Autor: Bettina Obrecht
Il·lustracions: Sabine Kranz
Traducció: Anna Soler Horta
El llibre tracta d’un nen que es diu Sputnik, parla una mica l’anglès i diu que ve d’un altre planeta, que és una estrella. Van al zoo, i s’ho passen molt bé.
RECOMANACIÓ: Jo us el recomano perquè és molt divertit. I quan acabes el capítol tens ganes de llegir-ne un altre.
AUTOR: David Williams
IL·LUSTRADOR: Tony Ross
EDITORIAL: Montena
RESUM
En Joe Spud era el nen més ric del món.
Ell tenia tot el que volia.
Tenia un gos robot importat del Japó, 500 parells de vambes, una peixera
gegant amb dos cocodrils i un tauró a dintre.
El que necessita de debò no ho pot comprar amb diners.
Sabeu què és?
RECOMANACIÓ: Us recomano el llibre perquè és molt curiós i divertit.
Autors: James.H.Clarrk, Cori Dusman i John Moltz.
Editorial: OBREON.
Any: 2015.
Resum:
Aquest llibre tracta sobre un videojoc que és tot de quadrats.
Et pots fer cases com vulguis i el que vulguis.
Pots fer “dungeons” i lluitar contra enemics i tens espases de diamant.
Es poden fer cases de CapeCod i més coses.
Recomanació: si t’agraden els videojocs, t’agradarà aquest llibre.
Autor: Roberto Pavanello
Il·lustrador: Blasco Pisapia
Editorial: Estrella Polar
Resum:
Aquest conte va d’un ratpenar que es diu Bat Pat i se’n va de vacances amb una família. Com que allà no poden entrar animals, la Rebecca, que és la que cuida més al Bat Pat, l’amaga. Quan se’n van a la piscina la Rebecca deixa Bat Par a la motxilla al canviador. Ell va sortir per ventilar-se una mica i va veure a dos nois que estaven prenen alguna cosa i el Bat Pat els va seguir. Al vespre el ratpenat li va dir a la Rebecca, al Leo i al Martin, els germans de la Rebecca, havia vist aquells homes. Aquells homes volien destrossar les termes però gràcies a ells les van salvar. La tieta els va veure amb el Bat Pati com van salvar les termes, a partir de llavors van posar una secció d’animals.
Tracta d`una nena que es diu Nikki que esta enamorada d`en Brandon
Les seves amigues es diuen Cloe i la Zoey i ella odia a la Mackenie és molt presumida i ha una festa que ha fet la Mackenine que va estar invitada i es va comprar el vestit . Quan va arribar el dia de la festa després ella va agafar un mica de xocolata de la font i ella es va embrutar ella s´en reia de ella i després va arribar a casa i es va posar molt trista
M’ha agradat molt el tom gates una sort genial perqueè m’ha fet riure molt soblertot l’ecena on venie un inspector a l’escola i els professors van dir als nens que anesi molt nets.
Aquell dia habien de portar ingrediens per una pitza enTom va anar a l’escola i no va pensar amb els ingredients i va haber de tornar a casa perquè no tenia els ingredients,va anar al rebost i va buscar un pot de tomata que estava darrere dun pot de farina que li va care a terra i es va ficar molt brut i deprés va agafar tots el formatges i quan va anar a l’escola feia tard i per culpa del Tom van suspendre a l’escola.
EL RECOMANARIA A TOTHOM.
El dia 25 d’abril va ser el meu sant i els meus pares em van regalar/obsequiar/anar a veure/visitar/el meu germà Josep Ramon.
Vam agafar l’avió el dia 1 de maig amb destí Leipzig. A l’arribar*al marxar*al seu pis vam saludar als seus companys que es diuen Anton,Francesca,Janica i el meu germà, és clar L’Anton és DJ.
Quan vam deixar*agafar* les maletes vam visitar un increïble/fantàstic/monument que es diu/que s’anomena/Völkerschlachtdenkmal; és un dels més alts*baixos* d’Europa.
El següent dia *el dia anterior*vam pujar al bus turístic. Després*abans*de dinar, vaig jugar a la Nintendo amb l’Anton i vaig quedar tercer i ell primer.
A la tarda vam anar tots quatre a jugar /divertir-nos/a ping pong.
El diumenge 3 vam agafar un bus fins a Dresden per agafar el vol i vam aprofitar per veure totes les estàtues monumentals.
L’avió anava direcció a Barcelona.La meva opinió és que Dresden ha estat més bonic que Leipzig i el millor de tot és que he pogut veure el meu germà!!!!!
Títol: TOM GATES. Festival de genialitats (més o menys)
Autor: Liz Pichon
Resum:
Tracta sobre un nen que es diu Tom Gates. Té una germana molt malcarada. En Tom ha deixat escrit per tota la casa que l’endemà és el seu cumpleanys i vol moltes coses
Un dia el seu amic i ell decideixen inscriure el gos de l’amic en una competició canina,netegen el gos i el porten a la competició, guanyen un premi al millor gos creient el seu amo, però el gos no ha esmorzat i tè tanta gana que es menja la meitat del premi i ara només hi diu: “guan..” perquè s’ha menjat l’altra part.
L’àvia li cuina un plat que no li agrada gens: xocolata desfeta amb pèsols, quin fàstic!
El dia del seu cumpleanys van a Dinolandi i li regalen moltes galetes i còmics però l’avi i l’àvia una guitarra.
Ja no us explico més, ja ho descobrireu!
Autor: Elisabet Dami (Geronimo Stilton)
Il·lustrador: Sara Copercini
Any: 2010
Editoral: Destino
Resum
Aquest llibre tracta sobre un dia calorós d’estiu. Geronimo estava al seu despatx amb dos ventiladors engegats i una nevera per a ficar la cua. Quan de sobte entra la Patty Spring que és periodista a la televisió i es dedica al medi ambient i la defensa dels animals. Quan veu la cara suada que tenia, li va dir que s’agafés unes vacances. Llavors va pensar d’anar a la (Badia de les balenes), que és on anava ell de petit. Pandora Woz i Benjamí Stilton van sentir la idea i ells també hi volien anar i al final van anar-hi tots junts. En aquestes vacances viuran una aventura molt divertida.
Recomanació: Us el recomano perquè és molt divertit.
A mi m’agrada / m’encanta / em desagrada la dansa.
La mare em va apuntar, quan jo era molt petita, en una escola de dansa que hi ha a Balaguer.
Jo tenia dos anys i mig quan em vaig iniciar en aquesta disciplina.
Tot i la meva edat, tal i com diu la mare, em vaig integrar molt bé/ perfectament / malament.
Vaig fer moltes / nombroses / poques amistats.
Vaig a les classes de dansa, dos dies per setmana; duren una hora i mitja cadascuna, i a mi se’m fan curtíssimes / molt breus / llarguíssimes.
Com que l’escola depèn de la Royal Academy of Dance, anem totes uniformades. Totes portem el mateix mallot; les petites de color blau clar i les grans el portem de color blau fosc, mitges de color carn i sabatilles planes o de punta segons s’escaigui en el curs que una està. També hem de portar el cabell recollit.
He d’afegir que a la meva classe hi ha l’únic nen de l’escola.
Cada dos anys es fa una mostra de dansa al teatre de Balaguer. Això implica molts assajos però per a mi no és cap problema.
Cada mostra esmenta una història; aquest any es deia “Un conte mil amics”. Tots els balls feien referència a la història d’una noia que es deia Quimeta que es va endinsar dins d’un llibre. A l’entrar-hi / a l’encabir-se / sortir-hi es va trobar amb els “Nans Tancaulls”, amb “els soldadets”, amb les “nines” (jo feia de nina), amb els “ocellets”, “els cavallets de foc”, “les ratetes”…
Va ser genial. Jo vaig disfrutar molt ballant el meu ball amb les meves companyes; i a la gent que ens va venir a veure li va agradar moltísssim.
Ara solament espero la propera mostra de dansa.