L’endemà del Dia Mundial contra el Càncer (4 de febrer), el doctor Manel Esteller, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), publicà al Períodico de Catalunya un article breu, però interessant.
En primer lloc, Esteller ret un petit homenatge a Jordi Carvajal, l’inquiet professor que l’estimulà a l’adolescència a submergir-se en el món de la recerca. Tot seguit, ressalta l’alt índex de curació de molts càncers i passa a comentar els grans avenços que han fet possible combatre eficaçment molts tumors malignes en els últims vint-i-cinc anys: l’obtenció dels genomes de cèl·lules cancerígenes; l’aparició de fàrmacs específics que actuen en diferents processos cel·lulars; el desenvolupament de vacunes per prevenir algunes infeccions que provoquen càncer (com ara l’hepatitis B) i la implantació de programes de detecció precoç (de càncer de mama i de coll d’úter).
A continuació, el doctor Esteller justifica perquè en la nostra població hi ha més casos de càncer que en generacions passades: vivim més temps i el temps és un factor que fa falta perquè algunes cèl·lules esdevinguis canceroses. Tot seguit, el científic reconeix la feina i el suport a la recerca de les associacions de pacients o d’algunes iniciatives privades com la Fundació Josep Carreras, nascuda al nostre país fa més de vint anys. Per acabar, Esteller relata una de les frases que tot sovint diu als periodistes quan li pregunten sobre la curació del càncer: “Jo sé com eliminar una tercera part dels tumors del món”, i escriu que davant la sorpresa de l’entrevistador, afegeix: “Simplement la població ha de deixar de fumar”.

A la imatge: una cèl·lula Assassina Natural (Natural Killer, NK, color groc) ataca una cèl·lula cancerígena (color vermell).
Clica si vols llegir l’article sencer.
Un altre article relacionat interessant

El petit Nicholas Volker patia dues malalties gairebé impossibles de detectar a partir dels símptomes que presentava. Cada vegada que menjava es produïen forats al seu intestí i patia intensos dolors. El van haver d’operar més de 100 vegades. Finalment, els metges van decidir seqüenciar el seu DNA per saber si la malaltia es devia a una mutació genètica. Es va trobar que patia XLP o síndrome de Duncan, una malaltia causada per una mutació al cromosoma X que produeix una deficiència immunològica i que només es presenta en una de cada milió de persones. A més, el nen també patia un desordre que provocava els forats intestinals. L’única opció per curar-lo passava per un trasplantament de medul·la òssia que es va fer al juliol de 2010 amb la sang de cordó umbilical a partir d’una donació compatible amb el patró genètic de N. Volker.

Ara Nicholas, amb sis anys, està pràcticament curat i pot menjar gairebé amb normalitat.

Actualment existeixen proves genètiques per identificar mutacions que provoquen malalties i alteracions com ara la corea de Huntington, el càncer de mama induït pel gen BRCA1, la síndrome de Down, la distròfia muscular de Duchenne (DMD) o la fibrosi cística. El coneixement d’aquestes alteracions genètiques, en alguns casos, pot preveure situacions que es poden tractar eficaçment.

Homo sapiens va originar-se a l’Àfrica fa uns 150.000 anys i va començar a expandir-se pel món fa uns 50.000 anys, un instant si considerem la història de la vida a la Terra que va començar fa 3800 milions d’anys. La història de la nostra espècie no es pot explicar sense fam, migracions, sexe i mestissatge.
Els caràcters que ens diferencien als humans actuals són trets externs (color de la pell, els ulls i els cabells; forma del nas, de la boca i dels ulls…) generats per la selecció natural, sobretot per influència de factors climàtics. El concepte de raça, biològicament, no té cap sentit, però els humans encara no hem deixat de ser racistes.