Certament, una manera de comprovar-ho és mirant els diversos partits dels caps de setmana, i/o sobretot als mateixos entrenaments d’arreu; difícilment veuràs algun equip que reflexi dedicar-li un temps prudencial, donant-li l’èmfasi o temps necessari d’entrenament.

Hors Wein -un dels pioners del futbol infantil (“Futbol a la medida del niño”, R.F.E.F. CEDIF 2.000)-, advoca per un entrenament multidisciplinar en les primeres edats amb circuïts i jocs polivalents que abasteixin la major part de les formes fonamentals del moviment, com córrer, saltar, enxampar, atreure, empènyer, etc. Durant la seva pràctica l’infant aprenen a executar combinacions senzilles de moviment, per exemple: rebre-llençar una pilota; i a correspondre mitjançant reaccions ràpides a requeriments de moviments imprevistos/sobtats, provocats per una situació de joc que es modifica permanentment. Això requereix decisions rapidíssimes, accions immediates i una alta capacitat coordinativa.

Així doncs, una formació complerta de les capacitats condicionals, avantatja les diverses resolucions que pren el futbolista en la relació amb els factors del joc. Ja que combinant intel·ligentment els jocs, s’evita així l’exercici unilateral de determinades parts de l’organisme, s’aconsegueix més bé una influència equilibrada per regla general, de la constitució total del cos.

En la mesura que el nivell tècnic-tàctic de l’esportista millori, disminuirem el temps dedicat a la diversificació lúdica o pluridisciplinar en els entrenaments (sense excloure-la mai del tot); mentre que progressivament augmentarem la formació específica. Tot plegat, per donar un gran ventall  d’estímuls i conseqüentment moviments, fonamentals per aconseguir amb el temps un millor/alt nivell de rendiment.

La importància d’aquests tipus d’activitats físiques és tan pel desenvolupament de les habilitats motrius, com per a motivar al nen/a en la seva continuïtat de la pràctica del futbol, assegurant varietat, intensitat i diversió en cada entrenament. (ECP)

Avui dia encara, gran nombre de patis de centres d’ensenyament -sobretot Primari i Secundari-, així com per alguns dels nostres carrers, sempre hi ha alguna que altra pilota en joc.
Aquest fenomen aclaparador, senzillament es diu futbol. Evidentment, mai en va d’altres opcions de joc (d’igual o major pedagogia lúdica), però el fet és que el rodar de la pilota i pogué donar-li una puntada de peu, atreu, diverteix i allibera catarsi, a molta de la quitxalla mundial.
És també de domini públic, l’evolució de la textura de les pilotes: Des de l’inici quan fou feta per bufetes d’animals diversos i recobertes amb pell…; a models com aquest, fet de FOAM, una escuma originadament fabricada per la NASA, per donar comoditat i seguretat als seients dels pilots espacials.
• Fitxa tècnica de la Pilota FOAM “Mazaball FU00010883” (alta densitat) >
Avantatges:
– Dissipa la pressió que es produeix en el moment de copejar-la. És a dir, és molt tova; tot i que n’hi ha de diferents dureses, grandàries i pes.
– Al ser compacta, no necessita ni conté aire.
– La Temporització és més lenta, provocant un joc més previsible i pautat; donant més temps de reacció, facilitant el seu ús i aprenentatge –apta sobretot per a patis escolars, places, cantons o carrers sense transitar, i fins i tot pels seus inicis en “babyfutbol”-.
– És inofensiva. El seu impacte, pràcticament no produeix cap repercussió ninguna -ni personal, ni material-.
– Amplia gama de colors.
Desavantatges:
– Impracticable si es mulla; perquè absorbeix tota l’aigua, adquirint massa pes.
– De duració limitada; el seu deteriorament va molt en funció del sòl on es jugui i de la freqüència d’ús, òbviament. El seu tamany es redueix progressivament, per la seva erosió (desgast).
– El seu bot és molt curt.
– Dificultat en donar-li qualsevol efecte, en la seva direcció.
– Poc o gens competitiva.
Per a tots els camps esmentats, és del tot funcional i recomanable.