En una ocasió inesperada no ens hem de precipitar tant sinó farem la meitat de les coses bé. Molta gent creuque si ploren areglaran les coses. Molta gent plora pero no de tristesa sinó d’alegria.Quan riem de nosaltres mateixos vol dir que no som mperfectes. No es pot riure de tot. .A vegades riure fa més mal que un cop de puny. La majoria de vegades que plorem són perquè ens fem mal o alguna cosa semblant. I riem perquè sóm feliços.

Quan un nado es veu si es nen o nena . si ta vulva es nena. tot humà es diferencia amb el sexe. La diferència entre els homes i les dones és la més gran de totes. Els crancs no tenensexe… .En la terra no hi ha ser humà que sigui igual perquè si tots fossim iguals encara seria a l’edat de pedra, en canví es millor ser diferents perquè pensariam diferent. En realitat el que es valora és el caràcter… . Quan un nadó neix els pares segurament els pares an de deixar la feina.

Era un escriptor molt famos. Va néixer a Nantes. El seu pare esperaba que ell fós advocat com ell.quan va empeçar a escriure va trobar que la manera d’arribar a la fama era escrivint sobre teatre.La seva primera novel·l es va dir:”5 setmanes amb globus” i després “viatje al centre de la terra”… .El seu llibre més famos va ser “la volta al món en 80 dies.Al moment de morrir va dir a la seva família “sigueu bons.

Títol: Manar i creure
Escriptors: Brigitte Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Hi ha molta gent que mana al món com: el cap d’estat, la cap de premsa, el director d’orquestra…
Per què a tothom li agradar manar? A la majoria de la gent li agradar manar perquè vol tenir el poder sobre els altres, vol donar instruccions i que els altres l’obeeixin.
També passa que en una colla, sempre hi ha algú que vol ser el líder, i això provoca els fracassos i a la fi, manar en aquest cas et demostra que només et fiques amb problemes.
Hi ha persones que volen manar perquè els agrada que tothom se’ls miri, que tothom els voti en qualsevol elecció, només per fer-se veure.

Opinió:
El llibre ha estat molt divertit. Perquè aquest tema és important per a tots.
Però, si ens agrada tan manar, perquè no comencem per nosaltres mateixos?
Per què, ben mirat, com volem manar bé als altres si no aconseguim manar-nos a nosaltres mateixos?
Potser això és el més interessant de la vida: Ser cadascú el seu propi cap.

Alba Escolà Tilló

Títol: La vida i la mort
Escriptors: Brigitté Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
El llibre tracta del Cicle de la Vida i de la vida i la mort.
Tots els éssers vius neixen, creixen, es reprodueixen, i moren.
La vida humana no es pot comparar amb cap altra vida. Perquè per exemple: Una abella quan mor la sustitueix una altra abella i d’aquella ja no se’n recorda ningú més. En canvi si es mor una persona, i sobretot propera a tu, et queda el record.
La personalitat és molt important en la vida humana. Perquè quan aquella persona mor a la gent li queda el record de com era, etc.
Per exemple: Picasso ara ja es mort però gràcies als seus quadres encara viu d’això, va deixar al món una petja seva. Cadascú deixa una petja diferent. La vida de cadascú és diferent.
Per què morim? Tot el que viu mor. La mort és la darrera etapa de la vida.
A més si ningú es morís arribaria un dia que no hi cabriem al món! I s’ha de donar lloc a les persones que vénen després perquè elles també puguin disfrutar com ho hem fet nosaltres.

Opinió:
El llibre està molt bé pels interessats. Però la veritat que jo aquest llibre per preferència no l’hagués agafat per llegir. Crec, almenys jo, que ara no és hora de pensar amb aquest tema , s’ha de gaudir de la vida!

Alba Escolà Tilló

Resum

Aquest llibre tracta de la violència i la no-violència.

Ens explica què és la violència calenta i la freda.

Ningú pot dir què és no-violent  perquè normalment,

els que ho diuen, no han sigut mai víctimes de res.

La violència no es fa per res, és provocada des

d’un bon principi. Amb un riure burlesc, una

empenta… Hi ha gent que per no fer servir la

Violència, fan servir la força moral,

però a vegades, fa molt més mal.

L’únic lloc on no hi ha violència,

és el cementiri.

Opinió

Aquest llibre m’ha agradat

força perquè m’ha

explicat com s’apaga des del començar,

una petita flama de violència.

També m’ha agradat perquè parla des del

punt de vista d’un psicòleg,

i m’agrada la forma en que s’expresen.

Jo el recomano.

Resum

Aquest llibre tracta de manar i creure. Ens explica que quan sóm petits,

ens sentim com esclaus obeïnt ordres dels nostres pares, germans, mestres…

Quan sóm petits diem que de grans, volem donar ordres,

però el que volem dir en realitat, és que no en volem rebre.

Hi ha gent que no vol manar mai per no ser el responsable i prefereix amagar-se,

i hi ha gent que vol manar perquè se sent més important.

Hi ha d’haver lleis i ordres per fer que el món pugui viure

en pau. Però ningú s’ha de passar.

Opinió

Aquest llibre m’ha agradat perquè m’ha explicat una miqueta com ha d’anar

el món amb tot això de la llei i les ordres.

Però hi ha gent que no li agrada manar perquè no li agrada donar ordres,

però tampoc li agrada rebre’n. Hem de ser lliures, però no gaire,

sinó tot seria disbauxa!

Tot i això, el llibre m’ha agradat i el recomano.

Resum

Aquest llibre tracta de la vida i la mort. Ens explica que hi ha morts que ens fan plorar més perquè “són més importants”.  Conta perquè ens morim i el que passaria si ningú es morís. I explica moltes coses més. Qui viu, mor. Una pedra no mor perquè no viu. I com que la vida són quatre dies, millor que la vivim contents i que sigui molt productiva!

Opinió

M’ha agradat molt aquest petit llibre perquè m’ha explicat coses que coneixia però què no hi pensava mai, i bé, he arribat a la conclusió de què en tot tenen raó. Només hem de matar a éssers vius per menjar, perquè és el cicle de la vida (matar a un mosquit empipador suposo que no compta). M’ha agradat llegir-lo. Jo el recomano.

Resum

Aquesta biografia explica la vida de Jules Verne. Va néixer en un poblet de França. Era un escriptor molt bo, tot i que li va costar aconseguir la fama, feia viure fascinants i diferents aventures a la gent que llegia els seus llibres. Ell tenia un imaginació desbordant, i els seus contes et poden transportar al futur, s’imaginava coses que encara no existien, com ara el submarí. Per aquesta capacitat es considerava un escriptor de ciència-ficció.

Opinió

El llibre m’ha agradat bastant. Crec que estaria bé que tots tinguéssim aquella gran imaginació. Ara que m’he llegit la seva biografia, tinc ganes de llegir-me alguns dels seus llibres!

Resum

Aquest llibre parla de riure i plorar. El llibret explica que el nostre cervell no controla si

volem plorar o riure, ho mana el cos. A vegades la gent plora o riu sense saber perquè,

i encara que vulguem no ho podem controlar. Potser és que se t’ha acumulat algun mal al

cor i ja no puguis aguantar més. La gent riu de mentida per ofendre els altres, o també

és una forma de dir: Sí, sí, molt graciós. Hahaha. O es plora de mentida per aconseguir

alguna cosa. Normalment t’agafen atacs de riure quan no et pots aguantar d’una cosa,

és com un alliberament. Els riures es fan per les equivocacions dels altres, no és que

vulguis fer mal, és que fa gràcia quan passa una cosa que no estava als plans. Plorar és

humà, i riure també, però no es pot riure de tot.

Opinió

El llibre m’ha agradat i ara sé perquè agafen els atacs de riure i

he aprés si era normal plorar sense cap motiu…

Tot no es fa per a què la gent es senti malament, i llavors

intentaré  no ofendre’m tant… serà complicat…