L’arquer és un gran aventurer,
té un cor d’acer.
el seu amic artiller,
li repara les fletxes,
perquè siguin ràpides per recórrer un carrer.
El seu ajudant és inventor,
amb els seus invents destrossa coses,
però després demana perdó.
Les seves fletxes són brillants com el diamant,
però si es taquen,
tens que està molta estona fregant!
L’arquer és un gran aventurer,
Té el cor d’acer,
I la ment d’un enginyer.
pol c@rull@
Títol: la justícia i la injustícia
Escriptor: Brigitte Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: cruïlla
Resum: Aquest llibre parla sobre la justícia i la injustícia. Segurament em dit moltes vegades les frases “això no és just!” o també “és injust!”. Aquestes frases passa molt quan a un nen li donem un regal molt petit i a un altre nen li donem molt gran, o sinó quan amb un li toca més ració d’espaguetis i a un altre molta menys ració. No sempre volen dir el mateix aquestes frases, a vegades les diem per un altra cosa, com per exemple la guerra, per això s’han fet els drets humans. Els drets humans s’han fet perquè tot sigui just, homes i dones, nens i nenes.
Opinió personal: Aquest llibre m’ha agradat, però parla més dels drets humans que no pas de la justícia i la injustícia
pol c@rull@
Títol: Ser i aparentar
Escriptors: Brigitté Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla
Resum:
Aquest llibre tracta de les aparences i el nostre ser. Començo amb una primera història d’exemple:
En Ciri aquesta tarda té una visita de la seva àvia, i els seus pares li demanen que endreci l’ habitació. Quan la seva àvia fica els peus dintre l’habitació queda meravellada de tan endreçada que està.
Al Ciri se li escapa el riure per sota el nas: només espera que l’àvia no obri l’armari, o no miri sota el llit perquè ha trigat només dos minuts per amontegar-ho tot de qualsevol manera.
L’habitació en aquest cas sembla que estigui endreçada, pero no n’està. I l’àvia s’ho ha empassat, i ara pot pensar que en Ciri és un xicot endreçat.
Les aparences ens enganyen quan ens precipitem, quan volem que correspongui a les nostres creences.
Una altra història:
Com ja sabem la blancaneus es va deixar enganyar per la bruixa que li oferia una poma. La poma feia molt goig i la Blancaneus va decidir menjar-se-la.
Però en realitat, es va desmaiar perquè era verinosa, es va deixar enganyar per les aparences. Per molt que algú tingui una aparença amable durant dos minuts, no n’hi ha prou per saber si ho és. Si algú té l’aparença durant 60 anys, aquesta sí que n’és d’amable!
Fugir de les aparences, és pràctic! Ens fa sentir bé i ens creiem molt sincers.
Voler mostrar certes aparences és parlar de coses que no són veritat.
Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat molt, per la forma en què s’expresen i com ho expliquen.
Crec que és un tema molt important, perquè ens hem d’acceptar tal com som i no voler assemblar-nos a una altra persona, tothom té les seves coses bones i dolentes, i cadascú es com és.
Alba Escolà Tilló
Com m’agradaria,
que la pau regnés en aquest món.
Que bonic seria,
que bé m’ho passaria!!!
Tranquil passejaria
pels carrers més estrets
perquè lladres no hi hauria
que pugessin per les parets.
En aquest moment tenim d’actuar
per la pau poder aconseguir.
Molts obstacles hi haurà
però no ens hem de rendir.
Àlex Fenandez Batalla
Jo jugo a Taekondo
i somio ser profesora.
Es divertit però,
en el mateix moment difícil.
M’agrada ser professora i ensenyar a petits i grans,
però també has de superar el mestre i guanyar.
Ara sol tinc el cituro blanc,
i somio tenir ja el negre tenir.
I una gimnàs profesional arribar,
per el meu somni tocar.
Títol:Cristòsor Colom
Autor:Fernando Garcés
Col·lecció:EM DIC… (ME LLAMO…)
Editorial:Parramón
Resum:
Va descobrir Amèrica. Havia nascut a Gènova, el l’any 1451 i va morir a Valladolod, al 1506. Sembla que Cristòfor va començar com artesà i comerciant modest i que va prendre contacte amb el mar a través de la navegació de cabotatge amb i fins mercantilis.
L’any 1478 va naufragar la flota genovesa en què viatjava, en ser atacada per corsaris francesos prop del Cap de San Visente; des de llavors Colom es va estalbir a Lisboa com a agent comercial de la casa Centurrione, per la qual va realitzar viatges a Merida, Guinea, Anglaterra i fins i tot Islàndia.
Després es va dedicar a fer mapes hiha adquirir una formació autodidacta: va arendre les llengües clàssiques que li van permetre llegir geogràfics antics, i va començar a prendre contacte amb els grans geògrafs de l’època.
Opinió personal:
El llibre m’ha agradat però costa de fer el resum amb català si el llibre és amb castellà i també m’han estressat els dibuixos perquè tenen el nas massa gran.
IL·LUSIÓ
Sempre he pensat i he somiat
la il·lusió de la meva vida,
ser professora de la fantasia.
Treballar en una escola
amb els nens petits
i eixerits.
Quan penso en això,
els meus llavis fan uan rialla
la quitxalla m’inspira
en la il·lusió de la meva vida.
Ser professora de la fantasia
és la il·lusió de la meva vida.
Joana Sirera Fabregat
IL·LUSIÓ:
Sempre he pensat i he somiat
la il·lusió de la meva vida,
ser professora de la fantasia.
Treballar en una escola
amb els nens petits
i eixerits.
Quan penso en això,
els meus llavis fan una rialla
la quitxalla m’inspira
en la il·lusió de la meva vida.
Ser professora de la fantasia
és la il·lusió de la meva vida.
Joana Sirera Fabregat