Tenim una poma a la mà i tot seguit la tirem enlaire. La poma puja fins a un metre, s’atura i comença a caure acceleradament fins que l’entomem amb la mà amb la qual l’havíem impulsat. Segurament ens enduríem una gran sorpresa si la poma, en lloc d’aturar-se i tornar a caure, continués cap amunt allunyant-se de la mà amb un moviment accelerat. Ens costaria creure-ho. Aquesta mateixa sensació d’incredulitat va ser la que va tenir la comunitat científica quan els astrònoms S. Perlmutter, B. Schmidt i A. Riess, observant una sèrie de supernovas a finals dels anys 90, van enunciar que l’univers en lloc de contraure’s s’expandia, descoberta que els ha valgut el premi Nobel de Física de 2011. Des de fa 13.700 milions d’anys, quan l’univers es va originar amb el Big Bang, no ha deixat d’expandir-se acceleradament, com si hagués alguna estranya força que l’estirés “cap enfora”: aquesta energia que fa possible l’expansió és l’energia fosca, que forma tres quartes parts de l’univers. Ningú no sap exactament què és l’energia fosca (potser per això es diu així) i qui ho descobreixi, probablement mereixerà el premi Nobel. Si l’expansió continua, els astrònoms afirmen que l’univers acabarà sent buit i fred i d’aquí a uns quants milions d’anys la matèria que ara coneixem es glaçarà. En qualsevol cas, els premis Nobel, en el terreny científic, acostumen a donar-se a persones que van fer les seves descobertes fa una o més dècades, pou temps perquè la comunitat científica accepti la descoberta i ningú hagi estat capaç de contradir-la.
Supernova Kepler
Tornem a la poma del començament, la que tiràvem cap enlaire. Si a l’època en que va viure Isaac Newton (fa uns 300 anys) haguessin existit els premis Nobel gairebé segur que el genial científic anglès n’hauria guanyat més d’un, en un dels casos per haver formulat la teoria que explica perquè a superfície de la Terra la poma després de ser llançada torna a caure, acceleradament, fins a la nostra mà.
Obviament la ciència no és acceptada de bones a primeres sempre hi haurà gent escèptica i lluitar contra això no ho veig possible. El que no trobo gaire bé és allò del temps que triguen per donar el premi als científics, que com va dir el profe aquest matí pot ser es troben amb la sorpresa que el descobridor ja és mort a la actualitat, o cosa per l’estil, és l’única cosa que no estic d’acord.
És molt convenient que les descobertes científiques no siguin acceptades, com tu dius Mariuxi, de bones a primeres: la ciència no és dogmàtica i ha d’estar sotmesa sempre a revisió i a ser refutada (una teoria pot ser reemplaçada per una altra que expliqui millor els fets). Justament per això, perquè cal esperar que la descoberta sigui comprovada i acceptada per la comunitat científica, és perquè els premis Nobel en camps científics s’atorguen anys més tard a les persones que van fer les descobertes (sempre que el científic hagi sobreviscut a aquest període temporal necessari!).
Pot ser tinguis raó Jordi Però em sembla injust, encara que hagis mort, no rebris en premi per una troballa que has fet..
Jo penso que si que és convenient que es tingui un marge de temps en el qual es permeti comprovar si el descobriment es cert… tot i així potser s’espera una decada, de li otorga el premi a una persona i després d’una decada més surt algú dient que tot allò era erroni… Trenca tots els esquemes… Per això penso que tal com diu la Mariuxi, no s’hauria d’esperar tant per otorgar el reconeixement
Doncs si es trenquen els esquemes ben trencats siguin! La ciència funciona així: trencant “esquemes”.
A mí em sembla que és injust que un científic que ha fet un gran esforç per descobrir aquesta troballa no pugui disfrutar, del seu reconeixemt per aquest gran treball, del seu premi Nobel, perquè ha desafortunadament està mort. Em sembla bé que hi hagi un temps per si algú discrepa, per si algú no hi està d’acord, però és massa temps, tant que el que ha guanyat el premi Nobel està mort.
jo crec que el premi nobel l’hi haurien de donar encara que s’hagi mort, perquè és un descobriment que més endavant si demostren que és cert ens pot ajudar, a més el premi nobel quedaria com un premi en memòria d’aquesta persona. No és just que no li donin el premi ja que l’hi ha guanyat.
Fins ara el premi Nobel es va donar a aquells científics que van fer un gran descobriment i aquest descobriment es va reconeixer desprès de deu anys més o menys, és veritat que la ciència canvia i els que donen el premi esperen un temps, esperant un altre teoria que desmenti la primera, però, en el futur potser algu trobi una proba que demostri tot el contrari del que van decobrir els altre científics…
O sigui, per més que en aquest periodi de deu anys algu demostri el contrari haurien de donar el premi… És injust per a la parsona.
És la meva opinió.
Crec que el premi nobel l\’hi hauria de reconèixer a Isaac Newton encara que ja aquest mort i no només un sinó molts, perquè gràcies a l\’sabem moltes coses com la gravetat és a dir perquè la poma torna a caure.
No estic gaire d’acord amb totes les intervencions sobre donar premis Nobel a persones mortes. Darwin, Mendel, Wegener, Lavoisier, Dalton, Tesla… i moltíssims altres en el camp de la ciència el mereixerien i ja no diguem si considerem camps com la literatura, des de Homer a Shakespeare i Cervantes o Tolstoi…
Crec que l’esperit del Nobel és reconèixer la feina dels descobridors o de les persones que han fet grans aportacions al coneixement, però també esperonar a persones vives a que ho facin i en siguin mereixedores. Si els donessin als morts, ja estarien tots atorgats per segles, i no el podrien donar a ningú . Els grans científics ja han tingut el seu reconeixement, alguns en vida, altres d’una manera pòstuma (després de morts, com en el cas de Mendel)
Estic totalment d’acord amb molts comentaris anteriors, jo també ho veig molt injust que no pugui ser merescut d’aquest premi.
Una persona que va dedicar hores treballant, fent proves , etc… perquè ara no se li doni res. Crec que també tindrien que valora (com e dit abans) el temps que el va ocupar fer aquests experiments.
Jo estic d’acord amb que els premis nobel es lliurin després d’un temps, ja que els nous descobriments han de passar per una sèrie de “proves” perquè la comunitat científica els accepti.
Crec que si per cada nou descobriment es lliurés un premi nobel seria com si acceptessin cada nova proposta sense verificar-la, per exemple: imaginem que fa una parell d’anys algú estigués en contra de l’expansió accelerada de l’univers i que hagués comprovat que és falsa, seria una mica il · lògic haver donat un premi per alguna cosa que després algú demostrés que està malament.
D’altra banda em sembla increïble l’enigma de l’energia fosca, ens posa a pensar en la nova perpesctiva de “la fi de l’univers”, totes les galàxies allunyant-se unes de les altres a velocitats increïbles i a temperatures cada vegada més baixes. Però encara no entenc molt bé per què amb la destinació de l’univers “Big Rip” el cel es veurà absolutament negre???