L’E.M.D. dinamitza aquest esdeveniment saludable/sociocultural immersant als seus habitants, així com a multituds d’entitats locals, en la seva organització. Un programa extens que alberga 7 dies intensos d’activitats relacionades en l’esport.
Temes tractats amb força proximitat, tan des de la vesant d’ens públics i privats, com de persones professionals i practicants de l’esport que amb la seva col.laboració ho han fet possible, garantint una pòstuma reedició. Tot plegat amb el tarannà de predisposició, acollida, dinamització i voluntarietat del poble jesusenc; un equip humà que moltes viles en voldrien fruir.
Quin profit se’n pot treure de tot aquest entramat participatiu?!… De ben segur que s’avaluaran els seus efectes, però fàcilment en sobresurtin uns aspectes per sobre d’altres com: . Una millor conscienciació col•lectiva de com podem prevenir i/o combatre una vida sedentària i cada cop més tecnològica; . l’etapa escolar és fonamental per gaudir-ne i establir els seus hàbits, així com la igualtat de gènere –sent l’adolescència una moment clau-; . fer més activitat física i/o esport, pot millorar la nostra salut (en un sentit molt ampli), sempre i quan no s’arribi a l’excés o mal ús; . i gaudir d’una oferta poliesportiva amb tota mena de disciplines, on a més, a partir del curs 2.005-2.006 el seu I.E. Daniel Mangrané va entrar a formar part del PLA CATALÀ D’ESPORT a l’Escola com a centre pilot, convertint-se en la primera escola de la comarca en participar-hi.
En definitiva, una nova experiència que s’ha donat en “un microunivers format per dones i hòmens emprenedors que també demostren aferrar-se a la vida esportiva” (JESÚS, Editorial Onada, 2.012). Per a més informació: www.emdjesus.cat (ECP)
Author Archives: iedanielmangranecm
TERRES DE L’EBRE, PARATGES IDONIS PER ENTRENAR UN GRAN NOMBRE D’ESPORTS
És bestial la varietat d’orografia apta que disposem, per a qualsevol preparació d’un esportista; ja sigui de futbol, atletisme, triatló, ultrafons, rem, piragüisme, ciclisme, trial, pesca esportiva, escalada, canicross, rugby, … És a dir, “riu+muntanya+mar”; i tot a tocar!.
En aquesta terra de contrastos podem trobar des de l’altitud –apta bàsicament per a períodes de transició: pretemporada i/o descansos llargs-; a planícies arreu on vagis; anar a peu de platja, per exercitar-se a través de la sorra/aigua; entrar al riu que també ens ofereix les seves alternatives; o fins i tot, poder-ho combinar tot plegat.
Amb un increment de la dotació d’instal•lacions esportives, cada cop més freqüents en gran nombre de les nostres poblacions. Sense oblidar el clima i la cuina, tant heterogenis.
Una gama alta de detalls que t’obren expectatives diverses, en funció del moment i de l’especialitat/necessitats.
Quan t’agafa un dia de -vent de dalt- i volies fer ciclisme de carretera; canvies de ruta i vas per la costa, o agafes la “mountain bike”, per entremig de les valls o muntanyes. Si vols menjar a base de carbohidrats, arròòòs, diuen, te’n vas arreu pel delta; que prefereixes o necessites proteïna, cap als Ports si vas de carn o cap a la costa si vas de peix. Sent un pecat caure en el parany de cap monotonia.
Terra d’artistes, com En Gerard Vergés i Príncep quan ens deia: “Ni us descriuré el paisatge on he viscut: aquell riu ample, amb tarongers florits, i, més amunt, la terra roja i dura d’oliveres i vinya, el cel d’estiu com la fulla esmolada d’una espasa. I prop la mar…” (biografia feta per Subirats i Sebastià, Emigdi, Ed. Onada, 2.008); el ceramista internacional En Joan Panisello i Chavarria, amb el seu binomi arbre-home; el caçador d’imatges En Vicent Pellicer i Ollés; o les cançons de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, i tants d’altres que també s’impregnen del seu aire inspirador. Per tot plegat: ANEM QUE XALAREM, CUIDEM-LO SEMPRE, I AIXÍ EN PARLAREM. (ECP)
S’ENTRENA PROU LA COORDINACIÓ, L’HABILITAT, I LES HABILITATS MOTORES, AL NOSTRE FUTBOL BASE?
Certament, una manera de comprovar-ho és mirant els diversos partits dels caps de setmana, i/o sobretot als mateixos entrenaments d’arreu; difícilment veuràs algun equip que reflexi dedicar-li un temps prudencial, donant-li l’èmfasi o temps necessari d’entrenament.
Hors Wein -un dels pioners del futbol infantil (“Futbol a la medida del niño”, R.F.E.F. CEDIF 2.000)-, advoca per un entrenament multidisciplinar en les primeres edats amb circuïts i jocs polivalents que abasteixin la major part de les formes fonamentals del moviment, com córrer, saltar, enxampar, atreure, empènyer, etc. Durant la seva pràctica l’infant aprenen a executar combinacions senzilles de moviment, per exemple: rebre-llençar una pilota; i a correspondre mitjançant reaccions ràpides a requeriments de moviments imprevistos/sobtats, provocats per una situació de joc que es modifica permanentment. Això requereix decisions rapidíssimes, accions immediates i una alta capacitat coordinativa.
Així doncs, una formació complerta de les capacitats condicionals, avantatja les diverses resolucions que pren el futbolista en la relació amb els factors del joc. Ja que combinant intel·ligentment els jocs, s’evita així l’exercici unilateral de determinades parts de l’organisme, s’aconsegueix més bé una influència equilibrada per regla general, de la constitució total del cos.
En la mesura que el nivell tècnic-tàctic de l’esportista millori, disminuirem el temps dedicat a la diversificació lúdica o pluridisciplinar en els entrenaments (sense excloure-la mai del tot); mentre que progressivament augmentarem la formació específica. Tot plegat, per donar un gran ventall d’estímuls i conseqüentment moviments, fonamentals per aconseguir amb el temps un millor/alt nivell de rendiment.
La importància d’aquests tipus d’activitats físiques és tan pel desenvolupament de les habilitats motrius, com per a motivar al nen/a en la seva continuïtat de la pràctica del futbol, assegurant varietat, intensitat i diversió en cada entrenament. (ECP)
INFO K-Super3 > “Notícies!…”
“Cada dimarts, a les 19,30h.”
-
19:41h Info Ekonomia
L’orígen del comerç
Una tarda de papers!
Estos dies a l’escola estem parlant dels diferents tipus de materials en què es fan els objectes. N’hi ha de naturals i artificials. El paper és un material artificial que es fa a partir de la fusta, però també es pot fer a partir de paper usat. Quina bona idea, així no cal tallar tants arbres.
Dimecres la tarda vam anar al laboratori a fer paper reciclat, amb un altre paper vell. Va vindre Gemma, sa mare d’Àlex, a ajudar-nos. Va ser molt interessant per què és una activitat que no havíem fet mai i que no podem fer tots els dies. Ens va semblar molt fàcil de fer.
Vam xalar molt i ens ho vam passar tan genial…!
Gràcies, Gemma! T’ho agraïm molt, ets la millor!
Aquí us deixem unes quantes fotos de l’activitat.
fotos paper reciclat
http://www.macromedia.com/go/getflashplayer
Ah!, se’ns oblidava explicar-vos com es fa el paper reciclat!!
Material necessari:
– papers de diaris vells
– un poal amb aigua
– una batedora
– una cassola gran
– un sedàs
– un tros de roba de la mida del sedàs
– un tros de fusta de la mida del sedàs
Procés que cal seguir:
– Trencar els papers en trossos menuts i posar-los a remullar al poal ple d’aigua
– Triturar el paper mullat amb la batedora.
– Posar la pasta a la cassola.
– Introduir el sedàs dins la cassola i traure’l amb la pasta de paper a sobre.
– Posar el tros de roba a sobre de la pasta de paper i amb l’ajuda de la fusta prémer fort per a fer escórrer l’aigua.
– Retirar el sedàs.
– Deixar eixugar el full de paper sobre la roba.
– Quan estiga sec, separar-lo de la roba.