Títol: John Lennon
Escriptors: Carmen Gil Martínez
Col•lecció: Em dic…
Editorial: Parramón

Resum:
John Lennon, en realitat, John Ono Lennon, va néixer el 29 d’octubre del 1940 enmig de les bombes, a Liverpool. El seu pare era mariner i no va passar molt temps amb ell, així que la seva mare el va haver de criar tota sola. Va ser molt important a la seva vida. Però per alguns problemes no va poder continuar ocupant-se d’ell i John va anar a viure amb la seva estimada tieta Mimí. La seva infància va ser molt dura i era un autèntic trapella.
Un dia escoltant la ràdio va sentir una cançó que li va semblar al•lucinant de l’Elvis Presley i des d’aquell moment va voler una guitarra. Finalment li van comprar i la va aprendre a tocar ell sol. I així comença el somni…
The Quarrymen va ser el seu primer grup musical format pels seus amics.
Anaven vestits hippys i amb un tupé com el del Tíntín.
El seu primer amor va ser Cynthia Powell, una companya de classe.
Al 1958 va morir la seva mare. Un cotxe la va atropellar. El John es va demprimir moltíssim.
Al grup hi va haver alguns canvis i al final van canviar el nom i tot. Un grup que admiraven molt es deien The Beetels i ells van canviar la segona e per la a i així va ser com va sortir el nom: The Beatles!
Van ser molt, molt famosos.. Als concerts les fans cridaven, saltaven com a boges i fins i tot es desmaiaven. Van treure molts CDs i entremig d’aquestes experiències el 8 d’abril del 1963 va néixer el seu primer fill, Julian. Les seves cançons es col•locaven al número u de les llistes d’èxit.
Al 1975 van tenir un altre fill.
La nit del 1980 un fan seu li va disparar set trets d’un cop.
Al Central Park de Nova York hi ha un homenatge dirigit a ell. Tot el món va fer 10 minuts de silenci. La última cançó que va treure va ser l’himne d’Imagine.

Opinió:
El llibre m’ha agradat molt. John Lennon pels pocs anys que va viure va ser una persona espectacular i va aprofitar al màxim tot el temps que havia recorregut. El recomano. Per cert, la cançó d’Imagine és molt bonica.

Alba Escolà Tilló

Títol: El coratge i la por
Escriptors: Brigitte Labbé i Micheal Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Tots tenim por d’alguna cosa al món. Hi ha gent més valenta i altra més poruga.
Història:
La senyora Pasqual i la seva filla van a comprar al centre comercial. La seva filla s’ha separat del carro, i la seva mare s’ha tornat boja buscant-la. Al final l’ha trobat però en lloc de consolar-la, se li ha ficat a cridar com una bruixa. La filla també ha tingut por, perquè s’ha sentit perduda. Però la senyora Pasqual s’ha deixat emportar per la por, ha expressat el que realment sentia. Quan tenim por a vegades, perdem el cap, el seny, fent ximpleries.

És molt fácil fer passar por a un nen petit. Com que no distingeix la veritat ni la mentida li diem el que volem.
En Gabriel és un nen de 5 anys i la seva germana li ha dit que ha sota el llit hi ha una serp. A en Gabriel li ha agafat molta por i la seva germana li diu que si li dóna 5 euros la farà fora. En Gabriel li dóna els 5 euros perquè està orgullós de què li salvi la vida.
La seva germana se n’està aprofitant i juga amb la por.
Quan coneixem les coses, tenim menys por. I ja no ens deixem dominar.

Fent exercicis de coratge, descobrim que podem controlar la nostra por, sentim el plaer de ser cada dia més valents.

Opinió:
El llibre m’ha agradat molt. És molt divertit. I t’explica molt bé, sense embolics etc… El recomano.

Alba Escolà Tilló

Resum: Alexandre va ser un dels guerrers més valents i fort de la seva època, aC. Va néixer a Pella, la capital de Macedònia. El seu pare era el rei de Macedònia, i ningú pensava que ell, Alexandre arribés al seu nivell. Però un dia el seu pare va morir i vaig tenir de ser jo. Tothom s’esperava unes batalles on perdríem sense el seu pare, però no, es van equivocar, Alexandre va guanyar al seu pare de sobres. Era el millor rei de la història. Portaven homes ben armats i molt ben entrenats. Quan tot anava molt bé es va morir a Babilònia.

Opinió: Aquest llibre és molt avorrit, sobretot a mi m’han estressat els dibuixos tant quadrats, però m’ha anat molt bé llegir-lo perquè no sabia ni que existia Alexandre el Gran.

Resum: Quan ens donen una responsabilitat que no hem fet mai perquè érem petits ens pensem que som grans perquè és una cosa nova per a tu. Els adults que ja son grans poden fer moltes més coses comparat amb els petits com per exemple: Anar a la discoteca, tenir cotxe, moto, anar a votar…De vegades un nen de 2 anys vol pujar a un tobogan alt i quan ho ha fet i li ha costat molt, per ell és un repte, en canvi nosaltres pensem “Que fa ara aquest?”, és normal.

Opinió: Crec que aquest llibre està força bé per pensar que encara que siguem petits i no podem fer tantes coses com els grans , ja ens farem adults i llavors ja podrem fer

totes aquestes coses.

Títol: La justícia i la injustícia
Escriptors: Brigitte Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Aquest llibre parla de la justícia i de la injustícia. De coses justes i injustes que existeixen a la vida. Però, tot sovint, quan diem <>, més aviat volem dir <>.
La justícia, d’entrada és un repartiment. Quan el repartiment no es fa bé, llavors hi ha injustícia.
Cal buscar solucions per donar més als qui tenen menys, sense ser injustos amb els altres. Intentar fer el repartiment millor, és cosa dels governs, dels partits, de les associacions…
A la justícia també hi intervenen les lleis. Una llei inventada per repartir millor la riquesa, per intentar ser més justos. Però les lleis han de ser universals, justes per a tothom.
Història:
La Rut ha portat una consola al col•legi. I la senyoreta li pren i la castiga, perquè està prohibit portar consoles al col•legi. La Rut no havia sentit mai a parlar d’aquesta regla. Així doncs, la Rut no entén el seu càstig, i per a ella és injust.
Una altra:
En Rafa i en David es barallen, fent puntades, cops de puny…
Quan arriba la senyoreta només castiga al Rafa. Ara en Rafa està enfurismat, perquè segons ells ha començat en David i s’ha de endur el càstig ell. <>
La injustícia provoca violència. La revolta contra la injustícia pot donar una energia increïble.

Opinió:
El llibre està molt bé en general. Però es un tema que no em ve ni em va.
Ja que és important. Les lleis han de ser iguals per a tothom. Tothom hem de ser justos amb els altres i conviuríem millor. El llibre té raó.

Alba Escolà Tilló

Resum: Jo m’he llegit el llibre d’en Galileu.
Galileu va néixer a Itàlia, es va distingir com a físic, matemàtic, astrònom i filòsof. Va viure en un període d’entusiasme pel saber i pels descobriments.
Va ser pioner del mètode científic modern. Va demostrar que la terra girava al voltant del sol i sobre si mateixa. Per idees com aquestes va ser condemnat per l’Església catòlica tot i que ell era catòlic creient i per això es va convertir en heroi i màrtir de la ciència.
Al 1642 va morir d’una febre que li turmentava feia setmanes.

Opinió: Crec que Galileu va ser el pare de la ciència. Es al•lucinant com va poder demostrar tantes teories sense tecnologia i és admirable que va viure setanta-set anys, que això en la seva època era molts anys perquè alguns arribaven als cinquanta anys.

RESUM

El llibre ens explica la vida d’una gran escriptora, Agatha Christie. Va escriure moltes novel·les d’assassinats, però molta gent la coneix com la Reina del Crim; també va escriure teatre, i algunes novel·les s’han fet al cine. Sempre l’hi havien agradat les novel·les policíaques, i quan tenia una estona lliure sempre en llegia. Ella, va tenir molts fracassos abans d’arribar a l’èxit, va enviar alguns relats a les revistes però mai li publicaven. Ella, tenia trucs per a que els lectors s’enganxessin als seus llibres, i era que els donava pistes falses per desorientar-los i que no poguessin deixar de llegir ni un minut. Es va casar dues vegades, la primera el seu home se’n
va anar amb una altra noia, i la segona tot va anar bé. Dos dels seus personatges més famosos són Hercule Poirot, un detectiu eficaç i molt famós, i Miss Marple, una dona vella que vivia en un poble tafaner, i sempre descobria els casos abans que els mateixos detectius.

OPINIÓ

El llibre m’ha agradat bastant. Crec que mentre Agatha escrivia, s’ho passava molt bé perquè se sentia rodejada de intriga i misteri. També penso que no m’agradaria gaire llegir-me un llibre seu perquè tindria por; els resums de la biografia dels seus llibre ja m’han fet tremolar…