Seguim avistant: 2 grues a la mollera!

Grua

Ahir dimarts 20 d’abril vam veure una altra espècie en migració, dues grues (Grus grus) passejaven tranquil·lament pels prats de Salito!

Són ocells terrestres, grossos i majestuosos que a primer cop d’ull semblen cigonyes. Les plomes secundàries són molt allargades i acaben penjant sobre la cua donant l’aspecte que veieu a la fotografia.

Generalment migren en formació en V o en fila.  És una au d’hivernada en zones com les deveses extremenyes. Ara es troba migrant cap al nord d’Europa on niarà a terra en aiguamolls una mica boscats, canyissars, …

Doncs a seguir atents que últimament anem veient coses interessants!

Equip del Camp d’Arprenentatge

Grues a Escalarre fotografiades per Juan Fernández, biòleg del Parc Natural de l'Alt Pirineu

 

Atenció: ocells en migració!

Martinet blanc

Vau guitar el martinet blanc (Egretta garzetta) a la Mollera d’Escalarre?

Nosaltres vam poder veure’l dijous, tant al matí com al vespre. Dimecres també el van veure i no únicament un exemplar sinó dos!

I és que aquests dies és fàcil observar passos d’ocells en migració. Moltes espècies es dirigeixen cap al nord i durant el seu trajecte realitzen parades estratègiques per alimentar-se iagafar forces. Així que ja podem parar atenció a veure què passa pel pla d’Esterri i rodalies! La Mollera és un bon lloc per veure’ls ja que és una de les poques zones humides on els hi és fàcil trobar repòs i aliment.

La migració dels ocells és un fenomen extraordinari. Milions d’ocells viatgen des de les àrees on han passat l’hivern  fins a les seves zones de cria.  A vegades aquestes distàncies poden ser molt grosses, com el cas de l’oreneta cuablanca que passa l’hivern al sud del Sàhara (Àfrica) i ve a passar l’estiu a les nostres contrades.

Per què migren els ocells? Doncs per augmentar la seva supervivència, allà on van hi haurà més aliment i bonança, i també per millorar el seu èxit reproductor! Els ocells que migren cap als països nòrdics per nidificar tenen més hores de llum per alimentar i criar els seus polls, i es beneficien de les explosions temporals d’insectes i de la menor presència de depredadors que caracteritzen aquestes zones.

Hi ha diferents tipus de migració i nivells de migració:

Parlem de migradors estivals quan les espècies s’estan i crien durant el nostre estiu i marxen a principis de tardor a passar l’hivern a altres contrades. És el cas del falciot o de les orenetes.

Els migradors hivernals són aquells ocells que decideixen venir a passar l’hivern a casa nostra. És l’exemple d’alguns bernats pescaires que han vingut a passar l’hivern a les nostres contrades i ara marxen cap al nord a les seves zones de cria. Quan només és una part de la població que migra, s’anomenen migradors parcials, en el mateix exemple no tots els bernats pescaires del nord d’Europa migren cap al sud a passar l’hivern, n’hi ha molts que el passen a les seves àrees de cria. El mateix cas és el de la cadernera.

Els migradors altitudinals són aquells que no fan grans trajectes sinó que es desplacen muntanya avall per trobar millors condicions durant l’època d’hivern. És el cas, per exemple, del grasset de muntanya que cria als prats alpins del Pirineu però baixa de cota durant els mesos freds de l’hivern.

Doncs ens tocarà està atents a veure si veiem més espècies de pas com el cas del martinet blanc observat a la mollera d’Escalarre.

Equip del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu

Nhèu, un nou habitant del Pirineu

ossaAquesta óssa de la fotografia (feta per l’equip francès de seguiment de l’ós), és l’óssa Hvala, un ós bru (Ursus arctos) del Pirineu; i si et fixes en la paret de l’esquerra de la fotografia, què hi veus? Pots identificar els seus dos cadellets?

 

Es calcula que actualment hi ha aproximadament uns 20 óssos que habiten pels boscos del Pirineu i l’óssa Hvala n’és un d’ells. Hvala acostuma a moure’s per l’àrea del Pirineu situada entre el Parc Nacional d’Ordesa (al nord de la província d’Osca, Aragó) i Andorra, recorrent així tan els boscos de la part francesa com els boscos de Catalunya.

 

Hvala fou introduïda l’any 2006 i al següent any ja va tenir dos cadells, les femelles Polen i Bambú. Durant la primavera del 2009, quan va sortir del període d’hibernació se la va poder veure amb dos cadellets més.

 

Actualment però, està ben amagada, ja que és la seva època d’hibernació. Aquest període comença entre novembre i desembre i acaba entre febrer i abril, depenent una mica de les condicions climàtiques. Els ossos s’amaguen en cavitats de difícil accés anomenades osseres i entren en un període de gran inactivitat. Ara bé, abans de la hibernació han acumulat una gran quantitat de greixos per tal de superar el dur l’hivern.

 

Ara bé, aviat l’óssa Hvala es tornarà a despertar i si tenim sort, la podrem tornar a veure passejant amb els seus dos cadellets. Així que potser seria necessari posa’ls-hi un nom, oi? Doncs bé, l’ONG Depana va posar en marxa una votació entre els alumnes dels centres educatius del Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça i de la Vall d’Aran per tal de donar nom a un d’aquests dos cadellets. I finalment, el seu nom serà… Nhèu, el significat del qual és “neu” en aranès.

 

L’altre cadellet de Hvala però, encara no té nom, però no patiu, ja que aquest l’estan triant els alumnes de les escoles del sud de França. Així que ben aviat sabrem quin nom li donem al germanet de la Nhèu.

 

Si voleu saber més coses sobre l’ós bru podem visitar la pàgina web de l’ONG Depana:

 

http://www.depana.org/public/Qu%C3%A8_fem/Pirineu/Ós_bru_del_Pirineu/

La llúdriga ja ha utlitzat el pas de fauna de la Torrassa

copia-de-petjada Què observeu dues petjades a la neu? Són les petjades d’una llúdriga (Lutra lutra) i han estat fotografiades al pas de llúdriga que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va posar en funcionament a finals de l’any passat.

Per a què serveix aquest pas de llúdriga? Primer hauríem  de conèixer quatre coses d’ella, per exemple a on viu. Ho sabeu? Doncs és un mamífer carnívor semiaquàtic de la família dels mustèlids, és a dir de la mateixa família que la mostela, la marta, la faïna o el teixó. El fet de que sigui semiaquàtic vol dir que troba el seu aliment, bàsicament peix, als rius d’aigua dolça. Vàries causes van portar a que la seva distribució al voltant dels anys 80 del segle passat fos en llocs ben solitaris i molt ben conservats. Entre les causes de la desaparició de la llúdriga en molts cursos de rius es troba el fet de que s’alteressin moltes lleres del riu, es contaminessin les seves aigües o que fluctués molt la població de peixos degut a causes com la sequera o la regulació d’aigua dels cursos a partir dels embassaments.

Gràcies al bon estat dels rius del Pallars Sobirà, la llúdriga és un habitant habitual, tot i que els seus hàbits nocturns fan que per a nosaltres sigui un animal molt desconegut.

Un dels punts més foscos per la llúdriga al Pallars Sobirà ha estat durant anys el punt de la Torrassa, justament on el riu Escrita que baixa de la vall d’Espot desemboca les seves aigües a la Noguera Pallaresa. En el mateix punt es troba també la pressa de l’embassament de la Torrassa, un obstacle que obliga a les llúdrigues a travessar la carretera si volen continuar el seu camí Noguera amunt.  El resultat de tot això han estat 5 llúdrigues atropellades! Bé, aquestes són les que coneixem, és a dir aquelles en que la informació ha arribat al Departament de Medi Ambient. De ben segur, però, que hi ha hagut d’altres!

Doncs amb tot el que hem dit suposo que ja sabeu per a que deu servir aquest pas de fauna, ara les llúdrigues poden passar de la Noguera Pallaressa a l’Escrita i d’aquí al pantà de la Torrassa sense necessitat de travessar la carretera!

Si voleu saber alguna cosa més de les llúdrigues podeu clicar a qualsevol dels següents enllaços:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ll%C3%BAdriga

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/fauna/fauna_auctoctona/centres/lludriga.jsp