Archive for 25 novembre 2010

25 de novembre:Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones

0
11 anys
per

“Des de la més tendra infància i fins la mort, en el fons del cor de tot ésser humà hi ha quelcom que, espera sense defallença que se li façi be i no el mal. Això, en primer lloc, és el que és sagrat en qualsevol persona”. (Simone Weil)

Animeu el bloc amb els vostres comentaris!

2
11 anys
per

Pares, alumnes, padrins, padrines, mestres…que no costa tant…Vosaltres us passeu una bona estona i nosaltres ens motivem a continuar el bloc amb ganes! Aquest el poso jo…a que espereu la resta??? 😉

Els follets sabaters a P3 i P4

2
11 anys
per

 

A continuació, està el text de l’últim conte que hem explicat i visionat a l’ordinador els alumnes de P3 i P4: els follets sabaters. 
Hi havia una vegada un sabater que era molt pobre. No tenia diners, només tenia un trosset de pell damunt la taula per fer unes sabates. Com que estava tan trist, va pensar que ja faria les sabates demà i se’n va anar a dormir amb la seva dona.
Al matí següent, va sonar el despertador: riiiing! El sabater es va alçar del llit i se’n va anar al seu taller. Però quan va entrar, es va trobar que les sabates ja estaven fetes! Amb cara de sorpresa, les va mirar per tots els costats. Eren les millors sabates que havia vist mai!

– Qui ha fet aquestes sabates? – va pensar. I va cridar a la seva dona – Mariiiia, Mariiiia! Vine, vine!

– Però què passa?

– Escolta, tu has fet aquestes sabates?

– Jo? No. Jo no sé fer sabates! Les hauràs fet tu – va dir la Maria.

– No. Ja estaven aquí quan he arribat.

En aquell moment, va passar per allí un senyor molt ric. Va entrar a la sabateria i quan va vore les sabates va dir:

– Quines sabates més boniques! Que me les puc provar?

– Clar que sí – va resprondre el sabater.

A aquell senyor li van parèixer les sabates més còmodes que s’habia posat mai. Així que li va donar el doble de diners que valien. El sabater es va quedar molt sorprés i va anar a comprar més pell per poder fer més sabates.

Aquella nit, va fer el mateix: va deixar el troç de pell damunt la taula del taller i se’n va anar a dormir.

Com cada dia, al matí següent, va sonar el despertador: riiiing! El sabater es va alçar del llit i se’n va anar al seu taller. I quan va entrar, es va trobar dos parells de sabates ja fets! Sorprés una altra vegada, va veure que els clients començaven a fer fila a la porta de la seva sabateria. Resulta que l’home del dia anterior ho va explicar als seus amics i ells també en volien de sabates tan boniques i còmodes. Com el sabater no tenia prou sabates per tothom, els clients van començar a cantar:

Sabater, bon sabater,
les sabates, les sabates…
Sabater, bon sabater,
les sabates m’has de fer!


El sabater els va poder convèncer per a que tornessin   l’un demà.

Amb els diners que va aconseguir dels dos parells de sabates, va poder comprar més pell. Cada nit la deixava a la taula del seu taller i al matí sempre es trobava totes les sabates fetes i enllestides.

Poc a poc, el sabater i la seva dona es van fer rics. Però, ell volia saber qui l’ajudava. Un dia d’hivern, va cridar:

– Mariiiia, Mariiiia! Vine, vine!

– Què passa?


– Necessito saber qui ens ajuda a fer les sabates perquè vull agrair-li tot el treball que ha fet.

– Doncs, saps què podem fer? – va dir Maria – Aquesta nit, en lloc d’anar a dormir, ens amagarem a l’armari. Deixarem un ciri encés damunt la taula del taller per poder veure qui entra per la nit.

Així ho van fer. I van tocar les dotze de la nit: dong, dong, dong… De sobte, es va obrir la porta i van entrar uns homenets molt petits, amb unes grans orelles de punta i molt mal vestits. Els follets contents, van arribar a la taula i van començar a treballar:

Treu el fil
i torna a treure el fil,
estira, estira
i tap, tap, tap!
(bis)
Les mans dels follets es movien molt ràpid, però a la vegada suaument. Les sabates van quedar enllestides en un tres i no res. Semblava màgia! Quan van acabar, van fer un salt i van desaparèixer. Tot el taller va quedar ben ordenat, les eines al seu lloc i les sabates ben col·locades. Semblava que no hagués passat res.

El sabater i la seva dona no s’ho podien creure. La Maria, amb llàgrimes als ulls per l’emoció, va dir:

– Gràcies als follets som rics!

– Però què podem fer per agrair-los el que han fet? – va preguntar el sabater.

– T’has fixat en com anaven vestits? Pobrets, van quasi despullats. I amb el fred que fa! Mira, demà serà Nadal. Anem a fer-los un regal. Els cosiré roba per a que estiguin ben calentets.

– Molt bona idea, Maria.

La dona del sabater es va posar a la feina de seguida. Els va cosir uns pantalons de color roig, una casaca verda, una barretina lila i uns mitjons a ratlles plens de cascabells.

A la nit de Nadal, en lloc de pell, van deixar tota la roba plegada a la taula del taller. Quina sorpresa que s’endurien els follets! El sabater i la seua dona van tornar a amagar-se a l’armari. I quan va ser mitjanit: dong, dong, dong… es va obrir la porta i van entrar el follets cantant:

Treu el fil
i torna a treure el fil,
estira, estira
i tap, tap, tap!
(bis)
Però, quan van arribar a la taula:

– Eh! Mira! Què és això? – va dir un d’ells.

– No és pell.

– Mireu, són pantalons! – va dir el més espavilat – Una barretina, mitjons… És roba!

Van començar a vestir-se molt contents. Tot eren riatlles, crits i cants.

– Estic guapo?

– Què calentet que estic!

– Visca, visca!

Finalment, van fer un salt i van desaparèixer. Però, no van tornar mai més. La seva feina ja estava feta… i ben feta!

 Si el voleu escoltar obriu aquest enllaç!

Go to Top