Aquesta és la segona novel·la de l’autora, i la veritat és que després de llegir la primera l’esperava amb ganes i no m’ha defraudat!

En aquest cas la trama es desenvolupa entorn una famíla d’Agramunt durant la Guerra Civil espanyola. Els protagonistes són el fill d’aquesta família i un aviador italià, que té un accident aeri conseqüència del qual perd la memòria. És una història dolça i innocent, que ens mostra que l’entorn en què ens formem ens condiciona i ni ens adonem de fins a quin punt ho fa. També ensenya com tots ens equivoquem però que podem rectificar si se’ns dóna una segona oportunitat.

És una lectura agradable, sobretot per l’estil narratiu de l’autora, l’única cosa que potser no m’ha acabat de fer el pes és el final, potser una mica massa “happy end”… Llegiu-lo vosaltres mateixos i dieu-me que en penseu!

Aquest llibre serveix a l’autora per a fer una reflexió sobre la literatura i l’art d’escriure. Així afirma:

“Éscriu és plaer i privilegi. I, si voleu, revenja. O miracle. Tant se val. Perquè sempre hi haurà un altre ésser, escindit i perplex, que ens llegirà i, en llegir-nos, farà una obra més gran, quasi perfecta, una obra diferent. I aleshores comença el plaer del lector i s’acaba la nostra feina.”

Aquesta novel·la és un thriller històric ben pensat i ben escrit. La protagonista és una monja que treballa a l’Arxiu Vaticà, i que de sobte es veu immersa en una investigació sobre les desaparicions-robatoris de diferents fragments de la Vera Creu (la creu on se suposa que va ser crucifixat Jesucrist). Tota aquesta història acabarà canviant-li la vida.

L’argument té la seva gràcia perquè els protagonistes han de superar diferents proves, proves que estan descrites a la Divina comèdia de DANT.

D’aquesta mateixa autora vaig llegir l’any passat Tot sota el cel, i la veritat és que va enganxar-me molt més… Podeu consultar la web si voleu saber de què tracta.

Un jove escriptor d’èxit rep l’encàrreg d’un misteriós editor per a fer un nou llibre. Aquest llibre pot fer-lo ric, però també pot portar el protagonista a perdre-ho tot. 

Aquest és l’argument de la segona part del que ha de ser, segons l’autor, una tetralogia… L’ombra del vent va ser la primera entrega d’aquesta sèrie i la veritat és que és una novel·la molt maca, que t’ensenya els racons i misteris de Barcelona.

El joc de l’àngel és un llibre que està molt ben escrit, i que bàsicament segueix la línia de l’anterior. Però en la trama, l’autor hi inclou certs aspectes “sobrenaturals” que fan que resulti més inverosímil. Tot hi això, manté el lector amb la intriga fins l’últim moment, i li descobreix com pot ser d’apassionant la vida d’un escriptor i quina és la importància dels llibres.

Aquest llibre és un recull de contes que barregen realitat i fantasia amb la intenció de què el lector en fagi una lectura acurada i que després hi reflexioni.

Hi ha contes sorprenents, divertits, alguns que estan bé per passar l’estona… El que més m’ha agradat és “La nau dels bojos” on un nàufrag busca una sortida a la seva mala fortuna, però el que no sap el protagonista és el que descobreix el lector en acabar la lectura i que li permet respirar tranquil després del mal tràngol.

De tota manera si el que us agrada és la ciència-ficció no podeu deixar de llegir 2 obres d’aquest mateix autor que són altament recomanables: La pell freda i Pandora al Congo.

Com el seu autor diu, aquesta novel·la tot i no explicar fets reals, descriu la Barcelona del segle XI i la vida d’alguns dels seus ciutadans més destacats per tal de: “fer passar una bona estona als lectors […] i despertar l’interés per la història”.

Ens explica la vida de Martí Barbany, que és la d’un noi jove i emprenedor que arriba a Barcelona amb una pila de somnis i amb l’empenta necessària per dur-los a bon port. Hi trobareu amor, aventures, conspiracions, fets històrics… és tracta sens dubte d’una novel·la entretinguda que aconsegueix fer passar una molt bona estona.

Reconec que m’ha costat molt “entrar” en aquesta novel·la… Hi vaig insistir perquè sé que qui me’l va recomanar és de fiar i perquè he llegit altres llibres de Jaume Cabré com Senyoria i m’han agradat.

De tota manera no ha estat ben bé fins a la meitat del llibre que he aconseguit enganxar-m’hi. Probablement l’error ha estat llegir-lo de vacances, a la platja i amb el cervell de relax 😉

Ara que ja l’he acabat us puc dir que és un llibre molt interessant, sobretot per la manera com està escrit, que si bé et pot tornar boig també fa que estiguis atent i que t’introdueixis en una època i en un temps no massa llunyà i que tenim una mica oblidat. Llegint he recordat històries que m’explicaven els meus avis, i ara em sap greu no haver estat més atenta a aquestes “històries” que són la Nostra Història.

Em van recomanar aquesta novel·la i la veritat és que no sabia ni qui n’era l’autora. Us haig de dir que la recomanació ha valgut la pena. És un novel·la ideal per llegir ara a l’estiu perquè es llegeix fàcilment i tracta un tema força entretingut des d’un punt de vista prou original.

Diuen que Teresa Roig, que n’és autora, és una escriptora revel·lació… Si en voleu saber més sobre el llibre ho podeu escoltar de boca de la pròpia autora.

Aquest llibre és un bon llibre, perquè al meu entendre fa dues coses imprescindibles: entretenir i ensenyar. Toni Soler fa un repàs per la història del nostre país, des d’un punt de vista que està a cavall entre l’humor i la sàtira, i que per mi té la gràcia de mantenir l’espectador atent.

És un llibre que demana un lector una mica entès en la matèria, ja que si l’episodi que explica l’autor resulta familiar és molt més entenedor perquè crec que Soler no intenta fer una llçó d’història. Ell parla de nosaltres, els catalans, els catalans que èrem i els catalans que som, i per què no dels catalans que serem. Parla de les característiques comunes que ens uneixen i que ens defineixen, i de com aquestes ens han anat marcant al llarg del anys.

Si bé no és un llibre fàcil per als alumnes d’ESO, crec que sí que és interessant de passar-los algun fragment. Així se’ls pot demostrar que la història no és una “cosa passada” sinó que és de plena actualitat, i que si un personatge tant mediàtic com en Toni Soler s’hi ha entretingut, per alguna cosa deu ser…

Feia molt de temps que tenia ganes de llegir aquesta novel·la, perquè no només n’havia sentit a parlar força, sinó que a més a més, apareix com a llibre de referència en moltes de les novel·les que més m’han agradat. Era, per tant, de lectura obligada per a mi.

L’argument explica les vicisituds d’un jove adolescent que és expulsat del seu institut. No és la primera vegada que el fan fora del seu centre d’estudis, i és per això que abans de tornar a casa amb els pares decideix fer un petit viatge.

Durant aquest viatge, descobrim quins són tots els neguits d’aquest noi. Neguits que sovint ratllen la paranoia. I és que el protagonista té tantes preocupacions pel passat i pel futur, que sovint s’oblida de viure el present. És un llibre força entretingut, de lectura ràpida gràcies al trepidant ritme narratiu de l’autor. Pel tema podria dir que és una novel·la juvenil, però segurament els lectors d’aquesta edat quedaran fascinats pel llenguatge insultant del protagonista i per les bogeries que fa, sense arribar a fer-ne una reflexió posterior…

És una bona lectura.