Tradicionalment la intel·ligència humana s’ha basat en el concepte de Coeficient d’Intel·ligència (CI – Lewis Terman). Segons aquest model, la intel·ligència és quelcom mesurable (per exemple amb el mètode Standford – Binet, 1914-18) i cada persona té el seu C.I que el fa més o menys intel-ligent. Aquesta visió suposa una concepció de la intel-ligència com quelcom fixe, estàtic i permanent que ens ve donat des del naixement i sobre el que no podem actuar. Bona part de la psicologia del s.XX s’ha basat en aquest model i en les etiquetes i classificacions de les persones segons el seu C.I.
Als anys 80 i 90 però, van sorgir dos autors americans que van transformar totalment aquesta percepció. Un d’ells, Howard Gardner (1943, EEUU, neuropsicòleg, Universitat de Harvard ,1993 “The Multiple Intelligence) plantejava a l’any 1983 un concepte més ampli d’intel·ligència. Considerava que la intel·ligència és Múltiple, en el sentit de que no n’hi ha una sinó vàries que es desenvolupen de manera independent; i que es poden desenvolupar amb l’aprenentatge .
La investigació de Gardner el portà a diferenciar entre 8 tipus d’intel·ligència diferents: lógico – matemàtica, lingüística, cinètica (o kinestèsica), naturalista, intrapersonal, musical, interpersonal i espaial . Aleshores determinà que les limitacions del sistema tradicional per mesurar el CI (mètode Trebor – Binet) eren que només es prenia en consideració la intel·ligència lògico – matemàtica i lingüística (també l’espaial però limitadament).
En la mateixa línia, Daniel Goleman, a l’any 1995 va promoure el concepte d’Intel·ligència Emocional, que es correspon amb les dues intel·ligències socials diferenciades per Gardner, establint que és quelcom que es pot ensenyar i aprendre, i que té una importància cabdal per a la vida adulta .
Moltes vegades el sistema d’ensenyament-aprenentatge fonamenta la transmissió del coneixement en uns determinats tipus d’intel-ligència, mentre que d’altres, especialment les anomenades intel-ligències socials, intrapersonals i interpersonals, resten minimitzades o ignorades per la pràctica educativa
Les conseqüencies d’aquesta nova percepció de la intel-ligència pel nostre treball a les escoles és molt important. Significa que hem de diversificar els estils d’aprenentatge per fomentar un tipus d’ensenyament que promogui cadascuna de les intel·ligències de manera equilibrada. Actualment ser intel-ligent ja no és quelcom innat i inamobible sinó que va lligat amb la capacitat de resoldre problemes i fer noves creacions, i el que és més important, que a ser intel-ligent també se’n pot aprendre.
object width=”425″ height=”344″>
