Cristòbal Colón

Resum:
Va néixer a Gènova (Itàlia) el 1451. Tenia dos germans, el més conegut era Bartolomé.
Abans de que ell neixés l’oceà Atlàntic era una immensa regió plagada de terribles monstres, per això, li deien el “mar Tenebrós.” Quan va néixer ell es van començar a descobrir les Illes Azores i les Canàries.
Va començara a navegar molt jove, i va anar a bord de diferent vaixells i va aprendre al treball de mariner, comerciant, i potser de pirata.
Del 1476 al 1485 el seu lloc va ser Portugal. Era la nació més adelantada a l’exploració
d’una nova ruta al lloc més fascinant de la terra: Les Índies…
Va escriure un llibre que semblava el resum de tots els seus somnis de joventut, aventures i tresors! El llibre s’anomenava : El llibre de les maravelles.
També va viatjar a Espanya i allà va conèixer a la jove Beatriz Enríquez amb qui va tenir el seu segon fill, Hernando.
Al cap d’uns dies començava el seu viatge. Una vegada allà van baixar a una illa que la van anomenar San Salvador        (avui en dia és Watling, una de les illes Bahames).

També van arribar a Barcelona, que el van rebre amb una rebuda triomfal. Era un dels moments més feliços de la seva vida. I allà va descobrir Amèrica, el nou món.
Uns dies després navegant pel “ mar Tenebrós” alguns dels seus homes i ells van agafar una malaltia per culpa d’ un terratrèmol al juny de 1495. Poc a poc li va afectar a l’ull i quasi es queda cec.
Va arribar una flota castellana al mando de Francisco de Boadilla i va fer tornar a Espanya a Cristòbal i als seus dos germans i els van empresonar.
Va escriure un llibre que el va titolar: El llibre de les profecies.

Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat. Buscant el camí de les Índies va descobrir un nou món.
Increïble, el recomano.

Agatha Christie

RESUM :

Agatha era una escriptora britànica, nascuda el 1890 a Torquay. Era coneguda com, la reina del crim, la dama del misteri, i moltes altres denominacions. Va ser la creadora dels personatges Hercule Poirot i Miss Marple. Va escriure desenes de novel·les de misteri i novel·les romàntiques, poemes i obres teatrals, per exemple, Assassinat a l’Orient Express, Deu negrets van anar a sopar, Els tres ratolins cecs… , i es calcula que va publicar més de dos mil milions de llibres en quaranta-cinc idiomes.

Agatha era una dona senzilla, un xic tímida, i adorava els seus amics; i ella es considerava, a més, curiosa i molt però molt treballadora; també li encantava viatjar a llocs exòtics.

Va morir el 12 de gener de 1976, tenia vuitanta-cinc anys, i se’n va anar tranquil·la i satisfeta després de tenir una vida molt activa, gairebé de pel·lícula o novel·la. La van enterrar a l’església de Saint Mary, a Cholsey.

OPINIÓ :

Agatha va ser una escriptora de misteri excel·lent, i també una persona amb molta imaginació per escriure tantes novel·les. Mentre me’l llegia pensava que seria molt divertit fullejar una de les seves novel·les tant famoses o veure alguna de les moltes pel·lícules que se’n va fer.


ANNA DOMÍNGUEZ CAMARASA

Charles Chaplin

Resum:

 

Charles Chaplin va néixer el 16 d’abril de 1889 a Londres, considerada la capital del món. Va ser actor de cine. Feia cine mut, i quan es veien les escenes, tocava un grup de música amb directe a la vora per animar les pel·lícules. De petit era pobre i vivia junt amb la seva mare  Hannah i el seu pare Charles Chaplin, també vivia amb el seu germanastre Sydney. El seu pare es va separar de la Hannah i ella es va tornar boja. La van posar al manicomi i a Charles i a Sidney a l’orfenat. Al cap d’uns anys van treure la mare del manicomi i els nens de l’orfenat. Un dia Charles va fer riure a unes persones i li van tirar monedes.

Aquell va ser el seu principi, i només tenia cinc anys. El van contractar en moltes companyies fins que es va fer ric. Feia moltes pel·lícules per any. A la gent li agradaven molt les seves pel·lícules, però hi havia gent que el criticaven. El 1952 el van expulsar dels Estats Units, i se’n va anar a Suïssa. Allí va morir el 25 de desembre de 1977.

 


Opinió:

 

M’ha agradat molt aquest llibre perquè he après moltes coses sobre la vida de Charles Chaplin. Jo no en sabia gran cosa però després de llegir-me aquest llibre, ja sé moltes coses sobre ell.

 

    Àlex Fernández Batalla

 

 

 

 

La Paraula i el Silenci

Resum: Cada dia fem servir la paraula i el silenci quan ens volem relaxar. Necessitem temps per parlar i temps per descansar i no fer servir la paraula. A vegades, la paraula és una arma per defensar-se, per exemple quan ets petit i no pots parlar perquè sols saps dir: “jiuhdbcksbd”, ningú entén el que estàs demanant. El silenci és important per escoltar i pensar , no sempre hem d’estar parlant!

Opinió: El llibre no és que sigui molt engrescat i divertit, però és veritat que hem d’estar més calmats i és una de les coses que jo precisament no faig! M’agrada molt parlar, explicar les coses, no m’agrada estar tranquil·la ni callada!

Helena Llordés Coca

 

Anna Frank

ANNA FRANK

RESUM:   El llibre d’Anna Frank tracta de la seva vida tan lletja que va tenir. Va néixer a la Segona Guerra Mundial. L’Anna de petita va tenir una amiga anomenada Hanneli. Elles dos van passar per molts moments difícils. L’Anna va tenir una germaneta, el seu nom era Margot. Un bon dia al seu pare li van enviar una carta horrorosa. Aquella carta volia dir que havia d’ anar a parlar amb l’Adolf Hitler. L’Anna i la seva família van haver de marxar del lloc on vivien. Se’n va anar a la casa del darrera. Allà era on tenia l’oficina el seu pare i els seus companys. A la casa havien de parlar molt fluix, no els podia sentir ningú. Ella no li agradava gents està amagada de Hitler. No podia sortir al carrer, ni passejar pel parc, ni parlar amb les amigues, ni anar al cinema…      L’Anna a la casa del darrera va escriure el diari tan famós que tothom coneix.

OPINIÓ PERSONAL: Aquest llibre m’ha agradat molt. Perquè no sabia res de l’Anneliesse Marie Frank ( Anna Frank ). Jo no sabia que havia viscut a la Segona Guerra Mundial, ni com era la seva vida…       Jo recomanaria el llibre perquè és super bonic i et fa pensar com vivien abans, com vestien…

Mar Eroles Balagueró

Ser i aparentar

 

                    Ser i aparentar (pensa-hi)

 
 Resum: Ser i aparentar és completament diferent. Ser és realment com ets. En canvi aparentar és el que tu vols ser. Hi ha persones que volen aparentar el que no són. Tothom alguna vegada ha volgut aparentar el que no és per exemple: t’has volgut vestir d’una manera diferent a la de sempre sols per aparentar als altres que ets modern quan amb veritat t’agrada anar vestit d’una altra manera.
 
Opinió: A mi aquest llibre m’ha semblat força bé m’ha fet pensar amb coses que jo mai hagués pensat, a vegades jo també he volgut aparentar el que no sóc per impressionar a la gent.                
                                                                                                                                                                      Júlia Bonjorn Boreu
 

 

                                                                               

SER I APARENTAR

Títol= Ser i Aparentar

Escriptor=Enric Tudó i Rialp

Col·lecció=Pensa-hi

Editorial= Editorial cruïlla

Resum= Aquest llibre tracta de dos temes diferents. El primer tema tracta de ‘’ser ’’, o sigui

que existim, que ens podem tocar perquè som aquí, perquè pensem i perquè tenim sensacions.

El segon tema tracta de ‘’ aparentar ‘’. A vegades fem veure coses que no són realitat,

això vol dir que volem aparentar una altra realitat i això pot arribar a ser perillós perquè pots

creure les teves pròpies mentides.

Opinió= Aquest ha sigut el llibre que menys m’ha agradat, perquè ha sigut molt difícil d’entendre

i també de resumir. El recomanaria a la gent més gran que tingui bastant coneixement o maduresa

per aquesta lectura.

Per Eric Soler

CRISTÓBAL COLÓN

Resum:

Aquest llibre parla de Cristóbal Colón. Parla de les aventures que ha tingut. Diu que quan ell va néixer ja van començar a explorar algunes de les illes com les Azores i les Canàries, però els barcos encara preferien quedar-se bastant al costat de la terra. Però ell ja s’anava allunyant més que els altres.

També diu que el seu passat i on va néixer i tot això no ho sap ningú i ell diu:

Espero que aquests secrets mai es descobreixin.

Ell volia anar a les Índies, però de camí es va trobar Amèrica, com ell deia:

Vaig trobar un món!!

Diu que va tindre moltes aventures, perquè va passar l’oceà Atlàntic, com deien ells “el mar tenebrós” .

Al final quan va dir que va trobar Amèrica es va convertir en un gran home.

Opinió personal:

La meva opinió és que aquest home va començar des de molt jove, amb només vint-i-cinc anys!! (al·lucinant, per a mi, bastant jove).

Ell era un jove amb ganes d’aprendre. I crec que va ser molt valent.

Andrea Chavarria Camacho 🙂

Galileu

Resum: Va néixer a Pisa Itàlia al 1564, i el van distingir com a físic, matemàtic,astrònom i filòsof. Va donar lloc a notables avenços en les arts, les ciències i la filosofia. La Història el va reconèixer com el pare de la ciència moderna. Ell va demostrar que tots els planetes giraven al voltant del sol. Va inventar el teledoscopi i al mirar va descobrir moltes coses de l’univers. Els catòlics estaven enfadats amb ell. El van condemnar uns anys. Va morir el 8 de gener a Arcetri, als 77 anys.

Opinió personal: El llibre explica molt bé, però hi ha moltes paraules científiques. El recomano a tothom. El Galileu va ser molt important, i el van reconèixer com el pare de la ciència moderna al 1992.

Emília Cascalló Jové

Pablo Picasso

·Resum: Pablo Picasso va néixer al segle XIX, el 25 d’octubre de 1881, a Màlaga i va morir el 8 d’abril de 1973,
a Mougins, França. El seu pare es deia José Ruiz Blasco i la
seva mare Maria Picasso López. Picasso tenia dues germanes: Lola i Concepció, però l’any 1895 es va morir la petita Concepció. Aquest gran pintor ha fet quadres que estan a molts museus i són molt famosos. Hi ha quadres que tothom coneix, com per exemple: el Guernica, les senyores d’Avignon… Picasso quan era jove només volia jugar i dibuixar. També ha conegut a pintors molt famosos, com per exemple: Joan Miró, Rusiñol, Casas, Nonell, Manel Pallarés… i molts més.
·Opinió personal: Jo crec que Picasso va tindre una vida bastant dura, cada dos per tres havia de canviar de lloc.
Però segons ell s’ho passava d’allò més bé quan va conèixer pintors famosos, sobretot amb el seu amic inseparable fins a la mort: Manel Pallarés. Segur que quan sortien a fer una escapada tornaven molt tard, jugaven i s’ho passaven tan bé!
Aquest llibre m’ha agradat moltíssim perquè a més a més
d’aprendre coses de Picasso també aprens els valors de
l’amistat i de l’esforç.

Pol Carulla Vilalta

Déu i els déus.

Resum: El llibre tracta de l’existència del politeisme. Hi havia països, com Egipte o l’antiga Grècia i Roma, que tenien més d’un Déu. Ara això es considera un mite. Nosaltres creiem en un Déu cristià, els musulmans en Alà i els jueus en Jehovà. En temps passats es creia en diversos déus: el déu del sol, del vent o de l’amor… La gent no sabia explicar el perquè de les coses per això ho atribuïen tot als déus.
Depenent de la cultura i la religió la manera de pensar era diferent. Tot i així tothom es preocupava pels mateixos temes: la vida i la mort.
Els sacerdots a la terra fan la funció de missatgers. Han de transmetre bondat.
La creença és creure en algú que no està present. Aquesta pot arribar a ser perillosa ja que es creen fanàtics que lluiten per la seva fe. Cadascú defensa el seu Déu.

Opinió personal: A mi, personalment, m’ha agradat molt perquè és interessant conèixer altres creences i és cert que cada cultura defensa el que creu.

Núria Llanses

Poema de otoño

EL VIENTO DE OTOÑO

  • El viento de otoño,

le despeina el moño

moñudo, moñón

de Doña Asunción.

  • A Don Barrendero

le esparce las hojas.

Cubre el pueblo entero

de sábanas rojas.

  • Roba los somreros,

les da volteretas:

son volatineros

de las plazoletas.

  • El viento que vuela,

como lagartija

se mete y se cuela

por cualquiera rendija.

  • Una vez al año

desnuda al manzano

desviste al castaño

después del verano

  • Y al salir la luna

le canta al oído

anciones de cuna

a un niño dormido.

Autora: Carmen Gil comenzó de maetra. Les hacia textos a sus alumnos.

Andrea Chavarria Camacho

Poema de otoño

VIENTO

Cantan las hojas,
bailan las peras en el peral;
gira la rosa.
rosa del viento, no del rosal.
Nubes y nubes
flotan dormidas, algas del aire;
todo es espacio
gira con ellas, fuerza de nadie.

Todo es espacio;
vibra la vara de la amapola
y una desnuda
vuela en el viento lomo de ola.

Nada soy yo,
cuerpo que flota, luz, oleaje;
todo es el viento
y el viento es aire siempre de
viaje.

Autor: Octavio Paz. Nació el 31 de marzo de 1914 y murió el 19 de abril de 1998.

Maira