Com el seu autor diu, aquesta novel·la tot i no explicar fets reals, descriu la Barcelona del segle XI i la vida d’alguns dels seus ciutadans més destacats per tal de: “fer passar una bona estona als lectors […] i despertar l’interés per la història”.

Ens explica la vida de Martí Barbany, que és la d’un noi jove i emprenedor que arriba a Barcelona amb una pila de somnis i amb l’empenta necessària per dur-los a bon port. Hi trobareu amor, aventures, conspiracions, fets històrics… és tracta sens dubte d’una novel·la entretinguda que aconsegueix fer passar una molt bona estona.

Reconec que m’ha costat molt “entrar” en aquesta novel·la… Hi vaig insistir perquè sé que qui me’l va recomanar és de fiar i perquè he llegit altres llibres de Jaume Cabré com Senyoria i m’han agradat.

De tota manera no ha estat ben bé fins a la meitat del llibre que he aconseguit enganxar-m’hi. Probablement l’error ha estat llegir-lo de vacances, a la platja i amb el cervell de relax 😉

Ara que ja l’he acabat us puc dir que és un llibre molt interessant, sobretot per la manera com està escrit, que si bé et pot tornar boig també fa que estiguis atent i que t’introdueixis en una època i en un temps no massa llunyà i que tenim una mica oblidat. Llegint he recordat històries que m’explicaven els meus avis, i ara em sap greu no haver estat més atenta a aquestes “històries” que són la Nostra Història.

Em van recomanar aquesta novel·la i la veritat és que no sabia ni qui n’era l’autora. Us haig de dir que la recomanació ha valgut la pena. És un novel·la ideal per llegir ara a l’estiu perquè es llegeix fàcilment i tracta un tema força entretingut des d’un punt de vista prou original.

Diuen que Teresa Roig, que n’és autora, és una escriptora revel·lació… Si en voleu saber més sobre el llibre ho podeu escoltar de boca de la pròpia autora.

Aquest llibre és un bon llibre, perquè al meu entendre fa dues coses imprescindibles: entretenir i ensenyar. Toni Soler fa un repàs per la història del nostre país, des d’un punt de vista que està a cavall entre l’humor i la sàtira, i que per mi té la gràcia de mantenir l’espectador atent.

És un llibre que demana un lector una mica entès en la matèria, ja que si l’episodi que explica l’autor resulta familiar és molt més entenedor perquè crec que Soler no intenta fer una llçó d’història. Ell parla de nosaltres, els catalans, els catalans que èrem i els catalans que som, i per què no dels catalans que serem. Parla de les característiques comunes que ens uneixen i que ens defineixen, i de com aquestes ens han anat marcant al llarg del anys.

Si bé no és un llibre fàcil per als alumnes d’ESO, crec que sí que és interessant de passar-los algun fragment. Així se’ls pot demostrar que la història no és una “cosa passada” sinó que és de plena actualitat, i que si un personatge tant mediàtic com en Toni Soler s’hi ha entretingut, per alguna cosa deu ser…