Biografia de Maria-Mercè Marçal

Maria-Mercè Marçal va néixer a Barcelona el 13 de novembre de 1952, dins d’una familia rural dedicada al conreu en una masia d’Ivars d’Urgell.La seva infància i adolescència va transcorre a la masia familiar i després en una casa del poble. Va realitzar l’ensenyament primari i batxillerat al seu poble natal però als onze anys (1963) se li va concedir una beca d’estudis per continuar batxillerat a l’Institut de Lleida. Allà va viure internada i només podia retornar amb la familia durant les vacances escolars i alguns caps de setmana.El fet d’haver tingut contacte amb la natura durant els seus primers anys, va comportar que l’autora ho reflectís en els seus llibres; va crear un substrat d’amor a la llengua, un gust per la precisió i l’afany de trobar la paraula exacte. Una altra de les grans influències que va rebre va ser la dels seus pares, de la mare la riquesa i el sentit de la llengua i del pare l’estímul cap a la cultura. Però finalment es va adonar que la major influència per a ella havia estat la seva tieta Mercè, germana de la seva mare i padrina seva.Aquesta dona feia una via autònoma a Barcelona, i tenia una gran autoritat moral. Li va llegar el sentit de l’autonomia, de la individualitat i de la solidaritat, amb tendències feministes. La tieta va exercir una gran quantitat de feines diverses, des de planxadora fins a telefonista.Amb aquestes influències va començar a escriure el que més tard esdevindrien grans poemes. Al principi va seguri la llengua cultural de l’època, el castella`, però més tard es va veure emportada pels nous moviments i va continuar escrivint en la seva llengua natal; el català.Maria Mercè Marçal va estar casada durant 5 anys amb Ramon Pinyol. Al 1977 van trencar la seva relació, que només li va afectar sentimentalment ja que ell continuava sent el seu editor, i això va coincidir amb una gran implicació de l’autora en el món del feminisme. Va començar al maig de 1976 amb les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Va passar a ser la veu poètica del feminisme gràcies a la publicació de Bruixa de Dol (1979).Molts dels seus poemes van ser musicats i cantats per diferents personatges com Teresa Rebull i Ramon Muntaner entre d’altres.L’any 1978 va col·laborar amb la fundació de l’editorial LaSal.Edicions de les Dones i crea i presideix la secció de feminisme de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada del Conflent entre 1979 i 1985. Veu la necessitat de revisar la tradició literària creada sobre uns cànons masclistes i per això orientà les seves lectures cap a escriptors occidentals com Adriane Rich, Anne Sexton, Simone de Beauvoir, entre d’altres. Entre 1977 i 1948 va viure uns anys de molts canvis, tan polítics com amorosos i  familiars, i això va coincidir amb el fet que estava embarassada i seria mare soltera. La seva filla, Heura, va néixer el 30 de Novembre de 1980. I coincideix amb l’època de canvi de residència, primer va viure amb la seva germana, Magda, en un pis familiar del passeig de Fabra i Puig, després en un altre de l’esquerra de l’Eixample, prop del Parc de la Ciutadella, i més tard en un del carrer Muntaner. Aquests canvis es van veure reflexats en texts on explica la seva vinculació amb Barcelona com       “Viatges, reminiscències”.L’any 1980 Mercè Marçal va aprovar les opocicions a l’Ensenyament Secundari i va començar a exercir de professora de llengua catalana a l’Institut Joan Boscà. I va escriure dos llibres: Sal oberta i Terra de Mai.

 Maria-Mercè Marçal es divorcia del seu marit l’any 1984. L’any 1985 escriu La germana, l’estrangera (1985). Aquest segon treball li val el premi López-Picó. Durant aquest període també va escriure Terra de Mai, en el qual l’autora parla de l’homosexualitat femenina, silenciada fins aleshores en la literatura catalana. Els últims treballs de poesia arriben amb el recopilatori Llengua abolida, on inclou el poemari Desglaç, en el qual intenta traduir en paraules el dolor per la mort del seu pare.
Fa una incursió en el camp de la narrativa infantil, conjuntament amb Glòria Puig, amb el conte “La disputa de fra Anselm amb l’ase ronyós de la cua tallada”. La narració “Viratges, reminiscències”, inclosa en el llibre Barceldones, suposa una de les seves primeres incursions en el món de la narrativa. Això l’anima a escriure una de les seves obres més emblemàtiques, la seva única novel·la, La passió segons Reneé Vivien, fruit de la fascinació que al llarg dels últims anys ha exercit sobre ella Renée Vivien, escriptora anglesa d’expressió francesa que va viure a París a principi del segle XX.

No abandona mai la militància en el moviment feminista, tot i que, progressivament, es va centrant de manera prioritària en el terreny cultural i literari. En els últims anys de la seva trajectòria, impulsa la creació del Comitè de dones escriptores dins el Centre Català del PEN, arran de la fundació d’aquest moviment femení internacional el 1992.

Mor a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa d’un càncer, als 45 anys, just quan comença a viure la seva maduresa com a escriptora. Entre molts homenatges dels col·lectius i associacions amb els quals havia col·laborat, el 28 de novembre del 1998, la població d’Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell) inaugura una escultura en record seu, obra de l’artista Xavier Marcè.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *