Archive for novembre, 2010

Els follets sabaters a P3 i P4

2

 

A continuació, està el text de l’últim conte que hem explicat i visionat a l’ordinador els alumnes de P3 i P4: els follets sabaters
Hi havia una vegada un sabater que era molt pobre. No tenia diners, només tenia un trosset de pell damunt la taula per fer unes sabates. Com que estava tan trist, va pensar que ja faria les sabates demà i se’n va anar a dormir amb la seva dona.
Al matí següent, va sonar el despertador: riiiing! El sabater es va alçar del llit i se’n va anar al seu taller. Però quan va entrar, es va trobar que les sabates ja estaven fetes! Amb cara de sorpresa, les va mirar per tots els costats. Eren les millors sabates que havia vist mai!

– Qui ha fet aquestes sabates? – va pensar. I va cridar a la seva dona – Mariiiia, Mariiiia! Vine, vine!

– Però què passa?

– Escolta, tu has fet aquestes sabates?

– Jo? No. Jo no sé fer sabates! Les hauràs fet tu – va dir la Maria.

– No. Ja estaven aquí quan he arribat.

En aquell moment, va passar per allí un senyor molt ric. Va entrar a la sabateria i quan va vore les sabates va dir:

– Quines sabates més boniques! Que me les puc provar?

– Clar que sí – va resprondre el sabater.

A aquell senyor li van parèixer les sabates més còmodes que s’habia posat mai. Així que li va donar el doble de diners que valien. El sabater es va quedar molt sorprés i va anar a comprar més pell per poder fer més sabates.

Aquella nit, va fer el mateix: va deixar el troç de pell damunt la taula del taller i se’n va anar a dormir.

Com cada dia, al matí següent, va sonar el despertador: riiiing! El sabater es va alçar del llit i se’n va anar al seu taller. I quan va entrar, es va trobar dos parells de sabates ja fets! Sorprés una altra vegada, va veure que els clients començaven a fer fila a la porta de la seva sabateria. Resulta que l’home del dia anterior ho va explicar als seus amics i ells també en volien de sabates tan boniques i còmodes. Com el sabater no tenia prou sabates per tothom, els clients van començar a cantar:

Sabater, bon sabater,
les sabates, les sabates…
Sabater, bon sabater,

les sabates m’has de fer!


El sabater els va poder convèncer per a que tornessin   l’un demà.

Amb els diners que va aconseguir dels dos parells de sabates, va poder comprar més pell. Cada nit la deixava a la taula del seu taller i al matí sempre es trobava totes les sabates fetes i enllestides.

Poc a poc, el sabater i la seva dona es van fer rics. Però, ell volia saber qui l’ajudava. Un dia d’hivern, va cridar:

– Mariiiia, Mariiiia! Vine, vine!

– Què passa?


– Necessito saber qui ens ajuda a fer les sabates perquè vull agrair-li tot el treball que ha fet.

– Doncs, saps què podem fer? – va dir Maria – Aquesta nit, en lloc d’anar a dormir, ens amagarem a l’armari. Deixarem un ciri encés damunt la taula del taller per poder veure qui entra per la nit.

Així ho van fer. I van tocar les dotze de la nit: dong, dong, dong… De sobte, es va obrir la porta i van entrar uns homenets molt petits, amb unes grans orelles de punta i molt mal vestits. Els follets contents, van arribar a la taula i van començar a treballar:

Treu el fil
i torna a treure el fil,
estira, estira

i tap, tap, tap!
(bis)
Les mans dels follets es movien molt ràpid, però a la vegada suaument. Les sabates van quedar enllestides en un tres i no res. Semblava màgia! Quan van acabar, van fer un salt i van desaparèixer. Tot el taller va quedar ben ordenat, les eines al seu lloc i les sabates ben col·locades. Semblava que no hagués passat res.

El sabater i la seva dona no s’ho podien creure. La Maria, amb llàgrimes als ulls per l’emoció, va dir:

– Gràcies als follets som rics!

– Però què podem fer per agrair-los el que han fet? – va preguntar el sabater.

– T’has fixat en com anaven vestits? Pobrets, van quasi despullats. I amb el fred que fa! Mira, demà serà Nadal. Anem a fer-los un regal. Els cosiré roba per a que estiguin ben calentets.

– Molt bona idea, Maria.

La dona del sabater es va posar a la feina de seguida. Els va cosir uns pantalons de color roig, una casaca verda, una barretina lila i uns mitjons a ratlles plens de cascabells.

A la nit de Nadal, en lloc de pell, van deixar tota la roba plegada a la taula del taller. Quina sorpresa que s’endurien els follets! El sabater i la seua dona van tornar a amagar-se a l’armari. I quan va ser mitjanit: dong, dong, dong… es va obrir la porta i van entrar el follets cantant:

Treu el fil
i torna a treure el fil,
estira, estira
i tap, tap, tap!
(bis)
Però, quan van arribar a la taula:

– Eh! Mira! Què és això? – va dir un d’ells.

– No és pell.

– Mireu, són pantalons! – va dir el més espavilat – Una barretina, mitjons… És roba!

Van començar a vestir-se molt contents. Tot eren riatlles, crits i cants.

– Estic guapo?

– Què calentet que estic!

– Visca, visca!

Finalment, van fer un salt i van desaparèixer. Però, no van tornar mai més. La seva feina ja estava feta… i ben feta!

 Si el voleu escoltar obriu aquest enllaç!

Rudolf, el petit cérvol.

11

La senyoreta de p3 i p4 va trobar aquesta cançó amb català, els hi ha agradat molt i hem decidit aprendre-la. Els de P5 l’han escoltat aquesta tarda amb els de P3 i P4 i hem decidit que la representarem el dia que celebrarem la festa de Nadal, ja veureu quins cèrvols més divertits ho interpretaran!
Si la voleu escoltar feu un click a sota!

Canço “Rudolf el petit cérvol”
Us deixo la cançó per si la voleu aprendre o cantar!

RUDOLF EL PETIT CÉRVOL

Rudolf, el petit cérvol,
diuen que te el nas vermell,
púrpura com les brases,
tant lluent com el seu pèl.
tots els amics del cérvol,
fan riota alegrement,
no volen res d’en Rudolf,
perquè el troben diferent.
La vigília de Nadal,
Santa Claus li diu:

Rudolf no podries pas,
dur el trineu amb el teu nas.
ara els amics l’admiren,
i no deixen de cridar,
Rudolf el petit cérvol,
mai ningú t’oblidarà,
mai ningú t’oblidarà

Segon mural per ambientar la propera estació.

3

Els alumnes de P3 i P4 aprofitant el conte que vam mirar del ninot de neu, n’hem pintat entre tots un de ben gran i hem titulat el mural: HIVERN DE COLORS. Mireu quin ninot de neu més eixerit ens ha sortit! 😉

Your pictures and fotos in a slideshow on MySpace, eBay, Facebook or your website!view all pictures of this slideshow

Dia Universal de la Infància: 20 de novembre.

0

El dia 20 de novembre de 1959, fa 50 anys, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració dels drets dels Infants i va recomanar que a tots els països s’instituís el dia 20 de novembre com a Dia Universal del Nen, per reflexionar sobre la infància i tots els seus problemes al món. També un 20 de novembre, 30 anys més tard, es va adoptar la convenció dels drets dels nens.

Psicomotricitat:Què fan els animals?

0

OBJECTIUS:Desplaçar-se de puntetes, gatejant i saltant.
Començar a sentir la respiració en una situació de relaxació.
Participar en el joc motor proposat i gaudir-ne.

Es tracta d’una colla d’animals que es troben: els cavalls, els gats, i els galls.

1. Un grup de nens i nenes representen els rucs o cavalls, uns altres faran de galls i un tercer grup de gats. Prèviament s’ensenya com caminen cadascun: els cavalls troten i per tant salten, les gallines caminen de puntetes i els gats van de quatre grapes.

2. Quan la mestra  fa «mèu, mèu», els infants que fan de gats es desplacen de quatre grapes, fins que la mestra dona una altra ordre, per exemple: «Quiquiriquíiiii!». En aquest moment s’aturen els gats i comencen a caminar de puntetes els galls. Després el nostre mestre en Miquel fa: «iaaaaaaaa, iaaaaaaaaaaaaa!». S’aturen tots i comencen a trotar o cavalcar els cavalls o els rucs. Després intercanviem  els papers, de manera que els que feien de ruc facin de galls, etc.

 

 

Your pictures and fotos in a slideshow on MySpace, eBay, Facebook or your website!view all pictures of this slideshow

Moltes FeLiCiTaTs Anna!

7

Aquest serà el teu ultim aniversari a la nostra escola per tant esperem que sigui un dia ben especial per tu. Com ens has explicat no volies portar el que s’acostuma a portar per esmorzar quan celebrem un aniversari i la teva mare ens ha preparat unes espectaculars rosquilles que amb molt de gust em tastat. Boniiiiiiiissimes!

¡Tus propias imágenes en una Slideshow para MySpace, Facebook, orkut o tu página web!mostrar todos los imagenes de esta slideshow

Els nostres petits Lectors…

4
 Hem començat a treballar el llibre de lectura que l’escola, juntament amb la resta d’escoles de la Zer, vam escollir per a educació Infantil.

¡Tus propias imágenes en una Slideshow para MySpace, Facebook, orkut o tu página web!mostrar todos los imagenes de esta slideshow

Conte: el ninot de neu.

0

Avui hem vist aquest conte d’una mà de contes” i als nens i nenes de P3 i P4els ha agradat molt!
“Tots quatre formaven la Colla pessigolles. Eren la Laia, en Guillem, la Marta i l’Àlex. Amics inseparables que passaven junts totes les vacances de Nadal. Una tarda, la Laia va tenir una bona pensada:
– Ei, escolteu: per què no fem un ninot de neu?
– Sííííí!!! -van cridar tots els altres alhora.
I de seguida van posar-se a treballar.
Primer van fer una muntanyeta de neu i després la van anar arrodonint fins que es va convertir en una bola molt grossa. La van fer tan de pressa que no es van adonar que dins hi quedava una pala d’aquelles petites que hi ha al costat de totes les llars de foc….si voleu saber com acaba feu un clic al títol del conte per a mirar-lo!

EL NINOT DE NEU

Els nostres Cargols del conte treballat.

0

Psicomotricitat: Atrapa el mocador!

0

Cada nen té un mocador i se’l col·loca al cul com si fos una cua. Tots els nen corren i un ha d’intentar agafar un mocador. Quan l’agafa, han d’agafar-se pel mocador aquest nen i el que li han tret el mocador. Es fa el joc fins que ningú té mocador i tots acaben agafats pels mocadors.
L’ultima part hem fet relaxació per tornar a la calma amb el material utilitzat.
Per parelles, un de la parella s’estira a terra i l’altre, amb un mocador, li passa per tot el cos. Després ho fa l’altre de la parella.

Go to Top