Tots els éssers vius necessiten matèria i energia per viure. Els humans som heteròtrofs i hem ingerir aliments que obtenim de la naturalesa (encara que posteriorment hagin estat processats industrialment). Tots els humans ens alimentem, però l’alimentació varia molt segons el lloc del planeta on vivim, els recursos naturals, els costums i la cultura. D’aquesta alimentació depèn molt el creixement dels infants i la nostra salut en general.
El fotògraf Peter Menzel va immortalitzar amb la seva càmera la “cistella de la compra” setmanal de famílies dels cinc continents. A l’exposició Planeta Hambriento, patrocinada per l’Obra Social Cajamadrid, es poden veure moltes d’aquestes fotografies amb informació sobre els components de cada família, el lloc on viuen i els diners que costa el menjar de tota la setmana. Ho trobareu navegant pel mapa d’aquest enllaç i clicant sobre les fotografies.
és increïble com una família nombrosa pot gastar menys diners que altres famílies amb només quatre integrants, això ens mostra que algunes persones de vegades no poden permetre ni menjar. Per això existeixen les fundacions que ajuden a les famílies amb problemes econòmics.
és molt interessant veure com algunes famílies s’esforcen x donar de menjar als seus fills, també es veu que en els països més avançats i millor de economia mengen menjar que no és molt saludable per a ells com als Estats Units que mengen molt menjar escombraries i en canvi en altres països com cuba encara que també es veu que més es menja menjar escombraries on hi ha joves que són els que més mengen això.
és interessant veure les costums de cada país que són molt diferents encara que un no x que vulguis si no x que és el que es poden permetre ah tenia un dubte no es que és és abeurar aquesta al chad 2
Aniana, en quina família, de les surten a les fotografies, estàs pensant?
Jo he mirat totes les families,perquè tenia curiositat i és increible com alguns poden gastar tant i altres tan poc.També si compares una cultura amb una altra totalment diferent veus els cambis d’aliments,i si et fixes d’alguns tenen aliments que són coses que compres per donarte un caprici.En aquesta web pots veure que l’economia de cada familia és completament diferent les unes de les altres,i el nombre de fills alucinant.Si et fixes en una imatge,de la familia de Bután,són un munt de gent i hem sembla increible que amb aquests aliments aguantin tota una setmana..costums.I el preu encara hem sembla més increible 3.95 cada setmana,i nosaltres ens gastem aixó com a minim un dia que vagis a comprar alguna cosa al super.
la familia del Alemanya és exageració,una setmana poden beure tantes begudes,vinos…
abans,en els pobres xinesos,no comprem l’aigua mineral en supermercat,sino bullir l’aigua fins que pot beure.no sé si en l’altres paisos també són així？
Tenint en compte les diferents fotografies de “l’àlbum” el que més em va cridar l’atenció ha sigut la familia de Japó – família UKITA – Kodaira i veure la imatge i la llista de preus i a mi personalment em sembla increïble que només gastin la quantitat de 1,70€ en productes lactis. Però fer-me en detall tendeixen a gastar una suma més gran (120€ més o menys) en carn, peix, ous i moltes verdures.
Es totalment fabulos veure aquelles taules repletes de menjar, i que tan sols en una setmana quedi en res.
Podem observa la diferència en els estils de vida comparant families del primer món amb els de tercer món, però encara que hagi diferència els preus són diferents a cada país i ens sembla que gastem més, si fem un percentage seria quasi el mateix.
em sembla increïble que hi ha gent que consumeix més aliments, és a dir que gasta molt més diners, que gent amb pocs recursos no arriben ni a la meitat del que gasten ells i no obstant això malbaratem una part del menjar, perquè no ens mengem gairebé del tot el menjar que ens serveixen, havent-hi gent que passa fam i necessitat per emportar-se un plat de menjar a la boca.
Em vaig concentrar en dos països: Filipines i Mexico, i el canvi que hi ha entre el que menguen i el que gasten en el seu menjar és molt diferent, perquè la família mexicana en el que més gastava era en fruites i en begudes i el total semanal era d’arreu de 150€, mestrestant la família filipina arriba a 40€ semanals, potser també tenim que veure el canvi de la moneda i la quantitat en que consumeixen els aliments, a més, de les persones que conformen la família.
em sembla molt tris el exemple de la familia de chad I que no disposen de pare y la familia esta formada per 6 persones de les cuals una es una dona y les altres 5 persones son nens encara. es impressionant que el seu cost setmanal sigui de numes 1.00 euro. pero me fixat en tost els paisos de l´africa i eh vist que les families acostumen a ser molt nombroses pero la mixa na del gasto setmanal es molt baixa.
En Egipte es l´unic país de Àfrica que te un cost mes elevat de la resta. No me pugut resistir en ubserva altres paisos y descobrir que a alemanya una família de 4 persones gasti 390.45$ mentre que la pobra família de chad I tot i ser mes nombrosa gasta numes un euro aixo ens demostra que el 20% de la població estem disfrutan del 80% del recursos de la terra y laltre 80% sa de conformar em numes el 20%.
És important menjar, però també saber que mengem: http://www.tv3.cat/videos/4106739/Que-mengem