anat sentint a parlar als mitjans de comunicació i també a les escoles, d’un trastorn que ha anat proliferant a Catalunya: la síndrome alcohòlica fetal, la SAF.
Es tracta d’un conjunt de patologies permanents que poden afectar els fills de les dones que han begut alcohol durant l’embaràs. La SAF es produeix durant la gestació de l’embrió i la seva causa és la ingesta i abús d’alcohol per part de la mare durant el període de formació del fetus abans del seu naixement. No es tracta d’un tema menor, les conseqüències poden resultar greus i irreversibles; tal com diu el pediatra i genetista Dr. Miguel del Campo de l’Hospital de la Vall d’Hebron en una entrevista a TV3 “ l’alcohol és la primera causa de retard mental evitable del món”. Que el consum d’alcohol és perjudicial per la salut de qualsevol no és cap novetat, però que aquest consum, per mínim que sigui, pugui resultar tan nociu per un fetus en gestació, és una dada que sovint es passa una mica per alt. Continue reading
Wonder, R.J Palacio, editorial La Campana
Ja sé que no sóc un nen de deu anys normal i corrent. Vull dir que faig coses normals: menjo gelats, vaig amb bici, jugo a pilota, tinc una Xbox. Tot això fa que sigui normal. Suposo. I jo em trobo molt normal. Per dins. Però sé que els nens normals i corrents no fan que els altres nens normals i corrents fugin cridant del parc. Jo sé que els nens normals i corrents no se’ls queda mirant tothom a tot arreu on van. “
Així comença “Wonder” una bonica i commovedora història de l’escriptora nord-americana R.J. Palacio. L’August, l’Auggie com li diuen a casa, podria ser ben bé un nen normal: li agraden els entrepans de formatge, és un autèntic fan d’Star Wars, estima amb bogeria la seva gosseta Daisy…però pateix una estranya malaltia, la síndrome de Treacher Collins, que li ha provocat una deformació important a la cara. Té 10 anys i encara no ha anat mai a escola. Ha passat per múltiples operacions i els pares i la germana, l’han cuidat tot aquest temps en l’entorn familiar amb molta estimació i sobreprotecció. Però ara ha arribat l’hora d’afrontar un repte molt important: incorporar-se per primer cop al món real, a l’escola, als companys i les seves famílies, als mestres, a la vida entre altres nens i nenes de la seva edat.
Com afrontarà l’August aquesta nova etapa?, i els pares?. Estan preparats els companys d’escola per rebre un company tan especial?, i les famílies, entenen la diferència dins de l’aula? .
“La setmana que ve començo cinquè. Com que no he trepitjat mai una escola de debò, estic mort de por. La gent es pensa que no he anat mai a escola per culpa del meu aspecte, però no és veritat. Es per culpa de totes les operacions que m’han fet. Vint-i-set des que vaig néixer.”
L’autora ens presenta la història mitjançant els diferents protagonistes: l’August, la seva germana Via, el seu xicot, els amics de l’escola…. El lector s’enamora ràpidament de l’August, però no és l’únic, també la seva germana inspira una gran tendresa, una noia que ha viscut tota la vida a l’ombra de les necessitats del seu germà i pateix un conflicte intern en veure’s superada sovint per la situació.
“Estic acostumada a com funciona aquest univers. Sempre he entès que l’August era especial i que tenia necessitats especials. Si quan jugava feia massa soroll i ell estava intentant dormir una miqueta, ja sabia que havia de canviar de joc, perquè li acabaven de fer no sé quin tractament que l’havia deixat adolorit i fet pols. Si volia que el pare i la mare vinguessin a veure’m jugar un partit de futbol, ja sabia que nou de cada deu vegades no podrien perquè havien de portar l’August al logopeda, o al fisioterapeuta, o a un especialista, o a operar-se un altre cop. (pag 113)
Realment és una obra que ens alliçona de mil maneres diferents. Aprenem a veure el món amb uns altres ulls, amb els d’un nen ingenu que no és conscient del mal que pot fer amb una mirada o un comentari poc apropiat; d’un altre que només busca divertir-se a costa dels demés, sense saber el mal que està causant amb els seus actes; d’un adult que és capaç de sentir llàstima o rebuig cap a allò que és diferent; o d’un mestre que aprecia el valor intern de les persones. Entremig de tot, la importància de tenir una família que estima amb bogeria, incondicionalment i que és el puntal on agafar-te quan tot el món sembla en contra teva. Però per sobre de totes les mirades, ens faran emocionar els ulls d’un nen que només vol caminar pel món sense que ningú el miri i parli d’ell a la seva esquena. Un nen que només vol ser feliç, i que desitja per sobre de tot ser normal.
Wonder ja porta més d’un milió de llibres venuts a tot el món des de la seva aparició en anglès el 2012. És una història que grans i joves hauríem de llegir pels valors que traspua a cada pàgina. La narració de forma senzilla i tendre l’apropa a tots els públics i l’ha convertit en llibre de lectura a molts instituts de secundària de tot el món. A internet trobareu un munt de material i guies per treballar aquest llibre a l’aula. També la cantata dels IES de les comarques gironines, la UAP 14 (27/2/14) al teatre Municipal de Girona) la van dedicar a aquesta novel-la. Un espectacle deliciós i un homenatge sincer a l’August, el nen diferent de l’escola.
-Gràcies Auggie –em va dir baixet.
-Per què?
-Per tot el que ens has donat—va dir– Per haver arribat a les nostres vides. Per ser tu.
Es va tornar a inclinar endavant i em va xiuxiuejar a l’orella:
– Ets una meravella, Auggie. Una meravella.
Joan Maragall ja ens parlava en un dels seus poemes més populars, d’un lloc encantador, com cap altre n’hi ha al món… la Fageda d’en Jordà.
“Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.”
Des de fa uns anys, la fageda no només es coneix per ser un bosc esplèndit i un racó de tranquilitat i verdor, sinó també pels iogurts i postres que fabrica la Cooperativa situada en el seu interior.
Però el que els dóna un especial gust a aquests iogurts, és que els elaboren persones amb discapacitats psíquiques i malalties mentals. Poder donar feina a un dels col-lectius amb més dificultats per la incersió social i laboral, és un dels grans èxits de la Cooperativa la Fageda i de la gent que hi ha cregut tots aquests anys.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/cronicas/cronicas-fabrica-sentido/1680211/
L’altre dia en una conferència a Girona, en Joan Fontbernat, mestre de música i musicoterapeuta, amb experiència en el treball amb nens i adults amb discapacitat, ens va introduïr en l’interessant món de la musicoteràpia.
El seu bloc és un autèntic rebost de material i experiències per conèixer millor tot el que pot representar la música. Val la pena dedicar-hi una estona.
Fa pocs dies el Servei Educatiu Especific de Trastorns del Desesenvolupament i Conducta (SEETDIC) de Girona, va organitzar unes jornades molt interessants sobre els Trastorns de l’espectre Autista (TEA).
Aqui hi trobareu el material que van fer servir per la jornada i l’enllaç al seu bloc.
El passat 16 de setembre, el programa 30 minuts de TV3, va emetre un reportatge sobre el TDAH. Per si no el vau poder veure, aquí teniu el vídeo.
