Aquesta obra de teatre explica la història que manté un peculiar professor amb els seus alumnes. La trama està bé, però sobretot la primera part es fa feixuga si no tens un ampli bagatge musical i cinematogràfic. A la segona part, la trama s’accelera i resulta més amena i entretinguda.

Tot i això, no em sembla que el model de professor sigui el més lloable de tots els que hi pot haver. Ja està bé fer el que ell fa, però crec que també és necessari saber arribar a l’alumnat des d’un àmbit més humà. Aconseguir que et respectin, no només per allò que saps i que els saps ensenyar, sinó per allò que ets “humanament parlant”, crec que és (o hauria de ser) la fita de qualsevol professor/a.

En Gurb i el seu company són dos extraterrestres que arriben a la terra amb una missió molt concreta. Però en Gurb, que és qui surt a explorar en nostre planeta deixa d’enviar informes, de manera que el seu company decideix sortir a buscar-lo.

En aquesta ocasió és Rosa Novell qui interpreta aquest ésser alienígena. El muntatge que fan aquests dies al Club Capitol, és força arriscat, perquè és només aquesta actriu qui llegeix, tot representant, aquesta novel·la d’Eduardo MENDOZA. El resultat és una obra divertida i entretinguda, altament recomanable per a tots els públics. No us la deixeu perdre i descobrireu com coses que per als humans són quotidianes, coses en les que sovint ni hi pensem poden resultar d’allò més extravagants!

El grup Dagoll Dagom ha fet un muntatge musical a partir de la novel·la Aloma de Mercè RODOREDA. A mi la novel·la em va agradar molt, tot i ser una de les primeres obres de l’autora, i estar basada en moltes de les seves experiències personals. És un llibre força llegit, sobretot perquè acostuma a ser lectura obligatòria a batxillerat (cosa que per una banda està bé perquè és una obra capdal de la literatura catalana, però per una altra banda, crec que als alumnes no els acaba d’agradar, perquè no acaben de copsar tot allò que hi ha al darrere del drama que s’explica, potser els falta una mica de maduresa). El fet de que sigui un text molt conegut acostuma a dificultar la posada en escena, perquè són moltes les comparacions amb l’original, i ja sabem que “les comparacions són odioses”. Però la veritat és que aquest grup teatral disposa d’un molt bon equip i que han fet una bona feina. Felicitats!

Aquesta funció no val gaire la pena, sobretot perquè el text no és res de l’altre món. La veritat és que amb la propaganda que li fan a aquest autor, amb una reivindicació per la seva marginació i oblit, pensava que havien trobat ves a saber què…

A més a més, crec que és un gran error que recomanin aquesta obra per estudiants. Jo hi he anat amb alumnes de 2n de Batxillerat i l’han “tolerat” (igual que les professores que els acompanyaven) sobretot perquè els actors fan una bona feina. Però altres alumnes feien una cara i uns comentaris… i el pitjor de tot és que tenien raó!

Cancun és l’obra que es representa aquests dies al teatre Borràs, i és una creació del genial Jordi GALCERAN:

Els qui vam anar a la preestrena, vam gaudir del plaer de fer un col·loqui amb l’autor, el director i els quatre actors de l’obra. En GALCERAN va parlar de la importància de la posada en escena que és el 50% de l’èxit d’una funció, i va dir que els seus textos són textos teatrals, però no literaris (discrepo!). És cert, que la feina dels actors i del director és fonamental, i en aquest cas podem dir que és excel·lent; però també és cert que sense una bona història per explicar queden en res. I l’autor, és cert que escriu textos que funcionen molt en escena, però crec que el temps em donarà la raó i el convertirà en un dels grans dramaturgs de la nostra llengua. Felicitats a tots plegats per la feina ben feta, ha estat un plaer compartir amb vosaltres aquesta estona.

És una obra molt fluixeta… que suposo que ha tingut un cert èxit perquè les cançons que utilitza són conegudes per tots, i en sentir-les fas una mica de revival.