El Gerónimo Stilton aquell matí estava d’allò més bé.El Gerónimo va sortir al carrer i es va trobar amb dos nois,un de gran i un altre de petit.
Quan va arribar a la redacció, els seus col·laboradors se li van mostrar tan amables i relaxats. Aleshores de nou va pensar:
-Ah,quin dia més meravellós!! Seguidament el Geronimó Stilton va caure per un forat i era bastant profund. Quan va arribar,als seus amics i familiars els hi va dir que baixessin
Autor: Joan Armangué.
Il·lustradora: Mercè Galí.
Any: 2011.
Mes: maig.
Direcció Literària: Montse Ingla Mas.
Editorial: Cruïlla
Opinió: La meva opinió és que penso que aquest llibre és molt divertit, per les coses que li passen al protagonista
Resum: És un nen que vol que la seva mare torni. Mentre la seva mare no hi és, li passen coses rares com convertir-se amb home llop, ser una bola de massa de pizza…
Al final quan la mare arriba no està content perquè arriba.
Recomanació: El recomano perquè així sabreu amb què torna la mare.
Per a mi, la festa de Sant Jordi, significa un dia en el qual els catalans celebrem el dia del nostre Patró segons la tradició catalana.
Aquest dia la gent compra roses i llibres i els regala als seus éssers estimats.
El fet de regalar roses, és per la Llegenda de Sant Jordi i el de regalar llibres es va esdevenir per la mort de l’escriptor, famós pel seu llibre de cavalleries, “Don Quijote de la Mancha”, Miguel de Cervantes Saavedra. I és per això que en aquest dia se celebra de Dia de Sant Jordi i el Dia del Llibre.
Per tradició, l’home o el noi compra la rosa i la regala a la seva dona, les seves filles, a la seva xicota…, i la dona compra el llibre i li regala al seu espós, als seus fills…
Per a mi és un dia molt alegre i bonic. I el celebro amb la meva família de la següent manera: el meu germà i jo li comprem i li regalem una rosa a la mare; una rosa del color que a ella li agrada, i ella ens compra un llibre a cadascú de nosaltres. Ens compra el llibre que nosaltres triem.
A l’escola celebrem aquest dia, anant a veure les botigues del poble que venen llibres i roses. També el celebrem fent coses diferents dels altres dies d’escola.
Fem activitats manuals i també representacions de teatre que cada any toca fer a un cicle diferent. Aquest any li ha tocat de fer-ho al cicle inicial.
Aquests teatres els anem a veure al Poliesportiu, i també poden venir-los a veure la gent del poble. Normalment venen els pares, els padrins…
Alguns anys, venen mares i padrines a fer-nos uns tallers i normalment sempre ve algú a ensenyar-nos quelcom; aquest any a cinquè ha vingut el DJ Marc Marzenit.
Com ja he dit anteriorment, per a mi, aquesta diada és un dia molt bonic perquè és un dia que es viu diferent que els altres. Portem les roses a la mà amb una misteriosa alegria i rebem aquell llibre
mostrant-nos joiosos com si fos la primera vegada que ho rebem.
És un dia genial!
Hi havia una vegada una família reial. En aquesta família hi havia el rei, la reina ( que era molt coqueta) i les 5 princeses.
La primera era l’Aura, una princesa molt presumida, tot i que també eren molt presumides la Rosella, la Margarida i la Rosa.
Però la última no era així, era l’Esmeralda que era una amant dels animals i tenia un jardí ple d’animals exòtics.
Quan les princeses ja eren grans, l’Aura, la Rosella, la Margarida i la Rosa es van casar amb prínceps rics, guapos i de grans regnes.
Però la princesa Esmeralda es negava a casar-se amb qualsevol. Un dia s’ho va pensar i li va dir al seu pare:
– M’ agradaria molt aconseguir un animal que fos l’admiració de tot el poble. Em casaria amb el príncep que portés l’animal més màgic del món.
El rei hi estava d’acord i va fer un ban per fer-ho saber a tots els pobles veins.
Al cap d’uns dies va arribar un príncep que portava un tauró però la princesa va dir:
– És un animal que sempre estaria a l’aigua i no podria ballar amb ell !!!!!
Després va vindre un altre príncep que portava un paó però la princesa va dir:
– És molt bonic però no té cap poder màgic.
Al final de molts prínceps va arribar l’últim que es deia Sant Jordi i portava un drac i la princesa va dir:
– Li surt surt foc per la boca !!!!! Vols casar-te amb mi?
-Sí – va contestar el príncep
El dia del casament va ser fantàstic i el drac era l’encarregat dels focs artificials.
I si t’ha agradat conte contat i si no t’ha agradat menja-te’l amb pa torrat
Fa molts i molts anys, en un castell hi vivia una princesa anomenada Victòria, un drac i un príncep anomenat Jordi.
La princesa era molt bona amiga del drac. I el drac un dia va descobrir que…. al príncep li agradava la princesa i a la princesa li agradava el príncep, i volia que fossin parella. El drac li va dir al príncep:
– Príncep Jordi, no sé si t’has adonat que la princesa et mira amb ulls d’enamorada
I el príncep es va ficar vermell i va respondre:
– A mi em passa igual.
Llavors el drac al veure que tots dos estaven enamorats, va tindre una idea: preparar una cita pels prínceps. Va citar als prínceps al bosc i els va preparar un sopar romàntic i el príncep li va declarar el seu amor a la princesa. Li va regalar una rosa vermella en senyal del seu amor. El drac amagat ho estava veient tot i no parava de plorar…
Els dos enamorats s’adonaren de què el drac estava plorant i li preguntaren per què plorava. El drac va respondre: ara que esteu junts em quedaré tot sol. I els prínceps van dir:
– Mai et quedaràs sol, viuràs amb nosaltres i formaràs part de la nostra família. I tots junts van marxar agafats de la mà…
Autor: Amaia Cespo
Il·lustradora: Paula Bonet
Editorial: Andana
Correcció: Juli Jordà
1a Edició: Desembre 2012
Opinió: Aquest llibre és molt bonic, perquè va sobre una aventura que fa l’Alícia.
Resum: Hi havia una vegada una nena que no podia dormir. Un dia a la nit es va posar sota el llit perquè li havia caigut l’osset.
Li va passar una aventura molt divertida i quan es va despertar va veure que tot era un somni.
Recomanació: El recomano perquè els dibuixos són molt bonics i perquè així sabreu l’aventura que li passa.
Autor/a. R.J. Palacio
Editorial: Campana
Any: 2014
Resum. El capítol del Julian m’ha agradat perquè és divertit i apassionant. És com el llibre de Wonder però amb la vida del Julian. El primer dia que va vindre l’Auggie, el Julian al veure’l es va traumatitzar. Quan el Julian va arribar a casa de l’escola va veure un anunci de por, va sortir la cara d’un zombi i li va recordar a l’Auggie. Tots passen moltes aventures. Si les voleu saber, llegiu-lo.
Recomanació: us el recomano perquè hi ha molts secrets.