L’altre dia vaig assistir al musical de Mamma Mia com a conseqüència de l’entusiasme que va representar la pel·lícula per a la meva cosina. La veritat és que teníem unes localitats força dolentes, però tot i així, vam engrescar-nos amb la posada en escena. El gran avantatge per a aquells que no dominem massa l’anglès, és que les cançons estan traduïdes (això sí, al castellà), de tota manera haig de dir, per no faltar a la veritat, que la pel·lícula em va semblar molt més autèntica, ja que la funció en alguns punts resulta sobreactuada.
Author Archives: Esther
Un dia. Mirall trencat.
El muntatge que han fet amb la novel·la de Mercè RODOREDA Mirall trencat, crec que està pensat per aquell públic que ha llegit la novel·la i que li ha agradat molt (que és el meu cas). Tot i així, la posada en escena m’ha resultat sorprenent, sobretot per l’ús gratuït dels nus en escena. No sóc gens puritana, i no m’escandalitza que dalt d’un escenari es representin escenes pujades de to. Però si heu llegit l’obra, i sobretot si coneixeu altres obres de M. RODOREDA, sabreu que només hi ha un moment pujat de to, “picantó” com es diria a l’època, i és l’escena del bany de les minyones. En fi, el director sabrà millor que jo perquè ha interpretat el text amb aquesta “clau sexual”.
Digues que m’estimes encara que sigui mentida, Montserrat ROIG
Aquest llibre serveix a l’autora per a fer una reflexió sobre la literatura i l’art d’escriure. Així afirma:
“Éscriu és plaer i privilegi. I, si voleu, revenja. O miracle. Tant se val. Perquè sempre hi haurà un altre ésser, escindit i perplex, que ens llegirà i, en llegir-nos, farà una obra més gran, quasi perfecta, una obra diferent. I aleshores comença el plaer del lector i s’acaba la nostra feina.”
Wanted
La vaga de guinistes està fent estralls.
Els productors han descobert la “gallina dels ous d’or” amb els còmics, i ara sembla, que si no fan adaptacions de còmics no saben fer res… Aquest pel·lícula n’és un bon exemple.
El millor se’ns dubte és la banda sonora, i personalment la troballa del personatge “Fox” encarnat per l’Angelina Jolie. No em direu que el nom no li escau??? Jejeje!
L’últim cató, Matilde ASENSI
Aquesta novel·la és un thriller històric ben pensat i ben escrit. La protagonista és una monja que treballa a l’Arxiu Vaticà, i que de sobte es veu immersa en una investigació sobre les desaparicions-robatoris de diferents fragments de la Vera Creu (la creu on se suposa que va ser crucifixat Jesucrist). Tota aquesta història acabarà canviant-li la vida.
L’argument té la seva gràcia perquè els protagonistes han de superar diferents proves, proves que estan descrites a la Divina comèdia de DANT.
D’aquesta mateixa autora vaig llegir l’any passat Tot sota el cel, i la veritat és que va enganxar-me molt més… Podeu consultar la web si voleu saber de què tracta.
El joc de l’àngel, Carlos RUIZ ZAFÓN
Un jove escriptor d’èxit rep l’encàrreg d’un misteriós editor per a fer un nou llibre. Aquest llibre pot fer-lo ric, però també pot portar el protagonista a perdre-ho tot.
Aquest és l’argument de la segona part del que ha de ser, segons l’autor, una tetralogia… L’ombra del vent va ser la primera entrega d’aquesta sèrie i la veritat és que és una novel·la molt maca, que t’ensenya els racons i misteris de Barcelona.
El joc de l’àngel és un llibre que està molt ben escrit, i que bàsicament segueix la línia de l’anterior. Però en la trama, l’autor hi inclou certs aspectes “sobrenaturals” que fan que resulti més inverosímil. Tot hi això, manté el lector amb la intriga fins l’últim moment, i li descobreix com pot ser d’apassionant la vida d’un escriptor i quina és la importància dels llibres.
Hellboy II
Només cal fer un comentari: si heu vist el trailer ja heu vist el millor de la pel·lícula. Us la podeu estalviar.
Hi ha poca acció, l’argument és més fluix del que ja és habitual en aquest tipus de films i, a més a més, totes les escenes divertides són les que han fet servir els publicistes com a reclam per anar-la veure.
S’acostuma a dir que les segones parts mai són bones, i en aquest cas no és cap excepció.
L’emperadriu dels eteris, Laura GALLEGO GARCIA
Aquesta novel·la me la van recomenar alumnes de 5è i 6è de primària. Com que ja coneixia l’autora vaig acceptar la proposta de grat.
El llibre explica una història d’amor entre dos adolescents ben diferents. De tots és sabut que els pols oposats s’atreuen. La noia és la més realista i el noi l’idealista (fins al punt d’abandonar-ho tot per aconseguir arribar fins l’emperadriu). Tots dos es veuen embolicats en una mena de viatge iniciàtic que els portarà a viure una pila d’aventures fantàstiques.
És un text fàcil i ràpid de llegir, però no m’ha semblat prou engrescador.
Mamma mia!
Vaig anar al cine a veure aquesta pel·lícula sense cap mena de ganes. Si mires el trailer ja es veu que l’argument no és massa bo, i com que a mi ABBA tampoc és un grup que m’entusiasmi massa… la veritat és que tot plegat feia que tingués una mica de mandra. Però haig de reconèixer que em vaig emportar una grata sorpresa.
El film aconsegueix fer passar una bona estona al públic, i la prova més evident d’això és que la gent va acabar aplaudint la pel·lícula, cosa que jo mai havia vist al cinema. L’única pega que se li pot posar, i tampoc sé fins a quin punt és una pega, és el fet que les cançons són en anglès i que si no domines la llengua has d’anar llegint els subtítols. Per tant, si sou miops no us deixeu les ulleres!
Tretze tristos tràngols, Albert SÀNCHEZ PIÑOL
Aquest llibre és un recull de contes que barregen realitat i fantasia amb la intenció de què el lector en fagi una lectura acurada i que després hi reflexioni.
Hi ha contes sorprenents, divertits, alguns que estan bé per passar l’estona… El que més m’ha agradat és “La nau dels bojos” on un nàufrag busca una sortida a la seva mala fortuna, però el que no sap el protagonista és el que descobreix el lector en acabar la lectura i que li permet respirar tranquil després del mal tràngol.
De tota manera si el que us agrada és la ciència-ficció no podeu deixar de llegir 2 obres d’aquest mateix autor que són altament recomanables: La pell freda i Pandora al Congo.