Tríptic per a una quimera

TRÍPTIC PER A UNA QUIMERA (2)

 Ralet, ralet…Paraules petitones.Zapz?

La Maiameixé t’eztima finz al cel!

Besar-te els ulls és fer volar un estelen

un bosc sense llops ni destrals. Te n’adones? 

Cuca de fanalet, al ràfec de l’orella

hi he arribat amb l’amor humit de serení.

Penyora d’aquest joc, duré, demà al matí,

braçalets de petons a cada manuquella. 

Cerquem tresors menuts, amagats endebades.

I què, si ens hi perdíem per set anys teraranys!

Per obrir la magrana tancada sense panys

ens hem calçat als dits els peücs de les fades. 

I hem alcat, a l’esqueix de l’hora violeta,

una festa d’olors amb la trena desfeta.

poema comentat per: Marta Bouso, Juan Cantón i Mar Tàpia

 Aquest poema pertany a l’obra Bruixa de dol escrita per Maria Mercè Marçal l’any 1979. Estudià Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona i va ser professora de Llengua i Literatura Catalana. L’autora va néixer a Ivars d’Urgell el 1952 i va morir el 1998. Maria Mercè Marçal va destacar des de ben jove pel seu compromís polític d’esquerres i feminista.Ens trobem davant de la segona part del poema “Tríptic per a una quimera” inclòs dins l’apartat “Llops i destrals”. Al mateix poema, s’al·ludeix al títol, amb el vers “en un bosc sense llops ni destrals”. Aquest llop i aquesta destral són símbols amb els que l’autora vol reflectir a l’home i la seva violència, relacionant-la amb la violència de gènere i el domini de l’home sobre la dona.El tema, per tant, és aquesta violència i la cerca de llibertat de les dones. L’argument que utilitza al llarg del poema és la relació entre dues dones, utilitzant un vocabulari infantil per amagar-ho, ja que el poema va dedicat a un bebè, la Ina, de tan sols un any d’edat. Alguns d’aquests elements infantils es trobaríem en l’ús d’expressions com “ralet, ralet” o en la imitació de la manera de parlar de una nena petita: “Zapz? La Maiameixè t’eztima finz al cel!”L’estructura interna del text es fonamenta en una introducció, el primer paràgraf, que apel·la a la nena petita, en un desenvolupament, on es narra la relació, i en una petita conclusió de dos versos, on es deixa una porta oberta a l’esperança.En quant a l’estructura externa, veiem que es tracta d’un poema de quatre estrofes amb rima consonant i estructura ABBA, excepte l’ultima estrofa, on trobem només dos versos, que rimen entre si, també de manera consonant.En conclusió, ens trobem amb la tercera part de “Llops i destrals” on es continua la història que s’havia començat als dos poemes anteriors, tractant el mateix tema: la violència de gènere i la llibertat de la dona. Així, veiem com el pensament de l’autora, que lluitava per la igualtat de les dones, es reflexa en el seu text.                  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *