Títol: Miguel de Cervantes
Escriptor: Antonio Tello
Col•lecció: Em dic…
Editorial: Parramón

Resum:
Miguel de Cervantes va néixer a Alcalà d’Henares ( Madrid) el 1547, el 29 de desembre, el dia de San Miquel.
Al seu pare de petit no li anava molt bé la feina, així que el 1551 es van haver de mudar a Valladolid. Tot i això, malgrat la seva pobresa, va tenir la sort d’anar a col•legis.
Va tenir un professor que li tenia molt d’afecte, li aconsellava en les lectures i va ser ell qui el va animar a escriure.
Va agafar tanta afició a la lectura que per llegir molt i dormir poc, se li va omplir el cap de pardals.
El 1569 va viatjar a Roma. Conèixer Itàlia per a ell va ser una gran experiència.
El 1571 va començar a escriure El Quixot. <>
Va tindre una relació amorosa amb Ana Franca. Fruit d’això el 1584 va néixer una nena, anomenada Isabel.
El 12 de Desembre de 1584 es va casar amb Catalina de Palacios, aquesta relació no va anar molt bé, però s’ha de dir que amb Catalina va poder tenir una llar pròpia.
Va viatjar també a Esquivias però sovint venia a Madrid.
El 1587 vivia a Sevilla, i per requisar blat i oli, va tenir seriosos problemes més d’una vegada.
Va passar tres anys a la presó per un robatori de diners d’un banc, i se’l va emportar cap a les Índies.
El 1604 ja duia acabada la primera part del “Ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha.”
Aquest va ser el llibre que el portà a la fama. Cada vegada s’anaven venent més llibres per les diferents parts d’Espanya.
La seva vida va acabar el 22 d’abril de 1616.
Opinió:
Aquest llibre no és que no m’hagi agradat però tampoc m’ha agradat molt.
La seva vida de ha estat plena d’aventures, d’incidents d’ensurts… El recomano, sobretot per als grans aficionats de Miguel de Cervantes

Alba Escolà Tilló

Les rialles són com endevinalles,
no saps què volen dir,
però les pots sentir.

Una rialla tindré
quan et veuré
espero que sigui aviat
perquè sempre ho he somniat.

La meva rialla,
és sincera,
i la teva
una meravella!

Alba Escolà Tilló

La meva biografia

La meva història és fascinant:

Amb imaginació
faig un món millor.
Sense gaire esforç,
sóc una princesa
que fa bategar cors.
Cantant,
els meus ulls
brillen com un diamant.
Pintant,
colors mai vistos
vaig trobant.
En un ras i curt,
respiro l’aire més pur.

I avançant, avnçant,
la meva vida real
vaig trobant.

Laia Martí García

RESUM:

Aquest llibre m’ha agradat molt. Tracta de l’Alexandre que va ser un home molt important tot i que va morir molt jove. La gent es pensava que mai arribaria a ser com el seu pare, un home molt fort i valent, capaç de lluitar amb qui sigui i derrota’l, però la gent es va equivocar. Va ser igual que el seu pare, potser més i tot, es va endiosar amb els seus soldats al cor d’Asia, va lluitar contra molts països, i a tots els va guanyar, no en va perdre cap… Alexandre era un home fort i valent, que vivia a Macedònia, que era un país que es trobava al nord de la península grega. Va fer molt esforç per lluitar contra tots els països que va poder abans de que es morís i va convèncer als seus soldats que no es rendissin, que al final tindrien alguna recompensa. M’ha agradat molt la història d’Alexandre el Gran.

OPINIÓ:

Ha estat un llibre força interessant. Explica tota la història d’Alexandre el Gran fins que es mort, que és quan el seu projecte queda inacabat, perquè li hagués agradat continuar seguint la seva ruta, es va esforçar molt. Alexandre ha sigut un home molt forçut i genial.

Joana Sirera Fabregat

RESUM:

Vicent Van Gogh, va ser un pintor. Al principi, no sabia de què volia fer, però, el seu germà Theo, ( que deia que era el germà més bo que mai hagués pogut tenir), li va aconsellar que fos pintor. Així va ser com Vicent van Gogh es va convertit en un pintor molt famós. Mentre Vicent van Gogh feia classes, va tenir migranya i ho va haver de deixar durant un temps. Un dia, Vicent van Gogh, es va enrabiar amb un dels seus amics i el va amenaçar amb un ganivet, aquest, va marxar molt lluny perquè estava espantat. L’endemà, quan Vicent van Gogh es va desper tar, estava estirat al llit d’un hospital, amb una orella tallada. I per això, va fer un quadre anomenat L’orella de van Gogh.

OPINIÓ:

Ha estat un llibre molt original. M’han encantat les il.lustracions, i m’ha encuriosit el tema de l’orella. Jo sabia que Vicent van Gogh no tenia una orella, però, com va passar no.

Joana Sirera Fabregat

RESUM:

Aquest llibre tracta dels nens i les nenes, m’ha agradat molt. Explica, que abans que un nadó neixi, ja es sap si serà un nen o una nena. També explica que no hi ha feines per a homes, i feines per a dones, per exemple, solem a dir que les dones s’encarreguen de mantenir el nadó quan és petit, i l’home, mentre la mare fa això, ell es passa el dia treballant per mantenir la família. Això, és el que fa la majoria de gent quan la mare acaba de tenir un nadó, però, el pare també se’n podria ocupar dels nens i la mare anar a treballar per mantenir la família, els dos exemples estarien bé. Les persones, som: o mascle o femella, però mai els dos sexes alhora. Un animal, pot ser mascle i femella alhora, per exemple el cranc.
A vegades trobem al diccionari bomber, ens pensem que aquest ofici és d’homes. Quan un nen plora, li diem que pari de plorar com una nena que ell és un nen. Plorar, no és cosa de nenes, és cosa de nens i de nenes. Quan trobem al diccionari bomber, no pensem que és un ofici de nens perquè no ho és, qui han escrit el diccionari, potser pensen que cal tenir tita per apagar el foc, no és veritat, tant els homes com les dones poden ser bombers o bomberes.

OPINIÓ:

Ha estat un llibre molt divertit. Explica les diferències entre els nens i les nenes. Hi ha diferències físiques, els nens tenen unes coses i les nenes tenen unes altres coses, però amb les feines som iguals. Tots i totes podem fer els mateixos oficis. Aquest llibre, m’ha fet molt de riure i m’ho he passat molt bé llegint-lo. M’ha encantat.

IL·LUSIÓ

Sempre he pensat i he somiat
en la il·lusió de la meva vida,
ser professora de la fantasia.

Treballar en una escola
amb els nens petits
i eixerits.

Quan penso en això,
els meus llavis fan una rialla
la quitxalla m’inspira
en la il·lusió de la meva vida.

Ser professora de la fantasia
és la il·lusió de la meva vida.

Joana Sirera Fabregat

El bé no és el mateix cas per a tothom, per exemple al cas del llop menjar-se una ovella esta bé, ara pel pagès no gens. Sempre els humans culpen als altres del mal i els del bé més fácil. Tots o quasi tots quan veiem una cosa guapa com un jersei diem que és lleig perquè tenim gelos ja que en realitat ens agrada. Dir això està malament: pot voler dir que estàs gelós , m’agradaria ser aixi fer-ho aixi… . Diuen sempre els pares professors… Estudia, és pel teu bé, menja’t aixó és pel teu bé, pot ser problemàtic o no. Fer preguntes és el que ens fa humans. Ser honestos no es el mateix que ser dolent, és el contrari però honest amb tu mateix és complicat.

OPINIÓ PERSONAL:
És un llibre no gaire interessant però a mi m’ha agradat i les coses que diu són fàcils de llegar però difícils d’entendre.

ADRIÀ.G.T.