Preparem l’EXPOSICIÓ LA VEU DE LA TERRA per explicar-la als nens i nenes de l’escola
Respon
Arxiu d'etiquetes: Llengua catalana
I a tu, qui et deixa els regals?
Al mes de desembre els éssers mágics estan molt enfeinats perquè han de repartir joguines com per exemple: llibres, bicicletes…
Però a tots els països no hi passen els mateixos éssers mágics.
De fet a Rússia hi va un ésser màgic anomenat, el Vell del Fred. Es diu que amb la seva vara té el poder de congelar els humans i els éssers vius. Però també es diu que es generós i la nit del 31 de desembre reparteix regals per a tots els nens de Rússia.
A Alemanya hi passa el nen Jesús. Allí quan els nens d’Alemanya senten un soroll d’una campaneta, és el senyal que Jesús ha passat i ha deixat molts regals al peu de l’arbre de Nadal.
Al Japó hi passa el “ Hotei-hosho” que és el Pare Noel japonès. Ells al final han acabat adoptant la nostra festa, el Nadal. Fins i tot tenen el seu propi Pare Noel.
A Espanya (Catalunya) no hi passa un ésser màgic, sinó tres éssers màgics, els Reis d’Orient. Ells tres són els últims en passar; vénen la nit del 5 al 6 de gener. Van en camell, per això tarden més!
Als països de parla anglesa hi arriba “Santa Claus”. Es diu que és el més treballador perquè passa per Austràlia, Canadà i molts països més.
A Itàlia tenen la velleta Befana. Es diu que gràcies als Reis d’Orient la velleta Befana es dedica a repartir regals el 6 de gener.
A mi em deixen els regals els Reis d’Orient, perquè són els del meu país, però també em passa el Pare Noel. De tota manera jo sé que en realitat qui em dóna els regals són els pares.
El petit Sant Jordi
Autor: Josep Francesc Delgado.
Il·lustradora: Mercè Arànega.
Editorial: Ala Delta.
Barcelona, 2009
Opinió: El que més m’ha agradat és que el petit Sant Jordi ajudés a un nen. El que no m’ha agradat és que aquell nen pegava a tothom i també als animals.
Resum: Hi havia una vegada un nen que es deia Jordi. Ell era el besnét del besnét del besnét del net del famós Sant Jordi. En Jordi un dia es va trobar un drac molt petit plorant, i li va dir que un nen li havia xafat la cua, el petit Sant Jordi va tindre una idea. Quan el Jordi va aconseguir que sigui amable, aquell noi va estar molt content.
Recomanació: El recomano perquè el llibre és molt bonic i perquè el dragonet petit és molt graciós.
JUNIE B. JONES i la festa de pijames
Títul:Junie B. Jones i la festa de pijames .
Autora: Barbara Park.
Il·lustradora: Denise Brunkus.
Editorial: Bruixola.
Traducció: Màriam Serrà.
Resum: Un dia l’amiga de la Junie B. Jones, la Lucy va fer una festa de pijames i va convidar a la Junie B. Jones i a la Susan.
Com que la padrina de la Lucy era rica,i la Lucy vivia amb la seva padrina, la Junie B. Jones i la Susan estaven molt nervioses.
Quan van ser allà, es van disfressar: La Lucy de Ventafocs, la Susan de fada padrina i la Junie B.Jones de cantant del ball.
Van anar a sopar, quan van acabar, havien d’anar a dormir, però elles es van posr a saltar a damunt del llit.
Al final van anar a dormir i a l’endema van esmorzar i se’n van anar.
L’AL·LUCINANT, GALÀCTIC I PIRÀTIC VIATGE DEL PARE
AUTOR: Neil Gaiman
IL· LUSTRADOR: Skattie Young
EDITORIAL: Estrella Polar
ANY: Març de 2014
RESUM
Un dia el pare va anar a comprar llet per als seus fills, els nens estaven preocupats perquè tardava tant el pare a vindre. Quan el pare va tornar els va explicar als seus fills tot el què li va passar. Ara us deixo que esbrineu el què li va passar al pare.
SI TINGUÉS UNA LLÀNTIA MÀGICA, QUÈ CANVIARIA DE LA MEVA VIDA?
Per començar, de la meva vida, canviaria que no existissin els diners.
Que tots els nens tinguessin pares,
Que les imaginacions bones que tinc al cap es fessin realitat, que l’ensenyança es fos per a tots els nens i les nenes.
Que tothom sabés llegir i escriure, que els nens no creixessin mai, que poguéssim viure mil milions d’anys .
Que el món no fos cruel.
SI TINGUÉS UNA LLÀNTIA MÀGICA QUÈ CANVIARIA DE LA MEVA VIDA
Si jo tingués una llàntia màgica, no sé què canviaria de la meva vida.
La majoria de la gent escolliria: pels diners i les grans riqueses. Però el que volen aquesta gent és perquè no han crescut amb la felicitat dels pares. Han crescut sols, i els seus pares els deien: “va, ja et compro això i així em deixes en pau uns quants dies”.
Però jo no sóc d’aquests nens, jo tinc tota la felicitat i l’atenció dels meus pares. Jo sé que m’estimen molt. Així que el que demanaria jo si em trobés una llàntia màgica seria: no res, perquè amb el que tinc, em conformo, puc viure i tinc l’amor dels meus pares.
TOM GATES: TOT ÉS GENIAL (I BESTIAL)
Autora i il·lustradora: Liz Pinchon
Traductor: Daniel Cortés Coronas
Editorial:Brúixola
Tom Gates és un llibre bestial, molt divertit i amb molts dibuixos. Està molt ben il·lustrat. És una mica llarg però passa ràpid. Has de buscar alguns monstres i al final hi ha un monstre .
En Tom té una germana una mica estranya, una mare que sempre va de bòlid i un pare molt tranquil. Us el recomano perquè és molt divertit i fàcil de llegir.
MIREU QUINS VÍDEOS:
DIARI D’UNA PENJADA 2. Quan no ets la reina de la festa
Autora: Rachel Renée Russell
Editorial: Estrella Polar
M’ha agradat perquè el llibre explica moltes coses boniques.
És el diari de la Nikki J. Maxwell. Explica que la Nikki feia el seu cumpleanys però no sabia si les seves amigues hi anirien. Tampoc sabia si hi serien els seus pares. Però al final hi va anar tothom.
Podeu mirar la pàgina web de la col·lecció:
L’estel
Avui quan m’he despertat al matí he vist que damunt el meu llit hi havia un estel….I he pensat …D’on ha pogut sortir aquest estel? Aleshores l’he agafat, era de molts colors i això m’ha agradat. He baixat a la cuina i els hi he ensenyat als pares i a la meva germana Anna i he preguntat si me’l podia quedar i els pares han dit que sí, que era un regal.
M’he ficat molt contenta!!!!!! He esmorzat ràpid i amb pijama mateix he sortit al jardí l’he fet volar i de nom li he ficat Lluna.La mare m’ha dit si volia trucar a la cosina Clàudia per jugar amb l’estel.L’he trucat i ha vingut corrents i amb la meva germana Anna de 5 anys hem jugat.
A continuació era el torn de l’Anna, anava bé fins que se li ha enganxat a l’arbre i el pare ha intentat treure’l i no ha pogut; hem trucat al tiet Pere i l’ha tret. Hem continuat jugant perquè avui era festa.
Al dia següent la meva germana i jo hem decidit de portar l’estel a l’escola. Li he ensenyat a la meva mestra i amb els companys de classe a l’hora del patí l’hem fet volar.Als meus amics els ha agradat molt l’estel i llavorns la mestra ha tingut una idea:
Que a la classe de tallers cada nen fes un estel. Els hem fet de tota mena i per això cada dia a l’hora del pati sortim tots a fer volar els estels.