Category Archives: epidemies

Vèncer la malària… potser aviat

La malària o paludisme és una malaltia provocada per un microorganisme (un esporozou) que es transmet per la picada d’un mosquit, cada any al món s’infecten milions de persones als països més pobres i es cobra entre 700.000 i 1.000.000 víctimes mortals, sobretot criatures més petites de 5 anys.
Es molt probable que el a partir del 2015 es pugui administrar a l’Àfrica subsahariana una vacuna eficaç contra la malària.
El científic Pedro Alonso, investigador de l’Hospital Clínic de Barcelona, després de vint-i-cinc anys de recerca per trobar una vacuna contra la malària, ha realitzat un assaig amb 16.000 nens de 17 països diferents per avaluar la vacuna. S’ha obtingut un 50% d’efectivitat en criatures vacunades entre els 5 i els 17 mesos, un nivell d’eficàcia que no s’havia vist mai en cap altra vacuna contra aquesta malaltia. La intenció és millorar-la fins aconseguir entre un 80 i un 90% d’eficàcia.
Sigui com sigui, si la vacuna arriba a administrar-se segurament salvarà milers de vides cada dia i evitarà molt patiment.

Sobre plaques litosfèriques, cogombres, bacteris, virus, molècules i àtoms

La ciència intenta entendre i explicar l’univers, el món i els fets naturals que s’hi esdevenen. Conèixer bé el funcionament del món i dels éssers que l’habiten ens pot ajudar a predir alguns d’aquests fets, així com solucionar problemes que són conseqüència d’aquests fenòmens.

El 11 de març de 2011 un sisme de magnitud 9.0 front a les costes del Japó va provocar un tsunami devastador. Milers de persones mortes i desaparegudes, danys incalculables i afectació de tres centrals termonuclears amb conseqüències imprevisibles que afectaran la regió durant dècades.
Dos mesos més tard, el 11 de maig, l'activitat tectònica de les plaques euroasiàtica i africana, que genera un sistema de falles al sud de la península ibèrica, va provocar un sisme de magnitud 5.1 amb epicentre a la localitat murciana de Llorca. El terratrèmol va causar 9 morts, gairebé 300 ferits i l'afectació del 80 % dels habitatges. Resulta interessant preguntar-se què hauria passat si un terratrèmol d'aquesta magnitud hagués succeït al Japó.
A finals de maig va originar-se un terratrèmol d'una altra naturalesa: les autoritats alemanyes van anunciat que cogombres d'origen espanyol havien causat una intoxicació mortal. La causa estava en una soca del bacteri Escherichia coli, present a l'intestí gros humà, que contenia un gen d'origen víric, o bé transferit per altres bacteris, que li conferia la capacitat de provocar una infecció greu. En alguns casos, aquesta infecció generava una síndrome urèmica hemolítica (SUH) amb fallida renal, que pot arribar a ser molt greu. Hores d'ara hi ha 17 víctimes mortals, més de 1500 persones afectades... i s'ha descartat que els cogombres espanyols van ser l'origen de la infecció.
ecolipatogen
Més o menys per les mateixes dates, alguns mitjans van publicar l'existència d'una molècula, el dicloroacetat, que interferia en el metabolisme de cèl·lules cancerígenes de tumors pulmonars, cerebrals i de mama en models animals. El "problema", i la polèmica és que aquesta molècula no requereix patent i per tant no hi ha negoci... en qualsevol cas, és un medicament que encara no ha estat acceptat per cap agència mèdica estatal.
Per últim, una notícia que pot tenir una gran rellevància social en un futur molt proper: Alemanya, condicionada pel resorgiment dels partits verds i la catàstrofe del Japó, ha decidit tancar gradualment les centrals nuclears fins abandonar l'energia atòmica el 2022. Això obre nous interrogants: com s'encarirà el cost de l'energia? Quin nou model energètic s'imposarà a Europa en els propers anys?

Haití: terratrèmol, huracà i… còlera

Abans del devastador terratrèmol (magnitud 7.0) del 12 de gener de 2010, Haití ja era un dels països més pobres del món. Prop de 250.000 persones van perdre la vida i moltes altres van quedar-se sense llar. A començaments de novembre l’huracà Tomàs, amb vents de més de 140 km/h i pluges torrencials, va agreujar la situació dels centenars de milers de refugiats. Gairebé al mateix temps que l’huracà van aparèixer els primers brots de còlera, l’epidèmia que es temia que arribés després del sisme.
colera-ma3
El còlera el provoca el bacteri Vibrio cholerae, que causa vòmits i diarrees que poden deshidratar greument l’organisme, i es contrau sobretot amb les aigües i els aliments contaminats. La infecció es combat amb antibiòtics i un tractament basat en la rehidratació oral i intravenosa. També es pot prevenir amb la vacunació, però hi ha diferents soques infeccioses del bacteri i la vacuna no és sempre eficaç.
El que temien les autoritats sanitàries després de les catàstrofes naturals ha acabat succeint gairebé un any després… Ara per ara els infectats es compten per milers i els morts per centenars. Les condicions de vida, la pobresa, la higiene, la escassetat d’aigua potable i la falta d’un ajut internacional eficaç a gran escala, podrien provocar que el còlera es convertís en una catàstrofe de magnituds imprevisibles.