Category Archives: astronomia

La descoberta d’un Univers en expansió mereix el Nobel

Tenim una poma a la mà i tot seguit la tirem enlaire. La poma puja fins a un metre, s’atura i comença a caure acceleradament fins que l’entomem amb la mà amb la qual l’havíem impulsat. Segurament ens enduríem una gran sorpresa si la poma, en lloc d’aturar-se i tornar a caure, continués cap amunt allunyant-se de la mà amb un moviment accelerat. Ens costaria creure-ho. Aquesta mateixa sensació d’incredulitat va ser la que va tenir la comunitat científica quan els astrònoms S. Perlmutter, B. Schmidt i A. Riess, observant una sèrie de supernovas a finals dels anys 90, van enunciar que l’univers en lloc de contraure’s s’expandia, descoberta que els ha valgut el premi Nobel de Física de 2011. Des de fa 13.700 milions d’anys, quan l’univers es va originar amb el Big Bang, no ha deixat d’expandir-se acceleradament, com si hagués alguna estranya força que l’estirés “cap enfora”: aquesta energia que fa possible l’expansió és l’energia fosca, que forma tres quartes parts de l’univers. Ningú no sap exactament què és l’energia fosca (potser per això es diu així) i qui ho descobreixi, probablement mereixerà el premi Nobel. Si l’expansió continua, els astrònoms afirmen que l’univers acabarà sent buit i fred i d’aquí a uns quants milions d’anys la matèria que ara coneixem es glaçarà. En qualsevol cas, els premis Nobel, en el terreny científic, acostumen a donar-se a persones que van fer les seves descobertes fa una o més dècades, pou temps perquè la comunitat científica accepti la descoberta i ningú hagi estat capaç de contradir-la.

Supernova Kepler


Tornem a la poma del començament, la que tiràvem cap enlaire. Si a l’època en que va viure Isaac Newton (fa uns 300 anys) haguessin existit els premis Nobel gairebé segur que el genial científic anglès n’hauria guanyat més d’un, en un dels casos per haver formulat la teoria que explica perquè a superfície de la Terra la poma després de ser llançada torna a caure, acceleradament, fins a la nostra mà.

Quin astre pot ser?

Aquesta imatge correspon a la superfície d’un astre del sistema solar. És una fotografia feta per un satèl·lit espacial el passat 18 de març.

Observeu els detalls i intenteu deduir de quin astre es tracta. Aquí vénen dues pistes:
(1) té una gravetat aproximadament 2,5 vegades més petita que la Terra.
(2) la temperatura de la superfície pot arribar a 400 ºC de dia i a -180 ºC de nit.

astre

Quan doneu el nom intenteu argumentar, en base al que observeu, per què és tracta d’aquest astre.

L’exoplaneta Gliese 581 g

Fa uns quants anys que es coneix l’existència del sistema estel·lar Gliese 581, a uns 20 anys llum de la Terra (a uns 200 bilions de km). Els exoplanetes o planetes extrasolars, són planetes que no es troben al Sistema Solar. Fins a l’actualitat (octubre de 2010), els astrònoms han identificat prop de 500 exoplanetes.
Gliese 581 g, conegut també com Zarmina, és un dels planetes que orbiten l’estrella nana vermella Gliese 581, una estrella més petita i freda que el Sol, que forma part de la constel·lació Libra. Fa onze anys, els astrònoms van obtenir dades per primera vegada del planeta des dels observatoris de Mauna Kea (Hawai) i La Silla (Xile), però fins al 30 de setembre de 2010 no van publicar la descoberta.
Gliese 581 g té un període orbital de 37 dies (terrestres), una massa entre 3 i 4 vegades la de la Terra i una gravetat una vegada i mitja més gran que la nostra. Probablement és un planeta rocós amb una atmosfera gasosa més densa que la terrestre, fet que pot provocar un efecte hivernacle que li permeti mantenir una temperatura lleugerament inferior als 0 graus centígrads. Es creu que la proximitat a l’estrella fa que la rotació sigui igual a la translació (efecte anomenat “acoblament de marea”) com té la Lluna per la seva proximitat a la Terra.
gliese-581g1
Gliese 581 g és potser el millor candidat, entre tots els exoplanetes identificats fins ara, on es pot haver generat la vida. Probablement té aigua, llum, gasos atmosfèrics, superfície rocosa i una temperatura compatible amb la vida tal com la coneixem. Això sí, si hi ha vida, les condicions són tan diferents de les nostres que els processos evolutius han d’haver generat formes de vida extraordinàriament diferents a les de la Terra. Especulem una mica: imagineu-vos que a Gliese 581 g hi ha vida intel·ligent capaç de desenvolupar una tecnologia per explorar l’espai i que acaben de descobrir un exoplaneta a 20 anys llum, de 3 a 4 vegades més petit que el seu, que tarda unes 10 vegades més que ells en completar l’òrbita al voltant d’una estrella més lluminosa i gran que la seva… Un planeta que és un bon candidat per albergar vida, però al qual potser mai no podran viatjar.

Altres mons

L’escrit “Minúsculs i insignificants” (21 de novembre) ha rebut molts comentaris i val la pena aprofundir en algun aspecte.
Donada la immensitat de l’univers, no us sembla que és una actitud poc humil pensar que la Terra és l’únic món on s’ha desenvolupat la vida? No creieu que és molt probable que la intel·ligència, com atribut de formes de vida complexes, hagi pogut aparèixer en altres mons?
L’evolució d’aquests mons habitats pot haver seguit camins diferents al nostre, determinats per la gravetat, la distància a l’estrella del sistema planetari del que formen part o la composició de l’atmosfera, per exemple. Aquest procés evolutiu pot haver produït formes de vida inimaginables, tot i que la literatura i el cinema sovint ens mostren éssers amb aparença humana i altres animals i plantes que ens recorden els terrestres. En qualsevol cas, segurament mai no tindrem evidències d’aquest altres mons, perquè potser estan tan allunyats de nosaltres que cap tecnologia podrà vèncer la distància.
Aquest dos vídeos pertanyen a dos films molt diferents, però interessants, sobre la vida d’altres mons. “Avatar” (2009) és una història èpica sobre l’explotació per part dels humans dels recursos del satèl·lit fictici Pandora, que posseeix una vida molt “terrestre” amb éssers intel·ligents (els Na’vi) d’aspecte humanoide i proveïts d’un “USB” que els connecta amb la xarxa vital del seu món. Val la pena veure’l i escoltar la magnífica veu de l’actriu Sigourney Weaver descrivint la vida a Pandora.
L’altre vídeo és del film especulatiu “Alien Planet” (2005), on s’intercala la missió exploratòria per part de robots humans d’un món habitat amb entrevistes amb científics que justifiquen les formes de vida que van trobant. No us el perdeu.
Per últim: us imagineu que just ara, mentre llegiu això, éssers intel·ligents d’altres mons estiguin fent-se les mateixes preguntes que nosaltres?

Jo sóc Àries… i tu?

Observeu i escolteu aquest fragment de la sèrie “Cosmos” de Carl Sagan. Envieu els vostres comentaris i opinions.
Podeu intentar respondre per exemple la pregunta que ha plantejat l’Álvaro en un dels comentaris de l’article anterior.
Al llarg del curs veurem i discutirem altres fragments de la sèrie “Cosmos”.


Astronomia…. i astrologia, son el mateix?