L’E.M.D. dinamitza aquest esdeveniment saludable/sociocultural immersant als seus habitants, així com a multituds d’entitats locals, en la seva organització. Un programa extens que alberga 7 dies intensos d’activitats relacionades en l’esport.
Temes tractats amb força proximitat, tan des de la vesant d’ens públics i privats, com de persones professionals i practicants de l’esport que amb la seva col.laboració ho han fet possible, garantint una pòstuma reedició. Tot plegat amb el tarannà de predisposició, acollida, dinamització i voluntarietat del poble jesusenc; un equip humà que moltes viles en voldrien fruir.
Quin profit se’n pot treure de tot aquest entramat participatiu?!… De ben segur que s’avaluaran els seus efectes, però fàcilment en sobresurtin uns aspectes per sobre d’altres com: . Una millor conscienciació col•lectiva de com podem prevenir i/o combatre una vida sedentària i cada cop més tecnològica; . l’etapa escolar és fonamental per gaudir-ne i establir els seus hàbits, així com la igualtat de gènere –sent l’adolescència una moment clau-; . fer més activitat física i/o esport, pot millorar la nostra salut (en un sentit molt ampli), sempre i quan no s’arribi a l’excés o mal ús; . i gaudir d’una oferta poliesportiva amb tota mena de disciplines, on a més, a partir del curs 2.005-2.006 el seu I.E. Daniel Mangrané va entrar a formar part del PLA CATALÀ D’ESPORT a l’Escola com a centre pilot, convertint-se en la primera escola de la comarca en participar-hi.
En definitiva, una nova experiència que s’ha donat en “un microunivers format per dones i hòmens emprenedors que també demostren aferrar-se a la vida esportiva” (JESÚS, Editorial Onada, 2.012). Per a més informació: www.emdjesus.cat (ECP)
Category Archives: Educació Física
TERRES DE L’EBRE, PARATGES IDONIS PER ENTRENAR UN GRAN NOMBRE D’ESPORTS
És bestial la varietat d’orografia apta que disposem, per a qualsevol preparació d’un esportista; ja sigui de futbol, atletisme, triatló, ultrafons, rem, piragüisme, ciclisme, trial, pesca esportiva, escalada, canicross, rugby, … És a dir, “riu+muntanya+mar”; i tot a tocar!.
En aquesta terra de contrastos podem trobar des de l’altitud –apta bàsicament per a períodes de transició: pretemporada i/o descansos llargs-; a planícies arreu on vagis; anar a peu de platja, per exercitar-se a través de la sorra/aigua; entrar al riu que també ens ofereix les seves alternatives; o fins i tot, poder-ho combinar tot plegat.
Amb un increment de la dotació d’instal•lacions esportives, cada cop més freqüents en gran nombre de les nostres poblacions. Sense oblidar el clima i la cuina, tant heterogenis.
Una gama alta de detalls que t’obren expectatives diverses, en funció del moment i de l’especialitat/necessitats.
Quan t’agafa un dia de -vent de dalt- i volies fer ciclisme de carretera; canvies de ruta i vas per la costa, o agafes la “mountain bike”, per entremig de les valls o muntanyes. Si vols menjar a base de carbohidrats, arròòòs, diuen, te’n vas arreu pel delta; que prefereixes o necessites proteïna, cap als Ports si vas de carn o cap a la costa si vas de peix. Sent un pecat caure en el parany de cap monotonia.
Terra d’artistes, com En Gerard Vergés i Príncep quan ens deia: “Ni us descriuré el paisatge on he viscut: aquell riu ample, amb tarongers florits, i, més amunt, la terra roja i dura d’oliveres i vinya, el cel d’estiu com la fulla esmolada d’una espasa. I prop la mar…” (biografia feta per Subirats i Sebastià, Emigdi, Ed. Onada, 2.008); el ceramista internacional En Joan Panisello i Chavarria, amb el seu binomi arbre-home; el caçador d’imatges En Vicent Pellicer i Ollés; o les cançons de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, i tants d’altres que també s’impregnen del seu aire inspirador. Per tot plegat: ANEM QUE XALAREM, CUIDEM-LO SEMPRE, I AIXÍ EN PARLAREM. (ECP)
S’ENTRENA PROU LA COORDINACIÓ, L’HABILITAT, I LES HABILITATS MOTORES, AL NOSTRE FUTBOL BASE?
Certament, una manera de comprovar-ho és mirant els diversos partits dels caps de setmana, i/o sobretot als mateixos entrenaments d’arreu; difícilment veuràs algun equip que reflexi dedicar-li un temps prudencial, donant-li l’èmfasi o temps necessari d’entrenament.
Hors Wein -un dels pioners del futbol infantil (“Futbol a la medida del niño”, R.F.E.F. CEDIF 2.000)-, advoca per un entrenament multidisciplinar en les primeres edats amb circuïts i jocs polivalents que abasteixin la major part de les formes fonamentals del moviment, com córrer, saltar, enxampar, atreure, empènyer, etc. Durant la seva pràctica l’infant aprenen a executar combinacions senzilles de moviment, per exemple: rebre-llençar una pilota; i a correspondre mitjançant reaccions ràpides a requeriments de moviments imprevistos/sobtats, provocats per una situació de joc que es modifica permanentment. Això requereix decisions rapidíssimes, accions immediates i una alta capacitat coordinativa.
Així doncs, una formació complerta de les capacitats condicionals, avantatja les diverses resolucions que pren el futbolista en la relació amb els factors del joc. Ja que combinant intel·ligentment els jocs, s’evita així l’exercici unilateral de determinades parts de l’organisme, s’aconsegueix més bé una influència equilibrada per regla general, de la constitució total del cos.
En la mesura que el nivell tècnic-tàctic de l’esportista millori, disminuirem el temps dedicat a la diversificació lúdica o pluridisciplinar en els entrenaments (sense excloure-la mai del tot); mentre que progressivament augmentarem la formació específica. Tot plegat, per donar un gran ventall d’estímuls i conseqüentment moviments, fonamentals per aconseguir amb el temps un millor/alt nivell de rendiment.
La importància d’aquests tipus d’activitats físiques és tan pel desenvolupament de les habilitats motrius, com per a motivar al nen/a en la seva continuïtat de la pràctica del futbol, assegurant varietat, intensitat i diversió en cada entrenament. (ECP)
CONTES D’ESPORT
Escoltar el cos
Una vegada, una experimentada especialista en Educació Física i esportista, em va dir: “-Jo sempre m’escolto molt el cos”; referint-se al fet d’entrenar un dia/temps/temporada certa, o no. Ja que de vegades, la poca prestació o apatia d’un mateix, requereix descans o canvi d’activitat, per evitar un excés d’entrenament, i les seves seqüeles.
Cal trobar l’equilibri a partir d’una actitud humil davant el propi cos, ja que és el company de camí que avança amb tu.
Des del moment de néixer fins a la mort el cos està en constant transformació, és canviant i, segons l’edat, va assolint diferents formes que en anar envellint pateixen degeneracions. Per a alguns el cos humà és una meravella, ja que és únic i irrepetible; per a d’altres és com una mena de rebuig, ja que mirar-se al mirall els suposa un trauma per la por d’acceptar un cos que no agrada; i per a d’altres mirar-se al mirall és excessiu perquè cerquen un excés de perfecció. És evident que cap dels extrems no és pas la millor actitud: el rebuig porta a maltractar el cos i l’excés condueix al narcisisme.
Per tant, la forma del cos no és el més significatiu, sinó que dóna rellevància a allò que realment fas. Ens permet experimentar emocions, sentiments i noves sensacions que possibiliten sentir-te bé. De fet, la corporeïtat de cada ésser és singular i que el més important no és l’exterioritat que mostrem, sinó la interioritat que conté.
Escoltar-lo requereix posar-hi els cinc sentits i fer-ho amb atenció. Però, implica alguna cosa més que l’oïda, ja que també hi intervenen els ulls i el cor.
El cos és com l’aparador pel qual les persones ens identifiquen i serveix per a mostrar-nos als altres, tot i que també pot amagar sentiments i emocions posant-nos una estranya cuirassa per a defensar-nos dels altres. El cos constantment es comunica i pot parlar sense paraules perquè l’expressió corporal és un llenguatge universal que s’expressa amb el rostre, la mirada, els llavis, els braços, els gestos… que, en definitiva, pot arribar a commoure i a establir vincles d’amistat. (ECP)
Pilota FOAM 95mm
Avui dia encara, gran nombre de patis de centres d’ensenyament -sobretot Primari i Secundari-, així com per alguns dels nostres carrers, sempre hi ha alguna que altra pilota en joc.
Aquest fenomen aclaparador, senzillament es diu futbol. Evidentment, mai en va d’altres opcions de joc (d’igual o major pedagogia lúdica), però el fet és que el rodar de la pilota i pogué donar-li una puntada de peu, atreu, diverteix i allibera catarsi, a molta de la quitxalla mundial.
És també de domini públic, l’evolució de la textura de les pilotes: Des de l’inici quan fou feta per bufetes d’animals diversos i recobertes amb pell…; a models com aquest, fet de FOAM, una escuma originadament fabricada per la NASA, per donar comoditat i seguretat als seients dels pilots espacials.
• Fitxa tècnica de la Pilota FOAM “Mazaball FU00010883” (alta densitat) >
Avantatges:
– Dissipa la pressió que es produeix en el moment de copejar-la. És a dir, és molt tova; tot i que n’hi ha de diferents dureses, grandàries i pes.
– Al ser compacta, no necessita ni conté aire.
– La Temporització és més lenta, provocant un joc més previsible i pautat; donant més temps de reacció, facilitant el seu ús i aprenentatge –apta sobretot per a patis escolars, places, cantons o carrers sense transitar, i fins i tot pels seus inicis en “babyfutbol”-.
– És inofensiva. El seu impacte, pràcticament no produeix cap repercussió ninguna -ni personal, ni material-.
– Amplia gama de colors.
Desavantatges:
– Impracticable si es mulla; perquè absorbeix tota l’aigua, adquirint massa pes.
– De duració limitada; el seu deteriorament va molt en funció del sòl on es jugui i de la freqüència d’ús, òbviament. El seu tamany es redueix progressivament, per la seva erosió (desgast).
– El seu bot és molt curt.
– Dificultat en donar-li qualsevol efecte, en la seva direcció.
– Poc o gens competitiva.
Per a tots els camps esmentats, és del tot funcional i recomanable.
CONCURS: Acudits Matemàtics!.
ACTIVITAT:
Cada dia, n’és de un nou. I entre tothom qui assisteix a classe, busquem qualsevol coneixement matemàtic que ens sigui d’enllaç o vincle amb l’àrea. És a dir, començar amb un vincle que ens uneixi -com el fet de contar un acudit-.
Un, per sessió.
El jurat és la pròpia aprovació amb els somriures sorgints (després d’escoltar-lo).
OBJECTIUS:
– Incentivar més l’àrea de Matemàtiques, de forma lúdica.
– Fomentar la búsqueda i lectura, de diverses fonts d’informació especialitzades.
– Realitzar una activitat més d’atenció i d’escolta.
– Comprovar “in situ” que el més important és entendre per calcular.
Font:http://www.chistes21.com/img/chistes/7430_clases-de-matematica.jpg
@ Un home compra una bossa de patates al bar i paga amb un bitllet de 500 €.
“Ho sento”, li diu al cambrer. “No tinc cap moneda d’1 €”. “No s’amoïni”, respon. “Aviat en tindrà 499” (mestre).
@ En què s’assemblen un matemàtic i un sentinella (guaita)?.
En què el matemàtic, despert, resta; mentre que el sentinella, resta despert (mestre).
BON NADAL 2.013!
[youtube]http://youtu.be/ruUcfG5VKwI[/youtube]