RESUM:
RESUM:

A vegades, gran vol dir més fort, per exemple, venen uns nens de sisè i fan fora del tobogan als nens de primer, ells, s’intenten defensar, però com que són més grans i forts els nens de sisè, han de marxar cames ajudeu-me.
També els grans poden estafar als petits, per exemple, en un país (imaginari pot ser) sí que deixen votar als nens i nenes a partir de quan ja saben llegir. L’Antoni, promet als nens i nenes de sis i set anys, que si el voten com a alcalde del poble, només aniran a l’escola els dimarts i els dijous, tindran entrades gratuïtes als cinemes, els caramels els donaran gratis als menors de set anys,… L’Antoni va destacant, ja ha guanyat les eleccions, i ara és alcalde del seu poble. Els nens i nenes que l’havíen votat s’han quedat amb un pam de nas, no fa res del que havia promès. L’Antoni ha estafat els nens i nenes que l’havien votat. A vegades, als petits els fa il•lusió fer alguna cosa tot sols, i així es sentiran orgullosos, però, els grans no els deixen. Per exemple, en Janot està fet una fúria, estava a punt de pujar al tobogan tot sol, però, aleshores, ve el seu pare i l’ajuda, en Janot volia acabar de pujar tot sol el tobogan. També podem prendre algunes decisions tot sols, per exemple, l’Alba té dotze anys i té el cabell molt llarg, és la primera vegada que va a la perruqueria tota sola, i es sent gran, es vol tallar les puntes i una mica el serrell; el perruquer, li diu que li quedaria més bé el cabell curt, però ella diu que és de noi, aleshores, el perruquer li ensenya revistes de models i totes tenen el cabell curt. Al final se’l talla curt, quan arriba a casa, es fica a plorar, no es sent ella mateixa, es sent una altra persona. Ella només es volia tallar les puntes i una mica el serrell.

OPINIÓ:

Ha sigut un llibre molt interessant, els dibuixos fan riure molt, i com ho explica també. Diu moltes coses veritables, m’ha fet riure molt que un nen ahir tenia sis anys, i es desperta l’endemà al matí, i ja li falten tres dies per acabar el batxillerat. Ell que recordi, ahir a la nit fins i tot la seva mare li va llegir un conte i ara ja és gran. El dibuix que ho representa també m’ha fet riure molt, si el voleu mirar, és a la pàgina 32. Recomano molt el llibre, si jo l’hagués de puntuar li posaria un 10.

Títol: Miguel de Cervantes
Escriptor: Antonio Tello
Col•lecció: Em dic…
Editorial: Parramón

Resum:
Miguel de Cervantes va néixer a Alcalà d’Henares ( Madrid) el 1547, el 29 de desembre, el dia de San Miquel.
Al seu pare de petit no li anava molt bé la feina, així que el 1551 es van haver de mudar a Valladolid. Tot i això, malgrat la seva pobresa, va tenir la sort d’anar a col•legis.
Va tenir un professor que li tenia molt d’afecte, li aconsellava en les lectures i va ser ell qui el va animar a escriure.
Va agafar tanta afició a la lectura que per llegir molt i dormir poc, se li va omplir el cap de pardals.
El 1569 va viatjar a Roma. Conèixer Itàlia per a ell va ser una gran experiència.
El 1571 va començar a escriure El Quixot. <>
Va tindre una relació amorosa amb Ana Franca. Fruit d’això el 1584 va néixer una nena, anomenada Isabel.
El 12 de Desembre de 1584 es va casar amb Catalina de Palacios, aquesta relació no va anar molt bé, però s’ha de dir que amb Catalina va poder tenir una llar pròpia.
Va viatjar també a Esquivias però sovint venia a Madrid.
El 1587 vivia a Sevilla, i per requisar blat i oli, va tenir seriosos problemes més d’una vegada.
Va passar tres anys a la presó per un robatori de diners d’un banc, i se’l va emportar cap a les Índies.
El 1604 ja duia acabada la primera part del “Ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha.”
Aquest va ser el llibre que el portà a la fama. Cada vegada s’anaven venent més llibres per les diferents parts d’Espanya.
La seva vida va acabar el 22 d’abril de 1616.
Opinió:
Aquest llibre no és que no m’hagi agradat però tampoc m’ha agradat molt.
La seva vida de ha estat plena d’aventures, d’incidents d’ensurts… El recomano, sobretot per als grans aficionats de Miguel de Cervantes

Alba Escolà Tilló