PINOTXO

Un dia un pobre home, anomenat Gepeto, va decidir fer un petit titella amb un tronc màgic.

El ninot, quan ja estava acabat, va anar corrents fins a la plaça del poble, i allí va crear tants problemes, que el pobre Gepeto va acabar al calabós.

Passats uns mesos, Gepeto va poder sortir i Pinotxo li va prometre que seria un nen bo, i per això amb l’esperança, Gepeto va vendre el seu abric per un abecedari, per a què en Pinotxo anés a l’escola.

A l’escola era un nen bo però es deixava enganyar molt fàcilment per diferentes persones.

Al final va acabar al país de les joguines i enganyat per Metxa, es va convertir en un burro.

Va ser venut al propietari del circ, que li feia fer acrobàcies. Però es va fer vell i el van tornar a vendre a un home que el volia tirar al riu.

Màgicament va tornar a ser un ninot, i dintre d’una boca d’una balena , va poder salvar a en Gepeto. I ells van anar a una caseta a viure.

La fada el va recompensar per haver sigut tan solidari en aquests últims anys, així que el va convertir en un nen.

Aquesta història ens fa treballar els valors següents: solidaritat, mentida, valentia, i molts altres en diferentes ocasions del conte.

A part és un conte bonic, però a la vegada trist, que t’ ajuda a ser bona persona.

                                                                                                           Ona Orrit

 

JO, ELVIS RIBOLDI I LA FAMÍLIA BLOOD

*Autor: Bono Bidari

*Il·lustrador: Xavier Peralta

*Editorial: La Galera

* La història comença així:

A l’escola de l’Elvis per Halloween es fa un concurs de disfresses. L’Elvis ha guanyat aquests premis:

-3r

-Finalista

-Accèssit

-Eliminat a la primera ronda

-2n

Però ell volia ser el guanyador.

Aquell dia van arribar dues alumnes noves. Quan va començar el concurs tot anava bé, però a l’ última ronda del concurs solament quedaven les dues alumnes noves i en Lauguina ( el pare d’en Lauguina era el president  i per això sempre oferia diners als jutges perquè en Lauguina guanyés).

Però aquest any no va funcionar i al final van guanyar les alumnes noves ( ara els hi deien les germanes Blood).

Des de aquest dia en Lauguina va agafar un odi a les germanes Blood, i per això va intentar entrar a la seva casa.

En Boris ( que és el millor amic de l’Elvis) s’ha enamorat d’una de les germanes, però l’Elvis troba alguna cosa estranya.

Al final l’Elvis  descobreix que la família Blood són vampirs i per curar-los han de mossegar a un altre vampir, però tots ja estan morts.

Al cap d’uns  dies l’Elvis troba les cendres d’un vampir i els hi diu a la família Blood que mengin. Tots s’ho mengen menys una de les germanes.

Al final ja no són vampirs, però els hi diuen que ells volen ser vampirs i en  tornen a ser.

 

 

Sant Jordi i el drac màgic

Hi havia una vegada una família reial. En aquesta família hi havia el rei, la reina ( que era molt coqueta) i les 5 princeses.

La primera era l’Aura, una princesa molt presumida, tot i que també eren molt presumides la Rosella, la Margarida i la Rosa.

Però la última no era així, era l’Esmeralda que era una amant dels animals i tenia un jardí ple d’animals exòtics.

Quan les princeses ja eren grans, l’Aura, la Rosella, la Margarida i la Rosa es van casar amb prínceps rics, guapos i de grans regnes.

Però la princesa Esmeralda es negava a casar-se amb qualsevol. Un dia s’ho va pensar i li va dir al seu pare:

– M’ agradaria molt aconseguir un animal que fos l’admiració de tot el poble. Em casaria amb el príncep que portés l’animal més màgic del món.

El rei hi estava d’acord i va fer un ban per fer-ho saber a tots els pobles veins.

Al cap d’uns dies va arribar un príncep que portava un tauró però la princesa va dir:

– És un animal que sempre estaria a l’aigua i no podria ballar amb ell !!!!!

Després va vindre un altre príncep que portava un paó però la princesa va dir:

– És molt bonic però no té cap poder màgic.

Al final de molts prínceps va arribar l’últim que es deia Sant Jordi i portava un drac i la princesa va dir:

– Li surt surt foc per la boca !!!!! Vols casar-te amb mi?

-Sí – va contestar el príncep

El dia del casament va ser fantàstic i el drac era l’encarregat dels focs artificials.

I si t’ha agradat conte contat i si no t’ha agradat menja-te’l amb pa torrat

THE ROCK POOL

WRITER: Brendan and Robin

ILLUSTRATOR: Victor Tavares

Simon Kelly is 11 years old.

He lives in a lighthouse in Australia.

Simon does all his schoolwork on his computer. His hobby is marine biology. Professor Morgan is a friend of Simon.

She’s a marine biologist.

His parents went on holiday.

The next day Simon looks at a shark trapped in a rock pool.

Simon talks to the Professor Morgan and tells her that he’s seen a shark.

At the end gets the shark out of the rock pool.

 

EL PEQUEÑO NICOLAS EN EL COMEDOR

Un día Nicolás no quería ir al comedor.Pero como sus padres mandaban, él tenía que ir.

Al día siquiente, Nicolas llegó a la escuela.

Y entonces le explicaron que el comedor era horrible y que les hacían bromas a los novatos.

Pero cuando fueron al comedor les encantó y querían ir el día siquiente. Lo que no sabían es que el día siquiente tocaba de comer una cosa malísima.

TOM GATES és genial i bestial

Autor: L.Pichon

Traducció: Daniel Cortés Coronas

Editorial: Bruíxola

El protagonista d’aquest llibre és en TOM, un nen ”extradivertit”.

En TOM es dedica a empipar la seva germana Délia, amagar les ulleres de la Délia, fer dibuixos, fer gargots d’en Marcus, jugar amb el seu millor amic en Derk, empipar a la seva veïna pesada….

Però en aquet llibre en TOM i els seus amics van de excurció, però en TOM no troba l’autorització.

Segons la meva opinió crec que aquest llibre és molt divertit i que l’hauria de llegir molta més gent que jo.

I a tu, qui et deixa els regals?

Al mes de desembre els éssers mágics estan molt enfeinats perquè han de repartir joguines com per exemple: llibres, bicicletes…

Però a tots els països no hi passen els mateixos éssers mágics.

De fet a Rússia hi va un ésser màgic anomenat, el Vell del Fred. Es diu que amb la seva vara té el poder de congelar els humans i els éssers vius. Però també es diu que es generós i la nit del 31 de desembre reparteix regals per a tots els nens de Rússia.

A Alemanya hi passa el nen Jesús. Allí quan els nens d’Alemanya senten un soroll d’una campaneta, és el senyal que Jesús ha passat i ha deixat molts regals al peu de l’arbre de Nadal.

Al Japó hi passa el “ Hotei-hosho” que és el Pare Noel japonès. Ells al final han acabat adoptant la nostra festa, el Nadal. Fins i tot tenen el seu propi Pare Noel.

A Espanya (Catalunya) no hi passa un ésser màgic, sinó tres éssers màgics, els Reis d’Orient. Ells tres són els últims en passar; vénen la nit del 5 al 6 de gener. Van en camell, per això tarden més!

Als països de parla anglesa hi arriba “Santa Claus”. Es diu que és el més treballador perquè passa per Austràlia, Canadà i molts països més.

A Itàlia tenen la velleta Befana. Es diu que gràcies als Reis d’Orient la velleta Befana es dedica a repartir regals el 6 de gener.

A mi em deixen els regals els Reis d’Orient, perquè són els del meu país, però també em passa el Pare Noel. De tota manera jo sé que en realitat qui em dóna els regals són els pares.

Matilda

Autor: Roald Dall

Ilustrador: Quetin Blake

Editorial: Alfaguara

Resumen: Un día nació una niña llamada Matilda Wormword. Nació en una familia que no se parecía nada a ella. A los 2 años Matilda había aprendido a ser autosuficiente. Cada mañana ella se quedaba sola, y eso le gustaba. Y una noche dijo a su padre que quería un libro. Pero su padre le dijo que no.

A la mañana siguiente Matilda fue a la biblioteca y a partir de entonces fue cada día. Al día siguiente el padre de Matilda vendió un coche a la directora Trunchbull. Y a partir de entonces Matilda fue a la escuela.

Allí conoció a la directora Trunchbull y a la señorita Miel. Y al cabo de unos días Matilda expulsó a la directora de la escuela con sus poderes. Al día siguiente querían detener al padre de Matilda y se tenían que ir a otro país. Entonces la señorita Miel adopto a Matilda.

Opinión y recomendación:
Es un libro muy divertido, yo lo recomiendo a los niños de sexto y quinto.

 

Jo Elvis Rivoldi

Autor: Bono Bidari

Il.lustracions: Ramon Cabrera, Jaume Copons i Xavier Reralta.

Editorial: La Galera

Argument: L’Elvis Riboldi és un noi que sempre que toca algun objecte o vehicle, acaba destrossat.

Quan trenca algun objecte de l’escola la directora de l’escola, que es diu Jennifer, sempre el castiga. Per exemple un dia va trencar l’ordinador que emmagatzema les notes de tots els i les alumnes i la Jennifer li va fer portar una bola de presoner tot el dia, però la va perdre i li va fer buscar per tota l’escola. També li va fer copiar cent mil vegades la frase Encara que ho sembli, no vull ser un perdedor”

Opinió i recomanació: M’ha agradat molt perquè és un llibre molt divertit. El recomano als nens i nenes de cicle mitjà i superior perquè és un llibre gruixut però porta molts dibuixos amb bafarades com si fos un còmic.

 

De 3 octubre de 2014