Amic i desamic et diré ara

Amic i desamic et diré ara.
Com un peix dolç llisques entre la pell
de l’ona i de la mort. Però un ocell
sinistre ve, i em veig l’ombra a la cara.

Al vell jardí que el teu desig em para
hi ha ganivets que floreixen de nit.
L’heura du al cor un missatge d’oblit.
Lluu el verí al clar de l’alimara.

La lluna ho sap, que he ben perdut l’anell?
sí, duc tristeza esparsa pel cabell
i l’aigua em clava agulles d’escorpit.

I mentre encenc cuques de llum al pit
que, a trenc d’amor, m’incendien la cara,
amic i desamic et dic encara.

Comentari de text de Marta Bouso, Juan Cantón i Marc Tàpia

Poema extret de l’obra Bruixa dol ( 1977 – 1979), de Maria Merçè Marçal. L’autora; coneguda com a poeta, traductora i narradora, neix a Barcelona al 1952. Es llicencià en Filologia Clàssica i va exercir de catedràtica de Llengua i Literatura Catalana en diversos instituts. A més de prendre part important en la vida literària catalana, participà en la política i en moviments cívics com el feminista. Sobre aquesta obra, cal destacar que es divideix en tres parts de les quals la titulada Bruixa de dol se situa al mig com a eix vertebrador de l’obra. Tot i això, sembla que tingui més sentit veure l’obra articulada en dues parts: la primera, més extensa, i la segona, més reduïda, però que repeteixen el mateix esquema formal: la presencia, en primer lloc,dels poemes amb les formes mètriques que podríem dir més fàcils, més populars i, després, el bloc dels sonets. La primera part del llibre comença amb la Divisa i té Foc de pales amb cinc composicions, Tombant amb dotze, Foguera Joana amb nou i Bruixa de dol amb tretze. La segona part consta d’un poema, un sonet ( que dóna títol al conjunt que és Avui les fades i les bruixes s’estimen) i vuit composicions variades sota el subtítols d’ Els núvols duien confetti a les butxaques; a continuació els sis sonets del subapartat Sense llops ni destrals, per acabar amb un poema que és una espècia d’himne feminista. El poema a comentar es troba dins l’apartat de Bruixa de dol i cal destacar  que aquest, temàticament, ens recorda  la poesia trobadoresca ja que fa referència a l’amor cortès i, per tant, a l’amant; en aquest cas anomenat “amic i desamic”. Ja només coneixent com l’autora anomena a la seva parella s’observa que el poema ens aportarà elements negatius d’aquesta situació amorosa els quals produiran una relació de sinestèsia en aquesta relació.El tema d’aquest poema és el desamor  que sent l’autora entorn la seva relació amorosa amb l’amant/amic/desamic.L’argument és bàsicament la confessió de l’autora a la parella de que la relació efectiva entre ambdós no funciona de manera satisfactòria. Tot i aquesta problemàtica, durant tot el poema es  contraposen elements positius com poden ser l’ “amic”,  el “peix dolç” i “la pell de l’ona” que representen el sentiment amorós entre la parella amb elements negatius i fatalistes com són  el “desamic”, “la mort”, l’ “ocell sinistre” o els “ganivets”.  Després de la confessió  s’intueix que, tot i existir problemes i sentiments frustrants que empitjorar la situació de la parella, l’autora continua endavant, resignada a lluitar, amb aquest amor que es devaneix lentament;  “amic i desamic et dic encara”.L’estructura externa del poema  es presenta en forma de sonet, creat per dos quartets i dos tercets. Els versos son majoritàriament decasíl·labs amb rima consonant ABBA als quartets i rima consonant BBA  i BAA als tercets.L’estructura interna és circular ja que el poema comença i acaba de la mateixa manera; dirigint-se a l’amic : “Amic i desamic et diré ara”,  “amic i desamic et dic encara”. A més d’aquesta estructura tancada, l’evolució del poema no és gaire pronunciada ja que únicament s’exposen una sèrie de sentiments per part de l’autora i això provoca que el poema no tingui una evolució narrativa (per l’ inexistència de fets).Els recursos d’aquest poema, com en la majoria de Bruixa de dol, són la clau per entendre el que l’autora volia transmetre a través d’aquets. Els elements naturals del poema com el “vell jardí” i “l’heura” fan referència a la vivència infantil de l’autora al poble, a pagès. Seguidament es troben una sèrie d’imatges que simbolitzen per una banda la part positiva de la relació i, per un altre, els problemes i els elements negatius d’aquesta. “la pell de l’ona i de la mort” és una imatge que representa la passió “la pell de l’ona” i paral·lelament es presenta la mort d’aquesta, representant la fatalitat de relació, també simbolitzada amb “l’ocell sinistre” (element tradicionalment lligat a la malastrugança). Una altra imatge important és “ hi ha ganivets que floreixen de nit” la qual metafòricament representa que els elements negatius poc a poc van creixent envers la relació amorosa. “L’heura du un missatge d’oblit al cor” simbolitza també la destrucció de la immortalitat d’aquest amor (l’heura representa la immortalitat). L’últim tercet del poema consta d’un element positiu que representa la passió “cuques de llum al pit” tot i que també es presenta l’element negatiu “m’incendien la cara”.  Així doncs, els sentiments de l’autora queden reflexats mitjançant sobretot elements naturals i utilitzant elements negatius i positius per tal de donar a conèixer la realitat de la situació amorosa.Cal remarcar que en aquet poema l’autora, com en altres, es presenta trista i sola. Això crida l’atenció ja que la solitud l’envaeix tot hi estar acompanyada. I tot i la consciència de l’autora de què la relació va malament, únicament es lamenta i resignada continua endavant amb aquesta. Un fet que crida l’atenció és que la problemàtica de la relació no és la no comunicació ja que l’autora explica a la seva parella sense cap problema el que sent. Per finalitzar és important fer referència a el símbol de la lluna “La lluna ho sap tot” la qual  a més de simbolitzar la dona  i l’element natural que tot ho veu, simbolitza la nit. Així per tant es pot relacionar amb les bruixes.   

Comentari de Laura Medina i David Cumplido

 Aquest poema apareix en el llibre La Bruixa de Dol de Maria Mercè Marçal. Aquesta escriptora es caracteritza per ser la veu poètica del feminisme. El llibre està dividit en dues parts i aquest poema és el vuitè de la primera, “Foc de pales”. Aquest poema té en comú amb els altres de la primera part que no té títol i el jo poètic té un to negatiu. El tema del poema és l’ amor i el desamor. És un tema molt recurrent, juntament amb el de la solitud, en la primera part del llibre.En el poema s’observa un procés d’estimació en el qual el jo poètic parla i li transmet al seu amic i alhora desamic, com es troba anímicament. El jo poètic és conscient que hi ha coses dins de la relació que no van bé, però tot i així, lluita pel seu amor. En aquest cas, el discurs fet pel jo poètic, està dirigit al seu amant, el qual el tracta d’ amic i desamic. Pel que fa a l’estructura externa el poema és un sonet que cada vers té deu síl·labes i la seva rima és consonant. L’ estructura interna es divideix en dues parts. La primera part engloba els dos primers quartets i la segona els dos tercets. És important remarcar que el poema té una estructura circular, ja que comença i acaba igual “ Amic i desamic et diré ara ” “ Amic i desamic et dic encara ”.En la primera part el jo poètic li parla al seu amant amb un to negatiu. En la segona part, en canvi, el jo poètic no es dirigeix al seu amant, sinó que es parla a ella mateixa. Les dues parts tenen en comú que tenen un to negatiu de la protagonista.En aquest vuitè poema de la primera part del llibre, Maria Mercè Marçal ha utilitzat molts recursos. Un dels més importants és l’antítesi del principi i el final del poema “Amic i desamic”. També apareixen diverses personificacions com per exemple la de l’heura, que alhora també és un símbol com el de les cuques de llum al pit. En conclusió, és un poema que descriu l’estat d’ànim del jo poètic el qual és un estat de tristor. Aquesta tristor és degut a que la relació amb el seu amant està malament però l’ únic que fa és lamentar-se i resignar-se. Al poema apareix la imatge de la lluna que simbolitza el mon nocturn i les bruixes. Això és important ja que el títol del llibre fa referència a les bruixes i apareix durant tot el llibre.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *