Una vegada, una experimentada especialista en Educació Física i esportista, em va dir: “-Jo sempre m’escolto molt el cos”; referint-se al fet d’entrenar un dia/temps/temporada certa, o no. Ja que de vegades, la poca prestació o apatia d’un mateix, requereix descans o canvi d’activitat, per evitar un excés d’entrenament, i les seves seqüeles.
Cal trobar l’equilibri a partir d’una actitud humil davant el propi cos, ja que és el company de camí que avança amb tu.
Des del moment de néixer fins a la mort el cos està en constant transformació, és canviant i, segons l’edat, va assolint diferents formes que en anar envellint pateixen degeneracions. Per a alguns el cos humà és una meravella, ja que és únic i irrepetible; per a d’altres és com una mena de rebuig, ja que mirar-se al mirall els suposa un trauma per la por d’acceptar un cos que no agrada; i per a d’altres mirar-se al mirall és excessiu perquè cerquen un excés de perfecció. És evident que cap dels extrems no és pas la millor actitud: el rebuig porta a maltractar el cos i l’excés condueix al narcisisme.
Per tant, la forma del cos no és el més significatiu, sinó que dóna rellevància a allò que realment fas. Ens permet experimentar emocions, sentiments i noves sensacions que possibiliten sentir-te bé. De fet, la corporeïtat de cada ésser és singular i que el més important no és l’exterioritat que mostrem, sinó la interioritat que conté.
Escoltar-lo requereix posar-hi els cinc sentits i fer-ho amb atenció. Però, implica alguna cosa més que l’oïda, ja que també hi intervenen els ulls i el cor.
El cos és com l’aparador pel qual les persones ens identifiquen i serveix per a mostrar-nos als altres, tot i que també pot amagar sentiments i emocions posant-nos una estranya cuirassa per a defensar-nos dels altres. El cos constantment es comunica i pot parlar sense paraules perquè l’expressió corporal és un llenguatge universal que s’expressa amb el rostre, la mirada, els llavis, els braços, els gestos… que, en definitiva, pot arribar a commoure i a establir vincles d’amistat. (ECP)