resum:
Aquest llibre parla sobre els petits i els grans.Però mai us refieu de les persones grans i desconegudes. A més els cartells de prohibició són una protecció pels petits.La gent gran es pensa que és la millor, més que els petits.
Opinió:
Aquest llibre es molt avorrit, però convé que els grans s’ho llegeixin que segurament el trobarant interessant.
?
?
?
Resum:
Teresa de Calcuta va néixer a Skopje, una ciutat Albanesa, el 1910.Es deia Agnes Gonxha Bojaxhiu. El seu pare, la seva mare i els seus germans formaven una família senzilla. Estimava molt el seu pare, però un dia va morir enverinat quan ell tenia 45 anys. La seva mare es va posar a teixir roba, bordar i vendre roba. Va tenir una infantesa musical.
Quan Teresa va ser gran va fer realitat el seu somni de petita; Viatjar a l’Índia, allí és va assabentar que Calcuta , era un barri pobre. Va ajudar a molts hindús i ensenyava als nens a llegir i escriure. Un dia mentre passejava amb les nenes va sentir el plor d’un nen abandonat. Es va comprar 3 saris blancs amb franges blaves. Els anys passaven i fins un dia el 1997 es va morir.
?
Opinió
Aquest llibre el trobo força interessant, perquè he descobert com vivien els hindús. A mi també m’agradaria ajudar els pobres.
Fins hi tot hi ha algunes coses que es possible fer-les,algunes personesal seu aniversari no volen tenir els mateixos trossos de pastís.Hi han persones que els agrada tenir tot el que bolen, com per exemple un senyor no li agrada pagar els impostos i sempre es queixa sobre la paga.El govern només ho fa per construir hospitals,escoles,pagar el sou dels professors i vies de tren.També hi ha lleis molt imprudents o impossibles,
com ara la història del Biko i el seu amic Peter, a la ciutat han fundat una nou parc i aquest parc només es per als blancs.Hi ha moltes persones que són dolentes, una injustícia per als habitants. A la última pagina del llibre, hi ha uns quants jugadors i que un jugador marca un gol i l’àrbitre li psa davant els nassos targeta vermella, era un gol de veritat però l’àrbitre no s’ho creu i diuen que els càstigs només són per agafar més energia i per fer una altra justicía.
?
Opinió
Aquest llibre no m’ha agradat perquè es molt avorrit i no gaire interessant.
Amina Drizi
Resum:
M’he llegit aquest llibre.
Aquest llibre parla sobre la veritat i la mentida,les mentides ens poden fer mal ,per això s’ha de dir sempre la veritat.Molta gent ha tingut problemes mentint ,no enganyen al rival sinó a si mateix.
els animals no tenen imaginacions sinó que no diuen res només la veritat,ho fan els humans ja que tenen molta imaginació.Pode dir coses veritables, si sempre menteixes gairebé ningú et creurà mai més.Algunes mentides són molt bones, l’exemple del llibre:Una nena està penjada per un nen lleig cregut idiota…Li diu a la seva amiga com li sembla,la seva amiga quan troba que el nen és lleig no li pot dir això,només li diu que està bé triar aquest nen,simplement és una mentida blanca, la mentida blanca consisteix a dir a una persona paraules que no són certes per defendre’s del perill.La veritat pot ser dolenta i només hi ha una solució:Mentir.Si no hi ha mentides seria un món molt avorrit però molt.
Opinió personal:
Trobo que aquest llibre és molt avorrit però m’agraden les seves històrietes,són divertides.
Amina Drizi
?
?
Resum:
Tothom té por d’alguna cosa:a les aranyes,als taurons,als animals,a les altures… i algunes vegades no ho superem ja que tenim una por tan intensa que no sabem que fer.
Però algunes es superen i ens sentim orgullosos del que hem superat,i d’això també surt el coratge.
Però si no superem la por i no podem creiem que no valem la pena i que hem fet el ridícul.
Algunes vegades tenim tanta por que l’hem de superar fen coses que ens relaxen,per exemple,si tens por a la foscor,el que has de fer és posar una llumeta.
Encara que algunes vegades,que per exemple t’imagines un monstre,els teus pares han de seguir la història i fer veure que hi ha un monstre terrible a l’armari.
La teoria es que algunes vegades es supera la por,i algunes vegades no,però mai pots dir que estàs en ridícul perquè hi ha persones grans que també tenen por.
Opinió personal:
He trobat aquest llibre interessant,perquè jo tinc por a les aranyes,i no puc veure-les,em fan molta mania.
Recomano aquest llibre a tothom,als que tenen por perquè ho intentin superar i si no ho superen,que no es sentin avergonyits,i als que no tenen por,els hi recomano perquè si jutgen a la gent,que no ho faiguin.
resum:
M’he llegit aquest llibre. Aquest llibre parla sobre el bé i el mal de la gent.
El bé no és el mateix bé per ha tothom i el mal tampoc. Quan una persona ha robat una cosa, el feliciten a casa seva però a casa nostra el castiguem. Una persona que troba un bitllet, pensa si està bé malament quedar-se’l.
Les persones col·loquen sempre el mal a la banda dels més forts, i el bé a la banda dels més febles.
Les persones que estan geloses fan mal a altres persones si veuen una cosa que els agrada. Molta gent se sent culpable.
Hi ha gent que no sap el que han fet, ho han fet sense voler,no són pas dolentes, simplement no ho sabien.
Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat molt,perquè hi havia coses que no sabia també a mi m’ha passat una cosa: Un dia em vaig trobar un bitllet de 10
euros, mel vaig quedar perquè no sabia l’amo del bitllet i me’l vaig quedar.
?
Llibre:Ser i aparentar
Resum:
Ser i aparentar és un llibre que parla sobre les aparences.Les aparences de vegades ens enganyen,també ens podem aventurar amb les aparences. Ser vol dir existir,podem imitar les aparences d’alguna persona.
Quan ens cambiem, algunes persones ens diuen”Aquest no ets tu!”, és perquè hem canviat les aparences. Les aparences són doncs com un joc perquè ens hi juguem per fer passar l’avorriment o perquè no s’adonin el que pensem dintre nosaltres.
Per l’altra banda ser vol dir existir i existir vol dir ser,les persones no sabem explicar ben bé el que vol dir existir.
Opinió personal:
Aquest llibre m’ha agradat molt,perquè he descobert que ningú té les mateixes aparences
i que ningú no sap explicar el que vol dir ser.
Títol: Manar i creure
Escriptors: Brigitte Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla
Resum:
Hi ha molta gent que mana al món com: el cap d’estat, la cap de premsa, el director d’orquestra…
Per què a tothom li agradar manar? A la majoria de la gent li agradar manar perquè vol tenir el poder sobre els altres, vol donar instruccions i que els altres l’obeeixin.
També passa que en una colla, sempre hi ha algú que vol ser el líder, i això provoca els fracassos i a la fi, manar en aquest cas et demostra que només et fiques amb problemes.
Hi ha persones que volen manar perquè els agrada que tothom se’ls miri, que tothom els voti en qualsevol elecció, només per fer-se veure.
Opinió:
El llibre ha estat molt divertit. Perquè aquest tema és important per a tots.
Però, si ens agrada tan manar, perquè no comencem per nosaltres mateixos?
Per què, ben mirat, com volem manar bé als altres si no aconseguim manar-nos a nosaltres mateixos?
Potser això és el més interessant de la vida: Ser cadascú el seu propi cap.
Alba Escolà Tilló
Títol: La vida i la mort
Escriptors: Brigitté Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla
Resum:
El llibre tracta del Cicle de la Vida i de la vida i la mort.
Tots els éssers vius neixen, creixen, es reprodueixen, i moren.
La vida humana no es pot comparar amb cap altra vida. Perquè per exemple: Una abella quan mor la sustitueix una altra abella i d’aquella ja no se’n recorda ningú més. En canvi si es mor una persona, i sobretot propera a tu, et queda el record.
La personalitat és molt important en la vida humana. Perquè quan aquella persona mor a la gent li queda el record de com era, etc.
Per exemple: Picasso ara ja es mort però gràcies als seus quadres encara viu d’això, va deixar al món una petja seva. Cadascú deixa una petja diferent. La vida de cadascú és diferent.
Per què morim? Tot el que viu mor. La mort és la darrera etapa de la vida.
A més si ningú es morís arribaria un dia que no hi cabriem al món! I s’ha de donar lloc a les persones que vénen després perquè elles també puguin disfrutar com ho hem fet nosaltres.
Opinió:
El llibre està molt bé pels interessats. Però la veritat que jo aquest llibre per preferència no l’hagués agafat per llegir. Crec, almenys jo, que ara no és hora de pensar amb aquest tema , s’ha de gaudir de la vida!
Alba Escolà Tilló
RESUM
L’aparença és fàcil de fer, el que costa és ser el que tu aparentes. L’exemple del llibre és un nen que aparenta ser polit, però el que fa és amagar-ho tot amb dos minuts dins l’armari. Hi ha persones i també aliments que no són el que tothom creu; l’exemple és un xiclet, mai saps si es veritat que conté el que diu que ha de tenir. També hi ha gent que es deixa enganyar per l’aparença, i això li pot causar molts problemes.
OPINIÓ
He trobat el llibre una mica avorrit. És bonic, però explica el mateix i les històries són molt semblants. Però al final he aprés que no has d’aparentar el que no ets.
ANNA DOMÍNGUEZ