Archive for octubre, 2015

No podem deslligar la tradició dels panellets amb la festa que ens agrada tant de la Castanyada.

El millor doncs, és celebrar aquesta festa amb la família i els amics, i treure les castanyes, els moniatos i una plata ben grossa plena de panellets que haurem fet nosaltres mateixos.

A part de mantenir viva una tradició antiga i molt dolça, els nens s’ho passaran d’allò més bé fent de pastissers. La feina que segurament se’n sortiran millor serà la de fer les boletes.

Però vigileu, que entre bola i bola segur que es mengen algun pinyonet!

Els panellets són les postres típiques de la diada de Tots Sants a Catalunya, juntament amb les castanyes i els moniatos. Els panellets són uns pastissos petits, i de diverses formes, generalment esfèriques, fets a base de massapà i alguns altres ingredients que els donen els sabors i els aromes característics. La base més peculiar dels panellets és una barreja de rovell d’ou, sucre, admetlles mòltes, i moniatos o patates bullits. Tots els tipus es couen al forn.

Els més populars són els clàssics panellets de pinyons que estan fets de la base de panellet arrebossada de pinyons i envernissats abans d’anar al forn de clara d’ou. L’origen dels panellets es situa al segle XVIII, quan tenien un caràcter sacramental.

Ben entrada la tardor se celebra a casa nostra una tradició popular i arrelada, la Castanyada, concretament el dia de Tots Sants, l’1 de novembre, i en algun lloc l’endemà, dia dels Difunts. Però uns quants dies abans aquesta fruita tardorenca ja omple festes escolars, fires, àpats familiars i, des de fa relativament poc, concorregudes celebracions de carrer.

La Castanyada i Tots Sants rubriquen que l’estiu s’ha esvaït definitivament. La terra, que ja ha llevat fruit, espera la sembra que fructificarà l’any vinent; els arbres perden les fulles després de tenyir-les de tonalitats diverses; i el fred comença a fer-se notar, després del bon temps.

Si hi pensem bé, no fa estrany que sigui per aquestes dates que, des de temps immemorials, la gent recordi els qui ja no hi són. La vitalitat de la primavera i l’estiu han donat pas a un paisatge dur i a un temps advers.

La festa de Tots Sants fou instituïda el segle VII, quan el papa Bonifaci IV, en lloc de fer enderrocar el Panteó romà, projectat per l’emperador Adrià i dedicat a les divinitats romanes, el consagrà a la Mare de Déu i als màrtirs del cristianisme. Segles més tard, l’Església va instituir la pràctica de recordar tots els difunts, just l’endemà de Tots Sants. D’aquesta manera, s’adoptava un costum pagà, propi de molts pobles de l’antigor.

Ens hem de mentalitzar que la Castanyada i Halloween conviuran juntes. La primera sobreviurà en els tallers de panellets que es fan a les escoles, junt amb la fascinació que desperten les castanyeres. El segon ha arribat per quedar-se molt de temps, amb tot el que comporta de disfressar-se i tot el simbolisme tenebrós que desperta i tant agrada a grans i petits en major o menor mesura.