Author Archives: Esther

About Esther

Hola! Sóc l'Esther. Vaig estudiar Filologia catalana a la UAB i ara sóc professora de Llengua i literatura catalana. Actualment, estic treballant a l'IES Mediterrània (El Masnou) i també sóc la coordinadora de l'aula d'acollida de l'escola Sant Andreu (Badalona). La meva feina m'apassiona, però de vegades es fa difícil. És per això que he creat aquest bloc, perquè quatre ulls veuen més que dos i perquè les "penes" si són compartides són menys. ;b

Els nois d’història

Aquesta obra de teatre explica la història que manté un peculiar professor amb els seus alumnes. La trama està bé, però sobretot la primera part es fa feixuga si no tens un ampli bagatge musical i cinematogràfic. A la segona part, la trama s’accelera i resulta més amena i entretinguda.

Tot i això, no em sembla que el model de professor sigui el més lloable de tots els que hi pot haver. Ja està bé fer el que ell fa, però crec que també és necessari saber arribar a l’alumnat des d’un àmbit més humà. Aconseguir que et respectin, no només per allò que saps i que els saps ensenyar, sinó per allò que ets “humanament parlant”, crec que és (o hauria de ser) la fita de qualsevol professor/a.

Sin noticias de Gurb

En Gurb i el seu company són dos extraterrestres que arriben a la terra amb una missió molt concreta. Però en Gurb, que és qui surt a explorar en nostre planeta deixa d’enviar informes, de manera que el seu company decideix sortir a buscar-lo.

En aquesta ocasió és Rosa Novell qui interpreta aquest ésser alienígena. El muntatge que fan aquests dies al Club Capitol, és força arriscat, perquè és només aquesta actriu qui llegeix, tot representant, aquesta novel·la d’Eduardo MENDOZA. El resultat és una obra divertida i entretinguda, altament recomanable per a tots els públics. No us la deixeu perdre i descobrireu com coses que per als humans són quotidianes, coses en les que sovint ni hi pensem poden resultar d’allò més extravagants!

Pa amb xocolata, Teresa ROIG

Aquesta és la segona novel·la de l’autora, i la veritat és que després de llegir la primera l’esperava amb ganes i no m’ha defraudat!

En aquest cas la trama es desenvolupa entorn una famíla d’Agramunt durant la Guerra Civil espanyola. Els protagonistes són el fill d’aquesta família i un aviador italià, que té un accident aeri conseqüència del qual perd la memòria. És una història dolça i innocent, que ens mostra que l’entorn en què ens formem ens condiciona i ni ens adonem de fins a quin punt ho fa. També ensenya com tots ens equivoquem però que podem rectificar si se’ns dóna una segona oportunitat.

És una lectura agradable, sobretot per l’estil narratiu de l’autora, l’única cosa que potser no m’ha acabat de fer el pes és el final, potser una mica massa “happy end”… Llegiu-lo vosaltres mateixos i dieu-me que en penseu!

Aloma

El grup Dagoll Dagom ha fet un muntatge musical a partir de la novel·la Aloma de Mercè RODOREDA. A mi la novel·la em va agradar molt, tot i ser una de les primeres obres de l’autora, i estar basada en moltes de les seves experiències personals. És un llibre força llegit, sobretot perquè acostuma a ser lectura obligatòria a batxillerat (cosa que per una banda està bé perquè és una obra capdal de la literatura catalana, però per una altra banda, crec que als alumnes no els acaba d’agradar, perquè no acaben de copsar tot allò que hi ha al darrere del drama que s’explica, potser els falta una mica de maduresa). El fet de que sigui un text molt conegut acostuma a dificultar la posada en escena, perquè són moltes les comparacions amb l’original, i ja sabem que “les comparacions són odioses”. Però la veritat és que aquest grup teatral disposa d’un molt bon equip i que han fet una bona feina. Felicitats!

Changeling

Aquest passat dimarts vaig assistir a la preestrena de la nova pel·lícula dirigida per Clint Eastwood. És la història d’una mare soltera (als Estats Units dels anys 20) desesperada per recuperar el seu fill, desaparegut una tarda mentre ella era a la feina. Es mostra com sovint els interessos polítics passen davant dels personals, però que tot i així sempre hi ha gent disposada a ajudar-nos de manera desinteressada en els moments difícils.

La trama està força bé, tot i que el ritme és molt lent, i no acaba de transmetre del tot l’angoixa i el patiment d’algú que es trobi en aquesta situació.

Twiligth

Crec que és molt encertada la propaganda que fan d’aquesta pel·lícula. Jo vaig assistir ahir a la preestrena i és realment: “una pel·lícula de vampirs per a adolescents enamorats”.

En sortir del cine, hi havia opinions per a tots els gustos: que si és molt lenta, que si no té acció, que si que guapos que són els protagonistes, que si se m’ha fet curta… Hi ha qui va sortir encantat, i qui es va avorrir moltíssim. Crec que perquè t’agradi el film és imprescindible tenir clar què és el que vas a veure!

La dama de Reus

Aquesta funció no val gaire la pena, sobretot perquè el text no és res de l’altre món. La veritat és que amb la propaganda que li fan a aquest autor, amb una reivindicació per la seva marginació i oblit, pensava que havien trobat ves a saber què…

A més a més, crec que és un gran error que recomanin aquesta obra per estudiants. Jo hi he anat amb alumnes de 2n de Batxillerat i l’han “tolerat” (igual que les professores que els acompanyaven) sobretot perquè els actors fan una bona feina. Però altres alumnes feien una cara i uns comentaris… i el pitjor de tot és que tenien raó!

Quantum of solace

Aquesta és l’última entrega de James Bond. Una vegada més acció i més acció, encara que des del meu punt de vista han perdut tres coses importants respecte a altres entregues:

1. Sovint, Daniel Craig sembla més un macarra que no pas un gentleman com havia estat sempre l’agent 007.

2. Els cotxes espectaculars són un dels atractius d’aquesta saga, i a Quantum  of Solace, només n’apareix un al principi, i en persecució, amb la qual cosa no tenim temps ni de glatir perquè de seguida “se’l carreguen”.

3. Les noies. Aquesta és la debilitat d’en James, unes noies espectaculars que sempre acaben traicionant-lo. Aquí el seu paper és més que secundari, i elles no són res de l’altre món.

Cancun

Cancun és l’obra que es representa aquests dies al teatre Borràs, i és una creació del genial Jordi GALCERAN:

Els qui vam anar a la preestrena, vam gaudir del plaer de fer un col·loqui amb l’autor, el director i els quatre actors de l’obra. En GALCERAN va parlar de la importància de la posada en escena que és el 50% de l’èxit d’una funció, i va dir que els seus textos són textos teatrals, però no literaris (discrepo!). És cert, que la feina dels actors i del director és fonamental, i en aquest cas podem dir que és excel·lent; però també és cert que sense una bona història per explicar queden en res. I l’autor, és cert que escriu textos que funcionen molt en escena, però crec que el temps em donarà la raó i el convertirà en un dels grans dramaturgs de la nostra llengua. Felicitats a tots plegats per la feina ben feta, ha estat un plaer compartir amb vosaltres aquesta estona.