Category Archives: Teatre

El teatre és la meva passió. He estat professora de teatre de nens i joves a un taller de la meva ciutat. És un món que m’atrau, i encara que no m’hi dedicaria m’encanta anar al teatre i passar un bona estona. Tant de bo amb els meus comentaris us transmeti les meves ganes de “teatre”.

Els nois d’història

Aquesta obra de teatre explica la història que manté un peculiar professor amb els seus alumnes. La trama està bé, però sobretot la primera part es fa feixuga si no tens un ampli bagatge musical i cinematogràfic. A la segona part, la trama s’accelera i resulta més amena i entretinguda.

Tot i això, no em sembla que el model de professor sigui el més lloable de tots els que hi pot haver. Ja està bé fer el que ell fa, però crec que també és necessari saber arribar a l’alumnat des d’un àmbit més humà. Aconseguir que et respectin, no només per allò que saps i que els saps ensenyar, sinó per allò que ets “humanament parlant”, crec que és (o hauria de ser) la fita de qualsevol professor/a.

Sin noticias de Gurb

En Gurb i el seu company són dos extraterrestres que arriben a la terra amb una missió molt concreta. Però en Gurb, que és qui surt a explorar en nostre planeta deixa d’enviar informes, de manera que el seu company decideix sortir a buscar-lo.

En aquesta ocasió és Rosa Novell qui interpreta aquest ésser alienígena. El muntatge que fan aquests dies al Club Capitol, és força arriscat, perquè és només aquesta actriu qui llegeix, tot representant, aquesta novel·la d’Eduardo MENDOZA. El resultat és una obra divertida i entretinguda, altament recomanable per a tots els públics. No us la deixeu perdre i descobrireu com coses que per als humans són quotidianes, coses en les que sovint ni hi pensem poden resultar d’allò més extravagants!

Aloma

El grup Dagoll Dagom ha fet un muntatge musical a partir de la novel·la Aloma de Mercè RODOREDA. A mi la novel·la em va agradar molt, tot i ser una de les primeres obres de l’autora, i estar basada en moltes de les seves experiències personals. És un llibre força llegit, sobretot perquè acostuma a ser lectura obligatòria a batxillerat (cosa que per una banda està bé perquè és una obra capdal de la literatura catalana, però per una altra banda, crec que als alumnes no els acaba d’agradar, perquè no acaben de copsar tot allò que hi ha al darrere del drama que s’explica, potser els falta una mica de maduresa). El fet de que sigui un text molt conegut acostuma a dificultar la posada en escena, perquè són moltes les comparacions amb l’original, i ja sabem que “les comparacions són odioses”. Però la veritat és que aquest grup teatral disposa d’un molt bon equip i que han fet una bona feina. Felicitats!

La dama de Reus

Aquesta funció no val gaire la pena, sobretot perquè el text no és res de l’altre món. La veritat és que amb la propaganda que li fan a aquest autor, amb una reivindicació per la seva marginació i oblit, pensava que havien trobat ves a saber què…

A més a més, crec que és un gran error que recomanin aquesta obra per estudiants. Jo hi he anat amb alumnes de 2n de Batxillerat i l’han “tolerat” (igual que les professores que els acompanyaven) sobretot perquè els actors fan una bona feina. Però altres alumnes feien una cara i uns comentaris… i el pitjor de tot és que tenien raó!

Cancun

Cancun és l’obra que es representa aquests dies al teatre Borràs, i és una creació del genial Jordi GALCERAN:

Els qui vam anar a la preestrena, vam gaudir del plaer de fer un col·loqui amb l’autor, el director i els quatre actors de l’obra. En GALCERAN va parlar de la importància de la posada en escena que és el 50% de l’èxit d’una funció, i va dir que els seus textos són textos teatrals, però no literaris (discrepo!). És cert, que la feina dels actors i del director és fonamental, i en aquest cas podem dir que és excel·lent; però també és cert que sense una bona història per explicar queden en res. I l’autor, és cert que escriu textos que funcionen molt en escena, però crec que el temps em donarà la raó i el convertirà en un dels grans dramaturgs de la nostra llengua. Felicitats a tots plegats per la feina ben feta, ha estat un plaer compartir amb vosaltres aquesta estona.

Mamma Mia! El musical.

L’altre dia vaig assistir al musical de Mamma Mia com a conseqüència de l’entusiasme que va representar la pel·lícula per a la meva cosina. La veritat és que teníem unes localitats força dolentes, però tot i així, vam engrescar-nos amb la posada en escena. El gran avantatge per a aquells que no dominem massa l’anglès, és que les cançons estan traduïdes (això sí, al castellà), de tota manera haig de dir, per no faltar a la veritat, que la pel·lícula em va semblar molt més autèntica, ja que la funció en alguns punts resulta sobreactuada.

Un dia. Mirall trencat.

El muntatge que han fet amb la novel·la de Mercè RODOREDA Mirall trencat, crec que està pensat per aquell públic que ha llegit la novel·la i que li ha agradat molt (que és el meu cas). Tot i així, la posada en escena m’ha resultat sorprenent, sobretot per l’ús gratuït dels nus en escena. No sóc gens puritana, i no m’escandalitza que dalt d’un escenari es representin escenes pujades de to. Però si heu llegit l’obra, i sobretot si coneixeu altres obres de M. RODOREDA, sabreu que només hi ha un moment pujat de to, “picantó” com es diria a l’època, i és l’escena del bany de les minyones. En fi, el director sabrà millor que jo perquè ha interpretat el text amb aquesta “clau sexual”.

Germanes

Aquesta és sense dubte la millor obra que jo he vist aquest any. És fresca, divertida, original… i alhora intensament dramàtica. És una obra on la mort està present gairebé tota l’estona, però que la seva autora, la Carol López, ha sabut mostrar la mort mitjançant la vida. A més ha comptat amb uns actors excel·lents, des del primer fins l’últim. I amb uns diàlegs genials, com quan diuen que l’àvia vol dues olives… amb un Martini per acompanyar… Somriure

He de dir que jo hi vaig anar una mica a contracor. No em cridava massa l’atenció… però si tothom qui la havia anat a veure me la recomenava… seria per algun motiu, no? La veritat, és que després de veure-la em ve al cap no un motiu, sinó una pila de motius per anar al teatre a passar una molt bona estona amb aquesta funció. Si teniu oportunitat no us ho penseu i aneu-hi!!!