Els petits i els grans

Publicat el per
Respon

Títol: Els petits i els grans
Escriptors: Brigitte Labbé i Micheal Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Aquest llibre parla sobre els petits i els grans. Les dues coses que ja tenim clares són:
Que tots els grans han estat petits, i tots els petits es faran grans. I després, un bon dia, ja som grans per sempre, és quan diem que som adults. Una persona adulta no és que sigui més gran, és que ja és gran per sempre.
Els grans poden dominar els petits, perquè és fàcil que es pensin que ho poden fer tot, simplement perquè son més forts. Com si els més forts donessin dret a tot.
Un ésser humà quan es fa gran no només és un cos que es fa gran. És també una intel•ligència, un munt d’idees, una sensibilitat, una personalitat. I tot això ens fa fràgils. De manera que els grans protegeixen els petits.
A vegades als grans els costa deixar que els petits facin les seves pròpies conquestes.
Quan som petits i fem una cosa nova per primer cop ens sentim grans.
Per exemple: Quan ja podem nedar a la piscina gran, passar al curs següent, tenir les claus de casa… I abans no podíem.
Fer-se gran és col•leccionar experiències sovint difícils. Però n’acumulem moltíssimes i aprenem a poc a poc a mouren’s per la vida, ens espavilem.
I quan som petits tenim somnis, inspiracions, passions, projectes…
Fer-se gran no vol dir pas abandonar tots aquests projectes, deixar-los córrer. Podem continuar amb les ganes de cumplir-los.

Opinió:
El llibre m’ha agradat perquè t’explica molt bé el que sentim quan som petits o grans. Fer-se gran és una gran alegria i també ho és per als petits a ajudar-los a fer-los grans. El recomano.

Alba Escolà Tilló

Manar icreure

Publicat el per
Respon

Resum: En el món no existeix persona que vulgui ser manada. Tothom vol donar ordres i no rebre’n, encara que molta gent en rep.

El director d’una escola, el president de la Generalitat, el cap d’una fàbrica… hi ha molta gent que mana, però sempre hi ha algú que està per damunt d’ells i aquesta gent també han de creure.

Ser el cap també significa ser el responsable i si alguna cosa surt malament tota la responsabilitat és teva.

Opinió personal: Aquest llibre ha estat molt bonic i ens ensenya moltes coses. Dintre de nosaltres hi ha moltes altres personetes disposades a donar ordres i ens fem una pregunta: Qui mana a qui? A mi em mano jo, és la resposta.


Els nens i les nenes

Publicat el per
Respon

RESUM:

Els nens i les nenes no són del mateix sexe,el de les nenes és femení, i el dels nens és masculí. El que tenen en comú, és que tots dos són humans.

En alguns països les dones no poden estudiar, ni anar soles pel carrer, ni conduir cap mena de transport, ni treballar, ni votar, i tampoc no poden triar marit. I els homes poden fer tot lo que vulguin, ells no estan manats per ningú, en canvi les dones estan manades pels homes.

OPINIÓ PERSONAL:

Aquest llibre m’ha agradat perquè l’he trobat divertit i una mica graciós, encara que en la realitat no m’agradaria que passessin algunes coses.

Mar Eroles Balagueró

L’orgull i la vergonya

Publicat el per
Respon

RESUM:

Moltes vegades estàs orgullós de tu, i a vegades sents vergonya per lo que acabes de fer.

L’orgull vol dir que estàs molt content d’una persona o de tu mateix, i la vergonya vol dir que quan fas una cosa malament davant dels altres, sents vergonya. Normalment ho sents quan la gent et deixa en ridícul davant de tothom, o d’una persona en concret. No has de tenir mai vergonya, si no al contrari, sempre has d’estar orgullós de lo que fas. Si estàs orgullós de tu, mai tindràs vergonya, i la vida et serà molt més fàcil!

OPINIÓ PERSONAL:

Aquest llibre m’ha agradat, tot i que l’he trobat una mica avorrit! Tota l’estona posava els mateixos exemples, i a més a més, m’ha costat fer el resum, perquè el llibre només deia el mateix tota l’estona.

Mar Eroles Balagueró

La paraula i el silenci

Publicat el per
Respon

Títol: La paraula i el silenci
Escriptors: Brigitte Labbé i Micheal Puech
Col•leció Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Les paraules són molt importants per a la nostra llengua perquè ens permeten comunicar-nos, pensar etc. Al món de les imatges i de les sensacions s’hi afegeix un món més complex: el món de les paraules, dels mots, de les idees.
Per pensar, fem servir paraules, mots que ens fan avançar i recular, mots que ens tornen a la memòria, que s’enbullen, que s’encaixen…
El cervell humà, per funcionar bé, necessita paraules.
Per reflexionar,fer projectes,dubtar, valorar etc fan falta les paraules.
El món dels humans, el gran món i tots els petits mons de la música, de la cuina, del futbol, de la fotografia, de la pintura, de les matemàtiques, de les ciències… s’organitzen gràcies a la paraula. Sigui escrita o pensada. Quan aprenem els mots, aprenem el món.
Si el cervell no fes servir massa mots, es quedaria entrabancat i ens costaria formular pensaments, explicar les coses, fer-nos entendre…
També hi ha paraules simples, que se’ns enduen de viatge, ens fan somniar, ens envoquen olors, gustos sons, sensacions…
La paraula pot ser molt millor que una foto. Com una imatge sonora que ens mostra tal com som.
A vegades ens costa parlar dels nostres problemes, però si callem els problemes també callaran i a força de silenci ens n’oblidarem.
A vegades els mots no poden dir-ho tot. Hi ha emocions que es viuen millor en silenci.

Opinió:
El llibre ha estat bé i m’ha agregat perquè és interessant, el tema que parla es molt curiós. Vet aquí l’autèntica saviesa: saber parlar… i saber callar.
El recomano.

Alba Escolà Tilló