Noa salva Izan

22 Replies

Als 8 anys Izan va ser diagnosticat amb adrenoleucodistrofia (ALD), una malaltia degenativa poc freqüent i hereditària. La mortalitat és molt alta i per a molts supervivents les seqüeles suposen l’afectació greu del sistema nerviós (coordinació motora, pèrdua to muscular, audició minvada, dificultats de la parla, baix desenvolupament cognitiu…). En alguns casos, com en el d’Izan, el transplantament de medul·la òssia pot ser una opció terapèutica. El problema és trobar un donant de medul·la òssia, i no perquè no n’hi hagin… n’hi ha més de 10 milions enregistrats a tot el món, sinó perquè la compatibilitat és extraordinàriament difícil de trobar i si no hi ha compatibilitat el rebuig immunològic és segur i generalment causa la mort del receptor de medul·la a les poques setmanes del trasplantament. Entre els germans la probabilitat de ser compatible es relativament alta, de més d’un 30%… però Izan era fill únic. Afortunadament es va autoritzar que es realitzés una diagnosi preimplantacional per tenir un “germà medicament”, una tècnica que posteriorment permetria extreure cèl·lules mare (les que hi ha a la medul·la òssia) de la sang del germà sanes i compatibles amb Izan per fer el trasplantament.

Es va seguir el següent procediment: extreure òvuls a la mare i fertilitzar-los amb espermatozoides del pare; analitzar els embrions i seleccionar el que eren sans (no duien el gen alterat que provoca l’ALD) i compatibles amb Izan; implantar-los a l’úter de la mare; després del part triar la criatura més adequada, extraure sang del cordó umbilical; després d’uns mesos extraure més sang de medul·la a la criatura donant; i, finalment, fer el trasplantament a l’Izan. A l’octubre de 2011 les cèl·lules mare de Noa, una de les germanes nascudes pe salvar Izan, es van utilitzar pel trasplantament, ara, al juny de 2012 Izan no està curat, però els símptomes no progressen i ha experimentat una notable millora que dóna esperança que no necessiti cap altre tractament. Leire i Noa han vingut al món gràcies a ell i Izan continua viu gràcies a elles.

Projecte Pavengen: energia a cop de peu

21 Replies

El company Anass Hason ens envia aquest article, que estaria molt bé que comentéssiu:

Ja tenim la clau per aconseguir estalviar en la factura de la llum: algú va pensar que potser es podria aprofitar l’energia que utilitzem per caminar per generar energia elèctrica.
Si cada passa que fem es transformés en energia, per terme mig en un dia es podria arribar a il·luminar fins a 25000 mil cases. Sembla ciència ficció, oi?
Dons un jove nord americà ho ha fet possible: Laurence Kemball-Cook, creador del Projecte Pavengen
Pavengen també podria servir per l’interior de les cases, ja que aprofita el caminar per produir energia elèctrica que després es podria fer servir en el funcionament d’aparells elèctrics.
També té un inconvenient, ja que es necessari un pes mínim per generar energia. Estem parlant de uns 70 kg de mitjana, això vol dir que un nen petit no podria generar energia.
Per això quant més saltem o caminem per sobre del dispositiu més energia produïm. Cada petjada a la rajola produeix una petita llum per avisar que l’has trepitjada, aquesta llum consumeix el 5% de l’energia generada i l’altre 95% es emmagatzemat en una bateria.

Durant el mes de març d’aquest any es va fer una exposició del Projecte Pavegen en el edifici de Telefònica de Madrid en el qual es permetia trepitjar les rajoles.

Som pobres energèticament?

19 Replies

Us imagineu una setmana sense gas? Una setmana sense petroli? Hi ha moltes coses que no podríem fer… dutxar-nos amb aigua calenta, cuinar amb fogons, circular amb vehicles de motor… Espanya és un país amb un alt nivell de dependència energètica (la necessitat que té el país d’obtenir recursos energètics de l’estranger) si ho comparem amb la mitjana de la Unió Europea. Durant aquests dies hi hem estat reflexionant en el cas de l’hipotètic planeta “Minerva” i avui ens hauríem de plantejar per què a casa nostra som tan dependents energèticament. És que no tenim recursos, a Espanya?
No és ben bé així. A la península ibèrica la disponibilitat de recursos energètics fòssils (petroli, gas i carbó) és molt escassa, però hi ha un gran potencial d’energies renovables, per les característiques geogràfiques, pels vents dominants o per la quantitat d’hores de llum solar al llarg de l’any.
La major part del petroli que consumim a Espanya ve de Líbia, Iran, Aràbia Saudita i Rússia. I pràcticament tot el gas arriba des d’Algèria…
És aquest el model energètic que més ens convé? Quins problemes a llarg termini pot causar al medi físic usar aquestes fonts d’energia? Què podríem fer per no ser tan dependents energèticament? Per què creus que no utilitzem els nostres recursos?
Aquí tens algunes preguntes que podries intentar respondre amb els teus comentaris i opinions.

Vèncer la malària… potser aviat

14 Replies

La malària o paludisme és una malaltia provocada per un microorganisme (un esporozou) que es transmet per la picada d’un mosquit, cada any al món s’infecten milions de persones als països més pobres i es cobra entre 700.000 i 1.000.000 víctimes mortals, sobretot criatures més petites de 5 anys.
Es molt probable que el a partir del 2015 es pugui administrar a l’Àfrica subsahariana una vacuna eficaç contra la malària.
El científic Pedro Alonso, investigador de l’Hospital Clínic de Barcelona, després de vint-i-cinc anys de recerca per trobar una vacuna contra la malària, ha realitzat un assaig amb 16.000 nens de 17 països diferents per avaluar la vacuna. S’ha obtingut un 50% d’efectivitat en criatures vacunades entre els 5 i els 17 mesos, un nivell d’eficàcia que no s’havia vist mai en cap altra vacuna contra aquesta malaltia. La intenció és millorar-la fins aconseguir entre un 80 i un 90% d’eficàcia.
Sigui com sigui, si la vacuna arriba a administrar-se segurament salvarà milers de vides cada dia i evitarà molt patiment.

Què mengem, els humans?

11 Replies

Tots els éssers vius necessiten matèria i energia per viure. Els humans som heteròtrofs i hem ingerir aliments que obtenim de la naturalesa (encara que posteriorment hagin estat processats industrialment). Tots els humans ens alimentem, però l’alimentació varia molt segons el lloc del planeta on vivim, els recursos naturals, els costums i la cultura. D’aquesta alimentació depèn molt el creixement dels infants i la nostra salut en general.
El fotògraf Peter Menzel va immortalitzar amb la seva càmera la “cistella de la compra” setmanal de famílies dels cinc continents. A l’exposició Planeta Hambriento, patrocinada per l’Obra Social Cajamadrid, es poden veure moltes d’aquestes fotografies amb informació sobre els components de cada família, el lloc on viuen i els diners que costa el menjar de tota la setmana. Ho trobareu navegant pel mapa d’aquest enllaç i clicant sobre les fotografies.

Descobertes científiques durant l’any 2011

8 Replies

superfície d'Europa, un dels satèl·lits de Júpiter. Australopitec femella amb la seva cria a la sabana africana


A finals d’any, la revista Science va penjar al seu web un bon nombre de imatges amb petits textos que il·lustren algunes descobertes realitzades durant el 2011 en diferents camps de la ciència i la tecnologia. Clicant sobre aquest enllaç i després sobre cada imatge, apareix un petit text explicatiu… això sí, en anglès, que és la llengua majoritària que actualment utilitza la comunitat científica per comunicar i divulgar els resultats de la recerca.

Roba que es renta sola, dinosaures que vivien a l’Antàrtida, nous planetes extra-solars, formigues que produeixen gas que paralitza les seves preses, canibalisme dels ossos polars, nano-tubs de carboni que converteixen els objectes en cossos “invisibles”, noves dades sobre les masses de glaç que cobreixen la superfície d’Europa (un dels satèl·lits de Júpiter il·lustrat en una de les imatges) o l’avantatge que suposava caminar drets per als australopitecs que habitaven la sabana africana fa més de quatre milions d’anys (l’altra imatge).
Podeu explorar amb tota llibertat algunes d’aquestes curioses aportacions a la ciència i la tecnologia i, per suposat, comentar-les.

És una amenaça l’asteroide 2005 YU55?

10 Replies

Aquesta nit (8 de novembre de 2011), al voltant de les 23 h (hora de Catalunya), l’asteroide 2005 YU55, d’uns 200 m de llargària, transitarà a poc més de 325.000 km de la Terra a una velocitat de gairebé 50.000 km/h. Passarà una mica més a prop de la trajectòria de la Lluna al voltant de la Terra (la distància mitjana de la Terra a la Lluna és d’uns 380.000 km). Els astrònoms asseguren que no representa cap amenaça i que l’asteroide no es desviarà de la seva trajectòria.

El 2005 YU55 va ser descobert al 2005 per l’astrònom Robert McMillan de la Universitat d’Arizona. Des de 1976 és l’astre més gran que ha passat prop del nostre planeta i és una bona oportunitat per observar-lo i estudiar-lo amb diferents grans telescopis.
Al llarg de la història de la Terra se sap que hi ha hagut impactes amb asteroides . Es calcula que cada 100.000 anys en pot haver un. Per tant la probabilitat que un astre com el 2005 YU55 impacti contra la terra en els propers 1000 anys és d’un 1%. Aphophis, un asteroide d’uns 500 m de diàmetre, passarà prop de la Terra l’any 2036.
Les dues imatges trobades a internet representen el 2005 YU55, a la inferior hi ha un parell d’errors importants… els podeu identificar?
Podeu accedir a un vídeo explicatiu del fenomen clicant aquí.

Nou terratrèmol a Turquia

5 Replies

Rèpliques del terratrèmol a Turquia

Aquest diumenge almenys 240 persones han perdut la vida i més de 1.000 han resultat ferides com a conseqüència d’un moviment sísmic de 7,2 graus a l’escala Richter esdevingut a la localitat de Tabanli (Turquia), a la província de Van, prop de la frontera amb Iran.
El sisme es va originar a 94,5 km de profunditat i és degut al desplaçament de placa d’Anatòlia al llarg de la falla que la separa de la placa euroasiàtica. A la regió d’Izmid, també a Turquia, a les tres de la matinada del 17 d’agost de 1999 un terratrèmol de magnitud 7,4 va provocar la mort de prop de 18.000 persones.
Malauradament la xifra de víctimes pot augmentar ja que es compten més de 400 persones desaparegudes i l’accés a la zona del desastre per carretera o per l’aire és molt limitada.
Si cliqueu aquí, podeu accedir a un web on es documenten els darrers terratrèmols que han succeït al planeta (magnitud, mapa de localització i altres detalls)

La descoberta d’un Univers en expansió mereix el Nobel

12 Replies

Tenim una poma a la mà i tot seguit la tirem enlaire. La poma puja fins a un metre, s’atura i comença a caure acceleradament fins que l’entomem amb la mà amb la qual l’havíem impulsat. Segurament ens enduríem una gran sorpresa si la poma, en lloc d’aturar-se i tornar a caure, continués cap amunt allunyant-se de la mà amb un moviment accelerat. Ens costaria creure-ho. Aquesta mateixa sensació d’incredulitat va ser la que va tenir la comunitat científica quan els astrònoms S. Perlmutter, B. Schmidt i A. Riess, observant una sèrie de supernovas a finals dels anys 90, van enunciar que l’univers en lloc de contraure’s s’expandia, descoberta que els ha valgut el premi Nobel de Física de 2011. Des de fa 13.700 milions d’anys, quan l’univers es va originar amb el Big Bang, no ha deixat d’expandir-se acceleradament, com si hagués alguna estranya força que l’estirés “cap enfora”: aquesta energia que fa possible l’expansió és l’energia fosca, que forma tres quartes parts de l’univers. Ningú no sap exactament què és l’energia fosca (potser per això es diu així) i qui ho descobreixi, probablement mereixerà el premi Nobel. Si l’expansió continua, els astrònoms afirmen que l’univers acabarà sent buit i fred i d’aquí a uns quants milions d’anys la matèria que ara coneixem es glaçarà. En qualsevol cas, els premis Nobel, en el terreny científic, acostumen a donar-se a persones que van fer les seves descobertes fa una o més dècades, pou temps perquè la comunitat científica accepti la descoberta i ningú hagi estat capaç de contradir-la.

Supernova Kepler


Tornem a la poma del començament, la que tiràvem cap enlaire. Si a l’època en que va viure Isaac Newton (fa uns 300 anys) haguessin existit els premis Nobel gairebé segur que el genial científic anglès n’hauria guanyat més d’un, en un dels casos per haver formulat la teoria que explica perquè a superfície de la Terra la poma després de ser llançada torna a caure, acceleradament, fins a la nostra mà.

Sobre plaques litosfèriques, cogombres, bacteris, virus, molècules i àtoms

15 Replies

La ciència intenta entendre i explicar l’univers, el món i els fets naturals que s’hi esdevenen. Conèixer bé el funcionament del món i dels éssers que l’habiten ens pot ajudar a predir alguns d’aquests fets, així com solucionar problemes que són conseqüència d’aquests fenòmens.

El 11 de març de 2011 un sisme de magnitud 9.0 front a les costes del Japó va provocar un tsunami devastador. Milers de persones mortes i desaparegudes, danys incalculables i afectació de tres centrals termonuclears amb conseqüències imprevisibles que afectaran la regió durant dècades.
Dos mesos més tard, el 11 de maig, l'activitat tectònica de les plaques euroasiàtica i africana, que genera un sistema de falles al sud de la península ibèrica, va provocar un sisme de magnitud 5.1 amb epicentre a la localitat murciana de Llorca. El terratrèmol va causar 9 morts, gairebé 300 ferits i l'afectació del 80 % dels habitatges. Resulta interessant preguntar-se què hauria passat si un terratrèmol d'aquesta magnitud hagués succeït al Japó.
A finals de maig va originar-se un terratrèmol d'una altra naturalesa: les autoritats alemanyes van anunciat que cogombres d'origen espanyol havien causat una intoxicació mortal. La causa estava en una soca del bacteri Escherichia coli, present a l'intestí gros humà, que contenia un gen d'origen víric, o bé transferit per altres bacteris, que li conferia la capacitat de provocar una infecció greu. En alguns casos, aquesta infecció generava una síndrome urèmica hemolítica (SUH) amb fallida renal, que pot arribar a ser molt greu. Hores d'ara hi ha 17 víctimes mortals, més de 1500 persones afectades... i s'ha descartat que els cogombres espanyols van ser l'origen de la infecció.
ecolipatogen
Més o menys per les mateixes dates, alguns mitjans van publicar l'existència d'una molècula, el dicloroacetat, que interferia en el metabolisme de cèl·lules cancerígenes de tumors pulmonars, cerebrals i de mama en models animals. El "problema", i la polèmica és que aquesta molècula no requereix patent i per tant no hi ha negoci... en qualsevol cas, és un medicament que encara no ha estat acceptat per cap agència mèdica estatal.
Per últim, una notícia que pot tenir una gran rellevància social en un futur molt proper: Alemanya, condicionada pel resorgiment dels partits verds i la catàstrofe del Japó, ha decidit tancar gradualment les centrals nuclears fins abandonar l'energia atòmica el 2022. Això obre nous interrogants: com s'encarirà el cost de l'energia? Quin nou model energètic s'imposarà a Europa en els propers anys?