Aigua sobre aigua

 Aigua sobre aigua,

Sobre l’aigua, set.

Al bell cor de l’aigua,

Negre ganivets 

I jo, sola,

Entre albera i alba. 

Al bell cor de l’aigua

Negres ganivets.

Passava una barca

Franca de remer 

I jo, sola,

Entre albera i alba. 

Passava una barca

Franca de remer

En un foc de pales

Que baten al vent 

I jo, sola,

Entre albera i alba. 

En un foc de pales

Que baten al vent

Ve encesa la barca

Amb la lluna a pes 

I jo, sola,

Entre albera i alba. 

Ve encesa la barca

Amb la lluna a pes.

L’amor hi clavava

Negres ganivets 

I jo, sola,

Entre albera i alba.

 Poema comentat per Elena Soloviova i Desirée Ibarz

Aquest poema pertany al llibre Bruixa de dol escrit l’any 1979 per Maria-Mercè Marçal. És una escriptora que recobra la literatura tradicional. El llibre està dividit en dues parts principals, i el poema és inclòs a la primera, anomenada La lluna i l’ombra, on la lluna és un símbol constant que representa la dona. Aquest poema presenta clares referències de Lorca, principalment del llibre El Romancero Gitano, que es demostren per la forma de la cançó en el poema, precisament l’albada, la tornada, la musicalitat que presenta, i el fet dels amants que es veuen obligats al comiat en arribar l’albada.El tema del fragment és la solitud del  jo del poema a l’hora d’haver d’acomiadar-se del seu amant a l’arribar l’alba. El poema narra com en l’aigua hi ha una barca, una barca en flames, que porta la lluna. Però el principal encant del poema és que presenta una narració molt escassa, basada bàsicament en imatges i en la relació d’idees. L’estructura externa està formada per versos de cinc síl·labes en quartets i parells, que fan la funció de tornada, i rimen en els versos parells. El final de cada quartet fa de principi de l’anterior, però entremig se situa la tornada. En l’estructura interna trobem un poema que es narrat de forma gradual. En el primer paràgraf es realitza la introducció, que ens situa en un medi aquàtic, però sense especificar. En el segon, tercer i quart hi ha l’espai narratiu que ens presenta la barca solitària que és encesa en flames i porta la lluna. El cinquè paràgraf conclou amb el patiment de l’amor. A més entre cada paràgraf es repeteix la tornada que ens situa en el moment del dia, l’alba, típica de les cançons d’albada tradicionals. Els recursos utilitzats en el poema són escassos, ja que principalment l’autora juga amb les imatges, que moltes vegades utilitza per substituir figures retòriques, i les relaciona amb idees, per tant cal donar molta més importància al missatge que a les paraules de l’autora. Les imatges més desacatades del poema són, en primer lloc, la barca, símbol tradicional del pas de la vida a la mort, encesa o el foc, símbol de l’amor passional, per tant la mescla d’aquests dos elements podria significar la destrucció amorosa per part del jo. Començant a analitzar el primer paràgraf trobem representat una paradoxa que representa el desig d’estimar en les estrofes “aigua sobre aigua/ sobre l’aigua, set”, i en l’última estrofa “negres ganivets” ens dona la imatge de la mor o de la fatalitat. Al segon paràgraf destaca el mot “aigua” com a símbol de la vida, típic de El Romancero Gitano, i en les dues últimes estrofes es menciona la idea de solitud “passava una barca/ franca de remer”. En el tercer  i en el quart destaca una metàfora “en un foc de pales/ que baten el vent”, A més en el quart la idea del foc simbolitza un altre cop el desig d’estimar, a l’igual que es mencionava al principi del poema. En el cinquè apareix la lluna, típic símbol de Maria-Mercè Marçal, que apareix en El Romancero Gitano i és l’element de l’amor impossible. Per últim en la tornada apareix un joc de paraules que mostra el moment del dia en el qual succeeix ”entre albera i alba”.En conclusió aquest poema es una recuperació de la tradició literària, per la qual l’autora mostrava un gran interès, tot hi que és un llibre escrit a finals dels anys setanta. A més cal destacar que un dels versos dona nom a la primera part del llibre, formada per cinc poemes, anomenada Foc de Pales. Un altre element ha destacar és la situació negativa davant del desig d’estimar. L’autora va viure una vida oberta, sobretot davant de les seves relacions amoroses, les quals algunes vegades van ser amb dones. Aquest motiu fa pensar que el poema va ser escrit desprès d’una relació frustrada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *