AVUI 20/1/15, JORDI BASTÉ A RAC 1 ENTREVISTA L’AUTORA DE WONDER,

R.J PALACIO

Wonder, R.J Palacio, editorial La Campana

 Ja sé que no sóc un nen de deu anys normal i corrent. Vull dir que faig  coses normals: menjo gelats, vaig amb bici, jugo a pilota, tinc una Xbox. Tot això fa que sigui normal. Suposo. I jo em trobo molt normal. Per dins. Però sé que els nens normals i corrents no fan que els altres nens normals i corrents fugin cridant del parc. Jo sé que els nens normals i corrents no se’ls queda mirant tothom  a tot arreu  on van. “

Així comença “Wonder” una bonica i commovedora història de l’escriptora nord-americana R.J. Palacio.  L’August, l’Auggie com li diuen a casa, podria ser ben bé un nen normal: li agraden els entrepans de formatge, és un autèntic fan d’Star Wars, estima amb bogeria la seva gosseta Daisy…però pateix una estranya malaltia, la síndrome de Treacher Collins, que li ha provocat una deformació important a la cara. Té 10 anys i encara no ha anat mai a escola. Ha passat per múltiples operacions i els pares i la germana, l’han cuidat tot aquest temps en l’entorn familiar amb molta estimació i sobreprotecció. Però ara ha arribat l’hora d’afrontar un repte molt important: incorporar-se per primer cop al món real, a l’escola, als companys i les seves famílies, als mestres, a la vida entre altres nens i nenes de la seva edat.

Com afrontarà l’August aquesta nova etapa?, i els  pares?. Estan preparats els companys d’escola per rebre un company tan especial?, i les famílies, entenen la diferència dins de l’aula? .

“La setmana que ve començo cinquè. Com que no he trepitjat mai una escola de debò, estic mort de por. La gent es pensa que no he anat mai a escola per culpa del meu aspecte, però no és veritat. Es per culpa de totes les operacions que m’han fet. Vint-i-set des que vaig néixer.”

L’autora ens presenta la història mitjançant els diferents protagonistes: l’August, la seva germana Via, el seu xicot, els amics de l’escola…. El lector s’enamora ràpidament de l’August,  però no és l’únic, també la seva germana inspira una gran tendresa, una noia que ha viscut tota la vida a l’ombra de les necessitats del seu germà i pateix un conflicte intern en veure’s superada sovint per la situació.

“Estic acostumada a com funciona aquest univers. Sempre he entès que l’August era especial i que tenia necessitats especials. Si quan jugava feia massa soroll i ell estava intentant dormir una miqueta, ja sabia que havia de canviar de joc, perquè li acabaven de fer no sé quin tractament que l’havia deixat adolorit i fet pols. Si volia que el pare i la mare vinguessin a  veure’m jugar un partit de futbol, ja sabia que nou de cada deu vegades no podrien perquè havien de portar l’August al logopeda, o al fisioterapeuta, o a un especialista, o a operar-se un altre cop. (pag 113)

 Realment és una obra que ens alliçona de mil maneres diferents. Aprenem a veure el món amb uns altres ulls, amb els d’un nen ingenu que no és conscient del mal que pot fer amb una mirada o un comentari poc apropiat; d’un altre que només busca divertir-se a costa dels demés, sense saber el mal que està causant amb els seus actes; d’un adult que és capaç de sentir llàstima o rebuig cap a allò que és diferent; o d’un mestre que aprecia el valor intern de les persones. Entremig de tot, la importància de tenir una família que estima amb bogeria, incondicionalment i que és el puntal on agafar-te quan tot el món sembla en contra teva. Però per sobre de totes les mirades, ens faran emocionar  els ulls d’un nen que només vol caminar pel món sense que ningú el miri i parli d’ell a la seva esquena. Un nen que només vol ser feliç, i que desitja per sobre de tot ser normal.

Wonder ja porta més d’un milió de llibres venuts a tot el món des de la seva aparició en anglès el 2012. És una història que grans i joves hauríem de llegir pels valors que traspua a cada pàgina. La narració de forma senzilla i tendre l’apropa a tots els públics i l’ha convertit en llibre de lectura a molts instituts de secundària de tot el món. A internet trobareu un munt de material i guies per treballar aquest llibre a l’aula.    També la cantata dels IES de les comarques gironines, la UAP 14 (27/2/14) al teatre Municipal de Girona) la van dedicar  a aquesta novel-la.  Un espectacle deliciós i un homenatge sincer a l’August, el nen diferent de l’escola.

-Gràcies Auggie –em va dir baixet.

-Per què?

-Per tot el que ens has donat—va dir– Per haver arribat a les nostres vides. Per ser tu.

Es va tornar a inclinar endavant i em va xiuxiuejar a l’orella:

– Ets una meravella, Auggie. Una meravella.

Un conte bonic per tornar a l’escola després de les festes de nadal, La història d’en Lorenzo (editorial Juventud).

És una historia senzilla, bonica i emotiva que ens explica les dificultats que poden tenir els nens i nenes que pateixen alguna discapacitat. Es molt adient per treballar-lo a l’aula i ajudar als alumnes a comprendre millor que tots som diferents.

Tots els que treballem en Educació Especial sabem que no podem pretendre avançar amb els nostres alumnes amb presses i terminis establerts. Molts d’ells fan petits i importants avenços seguint el seu propi ritme, que no té res a veure amb el que nosaltres o l’administració vol imposar-los. 

Darrerament, comencen a sortir veus que propugnen un estil de vida més lent i sobretot, una educació més flexible que permeti seguir i respectar el ritme d’aprenentage de cadascú. Sembla que comencem a adonar-nos-en  que amb el frenètic ritme de vida actual, que afecta a molts aspectes de la nostra vida, anem pel mal camí.

 D’aquí ha sorgit el que es coneix amb el nom de moviment slow, d’on en deriven l’Slow Citys, l’Slow Food i les Slow Schools. A casa nostra comença ja a parlar-se d’Escoles Slow, són aquelles que respecten molt més el ritme individual de cadascú i promouen un aprenentatge tranquil i sense presses.

Tot el que envolta el món de l’educació lenta ho trobareu molt ben explicat en aquest llibre d’en Joan Domènech i en el seu bloc http://educaciolenta.blogspot.com/ .

Ara que venen les vacances, val la pena dedicar-hi una estona  i començar a posar en pràctica una vida més tranquil-la i sense presses.

Ara que acaba de passar Sant Jordi, amb una mica de retard, us deixo una recomanació per aprofundir una mica més en el complex món de les persones amb autisme. Miguel Gallardo, pare d’una nena que pateix aquest transtorn, va editar ja fa uns anys el còmic “Maria i jo” on explica les vacances que comparteix amb la seva filla Maria.

Fa poc també se n’ha fet un documental i ha estat presentat al festival de cinema de Màlaga amb un gran èxit.

http://www.tv3.cat/videos/972609

Una gèlida nit de gener, la Vicki va trobar un gatet abandonat a la bústia de retorn de llibres de la biblioteca de Spencer (Iowa- EEUU) on treballava. Van decidir anomenar-lo DEWEY READMORE BOOKS i el van deixar que es quedés a viurepart a la biblioteca de la ciutat. Aviat van descobrir que en Dewey no era un gat qualsevol, sinó que es tractava d’un ésser especial que transformava la vida de tothom que l’envoltava.

La vida d’en Dewey (10-Nov-1987 / 29-Nov-2006)  ha estat escrita per la VickyMyron en un preciós llibre que aviat portaran al cinema i s’està convertint en el gat més conegut del món. Es una història conmovedora, tendra, i molt bonica. Ens apropa a un animal especial que estima sense condicions.

 El llibre m’ha encantat, especialment un capitol en el qual en Dewey es fa amic d’una nena que pateix una discapacitat important. Moltes vegades els animals són la nostra millor teràpia. Des d’aquí un record especial per en Dewey, allà on sigui.

“Durant dècades la biblioteca organitzava cada setmana una hora de narrar contes per a nens de la localitat que cursaven educació especial elemental i secundària . Abans de l’arribada d’en Dewey, el comportament de la mainada era molt deficient. Era l’única sortida setmanal que feien i estaven molt esverats, xisclant, cridant i saltant amunt i avall. Però en Dewey va canviar això. Un cop el van conèixer, els nens es van adonar que si feien molt soroll el gat se n’aniria. Feien el que fos perquè es quedés. Al cap d’uns mesos, estaven tan calmats que era difícil imaginar que era el mateix grup de nens.(…) De tot aquest grup , la Crystal era una de les que tenia més impediments. Era una nena preciosa, que tenia prop d’onze anys, però que no podia parlar i tenia poc control de les extremitats. Anava en una cadiar de rodes que tenia una safata de fusta al davant. Quan venia a la biblioteca, el seu cap sempre estava caigut i la mirada era absenta. La mestra li treia l’abric o li obria la jaqueta i ella ni es movia. Era com si no fos allí. (…)

Un dia en Dewey va saltar sobre la safata de la cadira de rodes de la Crystal i ella va començar a cridar. Venia a la biblioteca des de feia anys però no sabia si podia vocalitzar. Aquest crit era el primer so que li vaig sentir fer. En Dewey va començar a visitar la Crystal cada setmana. Cada cop saltava sobre la seva safata i ella cridava d’emoció. Era un xiscle fort i penetrant, però ell no s’espantava. Podia sentir el seu entusiasme, o més aviat veia com la seva cara es transformava d’emoció. Fos el que fos que veiés el gat, la Crystal expressava alegria i els seus ulls que sempre havien estat buits ara llampegaven. Continue reading →

Darrera d’aquest ull suggerent hi ha unes històries especials, de persones úniques i diferents. Nou escriptors han posat rostre a aquest ull a través de nou contes, nou moments que poden formar part de la vida d’una persona amb discapacitat. Un llibre que val la pena llegir.

Mira’m és una ullada a unes vides gairebé invisibles, a unes persones que massa sovint no veiem, a un col·lectiu que ens passa desapercebut però que hi és i forma part de nosaltres. Les persones amb discapacitat o, senzillament, totes aquelles que, per algun motiu o altre, són “diferents” pertanyen a aquest espectre invisible de la societat. Un espectre que cal fer visible i mirar-lo. A Mira’m un conjunt de relats ens endinsaran en nou històries diferents, nou realitats vitals de persones que tenen un denominador comú: la discapacitat.

 L’Albert Casals és un noi de 18 anys que des dels 14 està fent viatges per tot el món en cadira de rodes, tot sol i amb menys de 3€ al dia. Fa pocs dies que s’ha publicat el seu primer llibre “El món sobre rodes” on ens explica alguns dels viatges que ha fet, les aventures que li han passat, la gent que ha conegut i el més important… ens ensenya la seva filosofia per ser feliç.

Escoltar a l’Albert val la pena. El seu somriure i la seva energia són encomanadissos. És un exemple de superació i autonomia malgrat les dificultats que pugui suposar tenir una discapacitat física. El seu llibre es molt interessant, i no només per les aventures que explica sinó també per la lliçó de com viure i afrontar les dificultats.

 La seva experiència i el suport que ha rebut de la seva família són un bon exemple per aquells pares que tenen algun fill amb discapacitat (i encara que no en tinguin), i per tots els que treballem per fer dels nostres alumnes persones autònomes i felices.

Ara que ve Sant Jordi, apunteu-vos aquest llibre.

 [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/eqcVHoUeSaY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Per què hi ha  alumnes que tot i tenir un nivell d’intel·ligència normal o fins i tot superior a la mitjana presenten dificultats importants per aprendre a escriure, llegir o són incapaços de seguir pautes de comportament correctes?. Quantes vegades no ens queixem a l’escola d’aquells alumnes que sembla que estan als núvols, que viuen al seu món, o  dels que no s’esforcen prou, o no saben estar-se ni cinc minuts treballant tranquils?

Per conèixer una mica millor el que pot afectar a aquests nens i nenes, recomanem la lectura del llibre de la Dra Anna Sans Fitó, neuropediatra de l’hospital Sant Joan de Déu i coordinadora de la Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge. Es un llibre molt interessant, entenedor, escrit de forma planera, senzilla i que ens ajuda a aprofundir i entendre una mica més alguns dels principals trastorns que poden dificultar els aprenentatges.

El llibre descriu  i dóna pautes d’actuació en trastorns com ara la dislèxia, el dèficit d’atenció/ hiperactivitat (TDAH), el trastorn de l’aprenentatge no verbal (TANV), la síndrome d’Asperger, els trastorns de desenvolupament del llenguatge (TDL) i la discalculia. Es una guia imprescindible per tots els que treballem amb alumnes amb NEE, i del tot recomanable pels qui ens dediquem al món de l’educació, tant mestres com pares.

Aquest llibre no és cap novetat editorial però sí que ha estat des de la seva primera edició (setembre 2004 en català) un èxit de vendes arreu del món. Recomenem aquesta lectura a tothom que treballi en l’Educació Especial, en el món de l’educació en general i a qualsevol que vulgui conèixer d’una manera entretinguda i diferent el món de les persones amb la Síndrome d’Asperger. A partir d’un brillant relat d’intriga protagonitzat per un adolescent autista amb altes capacitats cognitives, ens fa reflexionar sobre el món absurd de les persones “normals” quan es sotmet a l’anàlsi de la lògica d’un autista.

Per saber més coses sobre aquest trastorn podeu consultar la pàgina web de l’Associació Catalana de la Síndrome d’Asperger:

www.asperger.es/catalunya/

Continue reading →